FERRAN VALENTI «LES PARADOXES DE TUL.LI» Pròlech ordenat per micer Ferrando Valentí, doctor egregi de la ciutat de Mallorques, en les Paradoxes de Tul.li que tornà de latí en romans Mols són estats dels passats doctíssims e sapientísims, los quals veent alcunes doctrines estar amagades e secretes per ignorància de la lengua o idioma en lo qual éran stades posades per lo inventor o componedor de aquellas, la manifestació de les quals, si en lengua o parlar intel.ligible fossen tornades, fóra cosa molt aprofitable a molts; e per açò moguts, volgueren pendre tant treball en si e càrrech no poch en transferir aquelles en idioma o parlar entès e conegut a aquells per los quals tal traslació feta era. Aquesta matexa cosa han seguida los moderns e moderníssims, posant e transferint molts libres e obres de una lengua en altra, que per raó poguessen a molts valer e aprofitar. Si volem atendre als nostres majors e dels quals havem haguda doctrina e tenim gran fundament e quasi total de nostra fe e religió, conexerem aquestes cosas ésser estades fetes. Veges lo que ha fet aquell lum e claredat de sciència e spill de la lengua latina, greca e hebrayca, Jhieronim, en manifestar aquelles ambiguïtats e obscuredats de les scriptures e libres de la antiga sinagoga, figura de nostra ecclésia cathòlica universal e militant, la qual cosa, aprés de aquel, molts han seguida, no solament per voler aquelles coses transferides demostrar, mes encara per saber respondre a aquells qui tals coses volrien o volguessen esforçar contra sciència e raó, la qual cosa, per ventura, fer no pogueren si tal cosa ignorassen. Mira la lengua latina com era freturant de les arts e de philosofia, axí moral, natural, com de matafíssica, si no fossen stats transferits los libres e doctrines dels grechs, los quals éran a tal lengua no intel.ligibles, de la qual cosa fonch auctor aquell docte e prudent Boeci; jatssia en philosofia moral sia stat altre, lo qual no paria assats copiós en tal lengua, e per ço ha aportat a nosaltres gran escabrositat de sentència, e per consegüent tedi, en voler aquelles coses o legir o ensenyar. Però no ha defalgut en nostre segle e edat corrector e esmenador a tal mancament e defecte, ans hi és stat per aquella sobirana causa universal e principi de totes les altres causes, ja en la sua pensa divina e inmensa e statuït e ordenat ans de alcun temps futur esdevenidor - en temps a molts, per consegüent, aprofitable, en aquella edat constituïts, e esdevenidors en altra tempestat succeïdora - ornament e claredat de la lengua latina e grega, nat en Toscana, en la ciutat de Areço, e nodrit, criat e educat en aquella magnífica e splandidíssima ciutat de Florença, en la qual jatssia inquilí e no originari, per les sues grans virtuts aconseguí gran loch, nom e fama inmortal, lo qual transferí de grech en latí les "Etiques" de Aristòtil, "Polítiques" e "Yconòmiques" e més un libell lo qual és intitulat o scrit "Plato In Phedone", e moltes altres obres de les quals la narració seria molt prolixa e tediosa. E més avant alcunes coses posades per lurs inventors en vulgar ha volgudes en lengua latina transportar, no per voler aquelles amagar als ignorants tal art, mes per major auctoridat donar a tal invenció e història; lo nom del qual, per què no'l ignores tu, legidor de açò, ans aquell hages en tal opinió e reputació com és degut e yo he, lo qual aquel he vist e de ell són stat adoctrinat e ensenyat, e plagués a Déu fos ara ab nós vivent. Mes ¿què he dit? Creuria él és vivent e nós som morts, e morts vivim e habitam en aquest món sensible, plens de iniquitat e de cupiditats, fraus, voluptats, engans, ires e altres satèl.lites e conpanyones de aquestes coses (de les quals totes aquel fretura com sia pervengut en loch no capace ne receptible de tals medis), ensutzats e envolupats ab altres vestidures e portaments que per aquella sobirana causa ja damunt dita fossen stats creats; aquella és vida e la nostra és mort, e aquell ha viscut e ara viu, usant de aquell fruyt e beatitut en tanta obscuritat e fragilitat entesa e coneguda. Però yo'm sent en quant varat o allenegat de aquell terme en lo qual era mon propòsit en lo principi anar e pervenir, e per ço la entench retornar e dich lo nom de aquell pare e preceptor meu, ço és Leonardo de Areço, home insigne, glòria e honor de la lengua toscana; e per tant que tu no ignores lo que damunt és stat dit de transferir de lengua vulgar e materna en lengua latina, sàpies que aquesta obra és aquella, si vista la hauràs o legida, la qual se scriu e's conte "Història de Giscart e de Gismunda", los quals, ab quants duptosos passos foren deduïts e portats a tal mort cruel e piadosa. Veges més avant, pus del nostre preceptor havem parlat, lo que ha fet aquella gran trompa de vulgar poesia, Dant Aldagier, per ensenyar e erudir lo vulgo e popular, lo qual comunament és ignorant de lengua erudita e latina. Mira, aprés de aquell, lo gran poeta laureat com ha volgut moralitzar en la vila de Arca, no pas en lengua latina, mes materna e vulgar; e si més avant pensaràs, veuràs lo seu dexeble en qual idioma haurà posada la "Fiameta" e "Corvatxi". ¿Que diré de aquell Ceco d'Ascoli, agre e dur repreenedor de vicis, lo qual en vulgar ha parlat, interposant grans sentèncias plenas de gravitat e moralitat? E perquè no oblit los de nostra nació catalana, guarda Arnau Daniel, quant és estat subtil e ple de sentència en son rim e prosa vulgar. No fonch, certes, de menor stima, ans pus altes e subtils coses ha tractades, investigades e aconseguides ab aquella sua nova e inaudita art, cercant tots los cels e corsors en aquells errants e fixos, tractant e menejant aquelles intel.ligències en grau e orde diferents, les quals nosaltres angels appellam; e més és entrat en aquell gran e profundíssim, inmens e sobreeterno secret inefable de la Santíssima Trinitat e Humanitat, tan quant se és puscut ne per esdevenidor se porà per intel.ligència humana; e més en terra devallat, peragrant aquesta nostra màxina mundial, entès e conegut, ensenyant la composició d'aquells quatre cossors elamentals axí entremesclats e intergectes entre si com entre los indivíduus e particulars de aquells composts, e més la resolució de aquells en lo grau y le matèria de totes aquestes coses sens alcuna forma. E més ha nosaltres adoctrinats, mostrant la corrupció atènyer aquestes formes nostres visibles e accidentals, e no pas la matèria. E més avant baxat, ha cercades aquelles grans profunditats invies e obscures, cavernuoses e abruptes, més intricades sens comparació que aquella gran fàbrica del Liberinto, ço és del regne Stigiós, senyorejat per Plutó, príncep del tenebrós imperi, navegant per aquella gran vastitat procel.losa de Acheron, flum infernal, ab aquella petita barqueta, ab la qual en temps passat féu navegar la gran Sibil.la lo pare e principi seminador de la casa Júlia e Imperi romà. No enperò anava vel.lat segons aquell, ne de armes cubert, ne hagué mester adoctrinament de aquella Sibil.la, com per aquell no fóra pervengut, segons ella no pervench -ne per consegüent lo qui per aquella ensenyat és stat - en aquell alegre port de perpètua felicitat, jocunditat e suavitat; mes fonch adoctrinat per aquella claríssima e santíssima sibil.la, mare de Aquell qui nuu e de cinch colps nafrat, no pas armat segons Eneas, per si propi devalla e rompé les fèrreas portes de la ciutat obscura, e trasch ab si de presó e ligams aquells los quals lo gran e antich drach havia per sa gran força presos e cabtivats, com morts no fossen en tal batalla; e açò, per tant com en lo entrament de aquella esperaren en un gran capità esdevenidor deliurament de ells e altres, se acurtaren los vestiments per no ésser travats e pogueren per ço líberament exercitar e laugera, dels quals no fonch Eneas ne Príam ne lo gran Hector, Paris ne Menalau, ne lo fort Achil.les, Hèrcules ne Geson, mas fonch lo vell canut e ab molts fills, seguint aquella la qual fonch causa e principi de tal longa presó; venia aprés Abram, Jacob, Samsó e Salamó, primer lo pare e infinits aprés. Lo pus detràs havia nom Trajà, lo qual fonch mort e torna viu gitant-lo en un flum; aprés fonch pres e tret de tal carçre e presó. Més avant ha nosaltres demostrat e manifestat lo dit gran drach haver temptat de apresonar aquella santíssima sibil.la damunt dita, segons dels altres faïa, però fonch frustat e escarnit, segons aquell qui los raigs del sol vol abraçar e estrényer o la subtil e inpalpable aura tenir e menejar, e comprèn si matex no trobant altra cosa. Axí fonch de la fera antiga, car no trobant aquella, ne podent retenir ne tocar, si matexa conprenia e, axí frustrada, maravellant stava. Aquest lo qual totes aquestes coses ha fetes e acabades, és stat lum, glòria e honor de la gran illa bal.lear, doctor e maestre sobre tots los altres - lur pau demanant e benvolença, com açò no diga per alcuna infàmia de aquells sinó amb tota amor, fraternitat e caritat -, mestre Remon Lull, nat per claríssims parents e per virtuts fet noble, les quals són vertader e indubitat mija de nobilitat havedora e conseguidora. Aquest ha volgut tantes e tals coses en lengua vulgar e materna tractar e deduir, jatsia per donar a molts antendre e a aquells ensenyar, haja en altres lengues tal doctrina scrita e posada. E per què veges los propínqües a nostra edat, pensa lo que ha fet En Bernat Metge, gran cortesà e familiar real, en la gran "Visió e Sompni" per ell conpost, part del qual veure pots en la primera "Qüestió Tosculana", e part per lo Bocatci recitat e narrat. Mira com fonch transferit lo "Troyà", e "Valeri", e "Boeci", e "Sèneca moral", "Yosopho", "Lívio" e los "Grans fets hebreus"; e a la fi aquells "Officis" de Ciceró romà per aquell religiós e prudent hom en la ciutat de Barchelona, frare de la orde de menors, maestre Nicolau Quiris, los quals "Officis", segons foren liurats per lo componedor de aquells, Tul.li, yo a vosaltres de mon poder he declarats, e perquè éreu ignorants de lengua latina, e yo no molt doctrinat en aquella, no he pogut les subtilitats alí tocades ensenyar o declarar, segons fóra dèbita cosa e pertanyent, per la qual cosa vosaltres, de mi oïdors, sou romasos ab gran set e aviditat de aconseguir la veritat de molts passos los quals sots dupte romasos éran; e açò majorment has tu, Remon Gual, oïdor meu, a memòria reservat. E perquè ha paregut a tu alcunes de aquelles ambiguïtats ésser tractades en aquel petit libre per Tul.li ordenat e compost, lo qual se intitola "Paradoxe", has a mi no solament pregat, mes turmentat e forçat, volgués per causa tua e erudició aquelles dites "Paradoxes" de latí en vulgar transferir, creent tu yo ésser en tals coses suficient e abte, la qual cosa és molt luny de la veritat. Emperò per aquella amicícia e voluntad la qual yo, a tu, majorment en tals actes, port, vull aquells teus prechs hagen en mi força de imperi, jatsesia aquesta cosa no sia poca, ans per ventura serà reputada presumpció e folia de haver yo tal càrrech pres, si donchs no'm scusa la gran amor la qual he en les tues coses e desigs majorment virtuoses acabar e conplir. E per tant, segons mon arbitre e poca intel.ligència mia, seguint aquells majors damunt recitats e infinits altres, los quals a present nomenar seria pus laboriós que subtil, confiant de aquella summa sapiència divina, la qual no ha defalgut socórrer a aquells los quals en ella són esperants e confiants e a les voltes precórrer, yo Ferrando Valentí, inerudit e dexeble dels dexebles, he posada e transferida aquesta petita obreta de Tul.li, gran en sentència, de latí en vulgar materno e malorquí, segons la ciutat de on só nat e criat e nodrit, alcunes paraules e a les voltes tolent de la textura literal de aquella, no però tocant en sentència alcuna, ans per retre aquella clara e perceptible, e alcuna volta transferint de mot per no mudar sentència en aquella. E per ço tu, legidor, si per ventura veuràs e conexeràs les dites coses, pren-ho per aquesta intenció; yo a present te dich e't manifest que totes errós, inèpcies e grosseries veuràs e legiràs en la dita obra; però no't penses sien del actor de aquella, mes digues e verdaderament cregues són de mi, indigne, ignorant e atrevit transladador. Serà, però, quantsevulla inepta, a tu, Remon, amich meu, si alquant aquella legiràs, aprofitable, e açò majorment per tu deu ésser fet e mes en obra, com en ton nom e per causa tua aquella sia estada tranferida e transpostada en aquest parlar a tu intel.ligible e conegut. PROLEG DE TUL.LI EN LES SUES PERODOXES O Bruto, yo he pensat - com sovín Cató, oncle teu, digués alcuna oració o sentència en lo Senat - aquell tractar los lochs difícils e plens de gravitat, per tota philosofia separats e molt diferents de aquest ús del loch dels juís e públich; emperò aquell dient e continuant, veya aconseguir aquelles coses per ell dites éran vistes encara molt probables a tot lo poble, la qual cosa tant és de major admiració a aquell, que a tu o a nosaltres no seria, per tant com nosaltres més usam de aquella philosofia la qual pareix o demostra còpia e abundància de ben dir e parlar, en la qual són dites aquelles coses qui no discrepen o són molt diferents de la opinió vulgar e popular. Cató, però, home perfet, segons ma opinió e sentència, stoych, qui aquelles coses sent o entén, les quals bonament e dreta no són aprovades en la opinió vulgar e popular e són en tal secta o doctrina que no seguexen alcun ornament de oratòria facultat, ne axí poch dilata o amplifica la proposició o argument, mes ab molt poques e brevíssimes interrogacions, axí com a punts, ha en efecte posada e deduïda aquella cosa la qual ha volguda o poscuda. Però no és alcuna cosa tan incredible la qual, per art oratòria o ben dir, probable no sia feta. E mas avant no és alcuna cosa tan hòrrida, tant inculta e rusticana, la qual no resplandesca e sia feta bella e polida en la oració e ornament de aquella, axí com esplèndida e perfectíssima, la qual cosa, com yo hagués axí pensat o cregut, he fet encara més pus audaciosament que aquell del qual yo parle; Cató, emperò, tan solament - segons manera dels stoychs - interposats alcuns ornaments de oratòria facultat, és acostumat dir o parlar de magnitut del ànimo, de continència, de la mort menyspresadora, de tota laor de virtut, de Déu inmortal, e de caritat de la pàtria; yo a tu aquelles coses, les quals ab gran pena aquells grans philòsofs stoychs proven en los exercicis disputatius e en lo oci literat, jugant e alegrant, he ajustat en lochs comuns, les quals coses, per tant com són admirables e contra la opinió de tots, per aquells més avant són anomenades o apel.lades "Paradoxes", ço és glòries admirables o qüestions de coses glorioses. He volgut, enperò, veure e temptar, si manifestar se porien, axí que fossen deduïdes en la plaça e loch dels juís, e en tal manera ésser dites e parlades que facilment provades fossen e admeses, e fos vist si per ventura seria altra la oració erudita o artitzada, altra la vulgar e popular; e, per tant, pus volenterosament yo he scrit aquests lochs o argumentacions, com a mi aquestes coses, les quals apel.len o nomenen "paradoxes" o admirables, són vistes majorment ésser de la intenció de Sòcrates, antich philosofant, e molt veríssimes. Per la qual cosa, donchs, o Bruto, tu acceptaràs aquesta obreta poca, no durment acabada e ordenada en aquestes nits brevíssimes; jatsesia aquell do de majors vigílies e cures, ço és les "Qüestions Tusculanes", e aquell libre de "Leys" per mi conpost, e un altre que's diu "De fi de béns e de mals" sien vists e appareguts en lo teu nom de major sapiència e intelligència; emperò gustaràs aquest linatge de aqueles exercitacions de les quals yo usar he acostumat, com aqueles coses les quals en les escoles són dites per los grechs "utichos", yo transpost e transferesch a aquest nostre linatge de dir a orador pertanyent. No dich, però, a tu aquesta obra públicament demostres, com no sia tal que pusca o deja ésser posada en loch alt o eminent, asi com aquella Minerva o savieza de Apol.lo damunt dita, ço és los libres damunt nomenats; mes, emperò, és tal, que és apareguda e és vista ésser exida e demostrada de una matexa ofecina o doctrina en aquesta tal figura o parència, segons veus. PRIMA PARADOXA Manifest és solament aquella cosa ésser bé la qual honesta és Gran dubte he a alcú de vosaltres no sia vist tal disputació ésser exida de aquella sapiència dels stoychs e savis de la ciutat de Atenas, e no pas de mon enteniment. Enperò yo diré lo que sent, breument, segons gran cosa pot ésser en tant breu temps dita. E jur per aquell gran Hèrcules en lo cel col.locat, que ne les pecúnies de aquests, ne les cases magnífiques, ne les riqueses, ne los imperis, ne encara aquelles voluptats per les quals grantment són estrets e en les quals lur felicitat han posada, he pensades ésser dites o connumerades en les coses bones ne per qualsevulla virtuós desijadores. Car certament, com veés alcuns homens abondants de tals coses, conexia ells molt desijar aquelles de les quals abundaven. E per tant, vertaderament; te dich nunca la set de la cupiditat pot ésser conplida o saciada, com no solament aquells qui la han sien cruciats e afligits per gran voluptat e libídine de lurs coses aumentar e multiplicar, mes encara són oppremuts e turmentats per paor de aquelles perdre e oblidar; en la qual cosa yo certament totstemps he requerida, investigada e encercada la prudència dels nostres primers hòmens savis e continentíssims, los quals aquestes coses vanes e inbecibles e membres de pecunya conmutables han pensat, statuït e ordenat ésser appel.ladores e nomenadores per aquesta paraula "béns", volent dir que aquelles tals coses fràgils e no durables, no havent alcuna permanència, sien dites e appel.lades per aquest nom "béns", com aquells tals, axí en la cosa com en los fets, hagen molt diversament de açò tractat, obrat e judicat. Digues: ¿E pot ésser alcuna cosa bona al malvat hom? O digues axí: ¿En lo mal pot ésser alcun bé? ¿O pot alcú en abundància de béns constituït, ell ésser no bo? Totes aquestes coses tals veem, ço és que los malvats aquelles han, e los bons de elles afreturen, per la qual cosa, jatsesia qualsevulla inproper e tal sentència escarnesca, mes emperò valrà en mi la verdadera raó que la opinió vulgar e popular; car, si alcú perdie pecúnies o robes o qualsevulla coses tals, nunca diria yo aquell tal alcuns béns haver perduts. E per tant molt sovint loaré aquel gran savi Bias, qui és, segons stim, comptat o numerat en lo nombre de aquells set de Athenes, la pàtria del qual com fos stada presa per los enemichs, e molts de la ciutat se'n fugissen aportant-se'n ab si moltes de lurs coses, e aquel fos interrogat e amonestat per un amich seu com ell no faïa lo semblant, respòs dient que ia ho faïa, com totes les sues coses ab ell se'n portava; donchs aquel savi tals coses ésser vanes pensava, dient no ésser sues, les quals nosaltres nomenam ésser bones o appel.lam ésser béns. Si volia dir assí alcú e demanar quina cosa és bé, porias respondre que si alcuna cosa dretament e honesta és feta, aquella tal és dita bé; donchs aquella cosa qui recta és e honesta tan solament pens e opín ésser bona. Però aquestes coses, axí suaument e laugera dites e disputades, sens posament de alcuns eximplis, poden ésser vistes pus obscures, jatsia per constància de vida e actes virtuosos dels majors e savis nostres tals coses sien stades il.lustrades e il.luminades, e aquelles els sien vists disputar pus subtilment, la qual cosa és assay. Ara yo deman a vosaltres e ja si aquells antichs, qui gloriosament aquesta cosa tan noblement fundada a nosaltres han lexada, són vists haver haguda aquella cogitació, ço és de argent e de or per avarícia, o de plasenteries per delectació, o de vistidures per delicies o festes, o de viandes per voluptats. Posau a vosaltres davant los ulls qualssevulla dels reys passats, si voleu a Romulo començant; si voleu, aprés la ciutat líbera, a aquells qui aquella desliuraren; e vejam si Romulo és muntat alt en los cels, ço és si lo gran nom e fama per aquell haguda e aconseguida, és stada per aquestes coses les quals nosaltres apel.lam béns, o per los actes singulars per aquell fets e exercitats, e virtuts hagudes e adquisides. ¿Que direm de Numma Ponpílio? ¿Pensarem menys ésser stats agradables als déus inmortals los petits bacins e fiales de terra per aquell trobats a cultura de lur religió e sacrifici, que les grans pateres de or e de argent per los altres delicadament investigades? Yo lex parlar dels altres, com sien tots eguals entre si, exceptat Bruto Superbo. E si alcú me interroga que ha fet en deliurar la pàtria, e si alcun altre demana que han esperat e desijat los companyons de aquell consell, qual cosa han aconseguida, no serà alcú qui diga a qualsevulla de aquells ésser stat vist alcun altre propòsit sinó voler fer e obrar offici de fort e de gran baró, no pas per voluptats, no per riquezas, no per qualsevulla altra cosa semblant fràgil e no durable aconseguir. Veges qual cosa ha ampès e portat Quinto Múcio Sèvola a la mort de Porcenna sens alcuna esperança de la sua salut; o qual força ha tengut aquell gran Horatio Clocles, sol en lo pont contra totes les còpies dels enemichs de Toscana; e qual ha votats los Dècios, pare e fill, impel.lint aquells en les grans còpies dels enemichs armades; e qual és stada e quanta la continència de Fabrício, la qual Marco Cúrio ha seguida ab la parcitat e modèstia de son viure; qual cosa és stada de aquels dos grans defenedors de la batalla de Cartagina, Geneo Marco e Públio Scipions, los quals ab lurs cossos temptaren enganar e decebre lo adveniment dels cartaginesos; si volíam parlar del major Africà, si del menor, si de aquel lo qual és estat entre les edats de aquests, molt virtuós e savi Marco Pòrcio Cató; axí poríem dir de innumerables altres, com nosaltres abundem de molts eximplis domèstichs e familiars, ¿pensem nosaltres aquells los quals havem anomenats, haver desijat en lur vida alcuna cosa sinó aquella la qual era justa, loable, honesta e caríssima? Venguen donchs los reprenedors e escarnidors de aquesta oració e sentència, e jutgen si de alcun de aquests, los quals són abundants de grans palaus e cases marmòrees, ennobleïdes e resplendites de aur e de vori e de grans armes, senyals e insígnies, tinells e taules cubertes de or e de argent e de aquelles obres magnifiques de Corinto, volrien ésser semblants, o de Gayo Fabrício, lo qual alcuna cosa de aquestes que dites havem no ha hagudes ne haver volgudes. Certament aquests tals fàcilment solen ésser induïts o en negar aquelles coses, les quals per un moment són conmutades e transferides ara en un loch ara en altre, no sien compreses ne reputades ésser en nombre de coses bones, però tenen aquella sentència per vera, e molt grantment e ab diligència defenen la voluptat ésser sobiran bé, la qual cosa me apar ésser pus prest veu de bèsties que paraula de hòmens. ¿Tu, com Déus o natura, de totes coses mare, te haja donada ànima racional e intel.lectiva, la qual cosa no pot ésser pus noble ne differenciable de tots los altres animats, ne pus divina cosa a natura humana podia ésser donada e tribuïda, así te menyspresaràs, lançaràs e't abaxaràs, que penses, cogits e estims en tu e la bèstia alcuna differència no haver? No és alcun bé lo qual no faça milor aquell qui'l posseex; segons cascú és participant de bé, majorment és axí loable; ne és per ço alcun bé del qual no's pusca honestament gloriar lo qui aquell té. ¿Qual cosa de aquestes és o serà en voluptat? ¿Serà milor o pus loable lo home qui aquella té e seguex e per aquella viu, o per ventura alcú usant de aquelles voluptats, les quals per ajutoris e patrocinis de molts són defesos, serà hagut per bo? Yo dich que la voluptat, de la qual damunt se ha parlat, no's deu haver ne reputar en nombre de les coses bones, e tant com major és, tant més alunya e separa lo enteniment e raó del seu loch e cadira, e per tant vertaderament se conclou no ésser altra cosa bé e benaventuradament viure sinó honestament e dreta viure. II PARADOXA Aquell en lo qual virtut és, no fretura de alcuna cosa a benaventuradament viure Per ço yo may pensí que Marco Règulo fos trist ne infelice ne miserable, car certament la magnitut del seu coratge no era cruciada o turmentada per les penes a ell donades, ne la gravitat sua ne la fe ne la constància, ne a la fi lo seu ànimo custodit e acompanyat per adjutori de tantes virtuts, com lo cos de aquell fos pres, ell no pogué ésser pres, forçat ne detengut. Nosaltres havem vist Gayo Màrio, lo qual per mi és stat conegut un dels fortunats hòmens en les coses pròsperes e un dels grans barons en les adverses, per la qual raó no pot ésser alcuna cosa pus benaventurada entre los hòmens mortals. Tu no sabs, digues, o foll, no saps quantes e quals forces la virtut haja, com yo tan solament veja segons ton parlar, usurpes e prens lo nom de virtut despullat e nuu, e ignores quant aquella pusca. Veges e atén que alcú no pot ésser no benaventurat lo qual és tot abte per si matex e lo qual totes les sues coses posa en ell sols, car aquell al qual tota la sua cogitació e esperança és posada en fortuna, e, de aquella, dependència ha, a aquest tal no pot ésser alcuna cosa certa ne alcuna cosa per la qual ell haja encercat ésser a si un dia duradora. Tu atarruiràs o espaordiràs tal home, si alcú ne hauràs trobat, per menaces de mort o de exili a ell donador. A mi, emperò, qualsevulla cosa me esdevinga en aquesta ciutat ingratíssima, no avé mi recusant aquella, mes encara certament no repugnant. Digues: ¿E qual cosa he yo treballat, ne qual cosa he feta, en qual cosa han vel.lat les mies cures e cogitacions, si certament alcuna cosa tal no he parida, alcuna cosa no he aconseguida que fos en tal estament, lo qual ne la temeritat de fortuna ne la injúria dels enemichs destruir volguessen? ¿Per què menaces a mi la mort, per tant que de tots los vivents fos absent, e per què lo exili, per ço que dels malvats fos separat? ¿No sabs tu que la mort és terrible a aquells dels quals totes lurs coses són extintes e preterides ab lur vida, no verament a aquells dels quals lur virtut e laor no pot morir? Lo exili, donchs, per consegüent, serà greu a aquells als quals és elegit, determenat e encircuït un loch per habitar, no a aquells qui dien tot lo món ésser a ells una ciutat. Tu, lo qual penses ésser florit e benaventurat, les misèries te premen, les fretures te strenyen, les tues voluptats te turmenten; tu est per cascunes nits e dies affligit e turturat, ne és assay a tu lo que és, e allò matex tems no sia esdevenidor no durable a tu; les consciències tues estimulen a tu dels teus mals fets, la gran terror dels falsos juís per tu donats te tolen lo ànimo, car en qualsevulla loch aon mires, les injúries tues occorren davant tu, axí com a fúries que no permeten tu alquant respirar. Per la qual cosa, axí com al malvat home foll e pereós no pot ésser alcuna cosa bona, axí alcun bon hom savi e fort no pot ésser mezquí; ne certament aquell del qual la virtut e costums són de loar, la vida de ell matex no deu ésser blasmada. Ne asi poch deu ésser esquivada aquella vida qui loadora és; fóra emperò, si fos misèra, fugidora. Per la qual cosa se conclou qualsevulla cosa loable aquella ésser e benaventurada e florida, e aquella tal ésser per investigar e aconseguir lícita e a cascú virtuós deguda; la qual, posseïda per alcú, no defall o manca res a ell per benaventuradament viure. IIIª PARADOXA La poca és axí com la gran culpa Nós no devem estimar ne mesurar los peccats per les coses en les quals són fets, mes per lo vici dels hòmens qui aquells cometen e fan; com de alcunes coses en les quals és peccat, la una pot ésser major de la altra o menor; lo peccat, emperò, en qualsevulla cosa, loch o part aon lo faces e cometes, u és. Si lo nauxer, mestre o governador de una gran nau, per ignorància pert aquella, si's vol sia carregada de or, si's vol de palla, ¿diràs segons los càrrechs haver diferència en la sua follia e ignorància? Certes, no; ans serà en un cas tant culpable quant en l'altre; en les coses, enperò, haurà alcuna differència. E per ço com alcuna dona no coneguda se és lançada e tota donada a actes públicament venerosos, la dolor e vergonya de açò se espera, esguarda e's pertany a molts pochs; e si fos stada en alcuna verge noble e generosa, fóra molt gran e manifesta; però en lo peccat, defalliment e error, no és alcuna differència. Sia axí lo peccar com passar una línea: de continent la hauràs passada, la culpa és comesa, e quantsevulla tu vages luny, pus la hages passada, no fa res ne pertany a créxer la culpa del passar aquella, com sia cosa statuïda a alcú no ésser lícita cosa peccar. Aquella cosa, donchs, qui no és lícita, és tinguda e servada per aquesta sola paraula: no ésser lícita. E si és argüit aquella cosa no ésser lícita, si no's pot fer en alcun temps més, ne menys per consegüent en altre temps fer-se pot; com fos peccat en aquella cosa si, contra tal orde e prohibició estatuïda, fos stat fet, per ço com fer no era lícit; la qual prohibició totstemps és una, e de son ésser no muda, e per ço los peccats qui de allí nexen o provénen sien eguals, necessària cosa és. Car si entre si les virtuts són eguals, bé's cové semblantment los vicis deure ésser eguals. E certament les virtuts ésser eguals clara e cosa demostrada és, car no pot ésser fet alcú pus savi de aquel qui és savi, ne milor de aquell qui és bo, ne pus temprat de aquell qui és temprat, ne pus fort de aquell qui és fort: e açò fàcilment se pot veure e percebre. ¿Diràs tu aquell ésser bon home lo qual, si, com sens alcuna pena pot guanyar deu pesos de or, retra a tu lo teu depòsit per tu a ell fet sens alcun testimoni, e com ne porà guanyar deu mília, no farà lo semblant? ¿O diràs ésser temprat aquell lo qual se és donat e lançat a alcuna libídine o voluptat, continent-se de alcuna altra? Atén que una és la virtut, consentint ab tota raó e perpètua constància; per tant no pot ésser ajustada a aquesta alcuna cosa per la qual sia més virtut, ne axí poch levada o tolta ésser pot, que lo nom de virtut perda. E certament te dich que si les coses ben fetes e justament fetes són, e no és alcuna cosa pus justa que justa, certament ne alcuna cosa se pot trobar milor que bona; seguex-se, donchs, per conseguent, los vicis sien pas e eguals. E ésser necessari, més avant, si les corrupteles e malvestats de l'ànimo justament són dits vicis, e les virtuts eguals justament fetes, per tant com de virtuts procehexen, deuen ésser eguals, e axí matex los peccats, per tant con ixen dels vicis, necessari és sien eguals. "Dels philòssofs havem aquestes coses sabudes" - Yo pensava les haguesses hagudes e apresas dels rufians e malvats hòmens. - "Sòcrates disputava en tal manera" - Yo jur per aquell gran Hèrcules que aquest home, segons dius e recomptes, és stat molt savi, com lonch temps ha aquest sia de gran memòria e recordació antiga. Emperò tan solament de tu vull saber, per tant com nosaltres contenem de paraules e no de mans, si dels bons deu ésser demanat e investigat qual cosa en aquesta part los portadors en obres hauran sentida, o qual los hòmens doctes e savis; majorment com no's pusque trobar pus ver-a sentència de aquesta, ne pus útil a la vida dels hòmens ¿Ne qual força és qui més separ e aluyn los hòmens de tota improbitat e maleza, que si senten no haver alcuna differència en los delictes, e aquells egualment peccar, si axí meten les mans en les poques coses e privades com en los grans fets e actes de molta estima; en qualsevulla casa aon entren per causa de estrupo o adulteri, sia una matexa raó de luxúria? Car "entre les dites coses alcuna differència no és", demanarà alcú de tal qüestió: "¿En matar lo pare o lo catiu, ha alcuna differència?" Si aquesta qüestió és a mi posada, axí nua e despullada, fàcilment no pusch aquella judicar. Privar lo pare de vida, si per si malvestat és, ¿los pares seguntins, qui amaren més lurs fills fossen morts que aquells en poder dels cartaginesos en captivitat viure, foren parricides? Dich que no. Donchs, e al pare alcuna volta se pot levar la vida sens pecat, e al catiu sovín no's pot sen injúria. La causa, per consegüent, fa en aquestes coses distinció, e no pas la natura, la qual, per tant com espontàneament és venguda o s'és ajustada, és feta aquella pus deliberadament o pus pesada; si a cascú de aquells és conjuncta, necessària cosa és sien eguals. Tan solament és aquesta differència, en lo que és estat determenat de matar lo catiu o lo pare: car si lo catiu és mort per injúria, ço és indegudament, una sola volta és peccat en aquell, e en levar lo pare e privar de vida moltes voltes és peccat e en moltes coses, com primerament és violat o destroït, anichilat, aquell qui ha engenrat, aquell qui ha nodrit, aquell qui ha ensenyat, aquell qui ha tu col.locat en regir casa e qui ha tu posat en cadira de magistrat e "in re publica" dedicat. Ve't com és gran differència per la multitut dels peccats, e per ço és digne de major pena. Però nosaltres no demanam de açò, ne la nostra qüestió és aquesta, ço és, qual pena se pertany per cascun peccat, mes demanam qual cosa és a nosaltres lícita fer en vida, e aquesta és nostra disputa. La cosa indeguda, si feta és, vici és; aquella la qual lícita no és, si la fem, devem pensar sia il.lícita - ¿Encara que sia en coses baxes e mínimes? - Posat fossen tals que lur manera no poguéssem fingir o ab paraules donar entendre, com nosaltres pugam regir e tenir la manera del nostre ànimo. Veges lo músich, sonador o cantador, si alcun cant se alunya fora lo nombre e deguda proporció de música, o si pronuncia lo cant, ves, cobla o lay per més brevitat o longitut de síl.labes que no's deu, siula aquell tal, e crida, e no canta. Tu no diràs haver peccat aquell home en la vida, la qual deu ésser pus moderada de tot gest, e de tot vers pus abte - si peccat és estat - axí com en la síl.laba he dit peccar lo músich o sonador. Yo no oig ne estim lo poeta en les falsies, mes oiré o notaré lo ciutadí en companya de vida, mesurant los seus peccats e errors, los quals quantsevulla sien vists ésser breus, ço és per breu temps comesos, no poden ésser estimats de menor culpa que aquells los quals han per lonch temps durat. Car quant alcun peccat és comes, la causa de açò és estada perturbació de orde e de raó; torbada, donchs, una volta, a la raó o l'orde no's pot alcuna cosa ajustar, per la qual sia vist més poder ésser peccat. Per les quals coses manifestament se demostra les culpes ésser eguals. QUARTA PARODOXA Tot home foll no és savi e fa follies Yo, emperò, no dich o jutge a tu foll, segons moltes voltes o sovín, ne axí poch malvat o improvat, segons contínuament o tostemps, mes fora de enteniment e raó, privat de tot juí e saviesa. Vejam si alcuna cosa pot ésser constant e no vençuda en les coses necessàries a vida. ¿Lo ànimo del home savi, circuït e vallejat per magnitut de consell, e per tolerància de les coses humanes, e per menyspresament de fortuna, e a la fi per totes les restants virtuts, segons és la gran e fort ciutat de mur e de vall, porà ésser expugnat, vençut e combatut, lo qual vertaderament no pot ésser lançat o foragitat de la ciutat o altre loch en lo qual habite e està? Certes, no. Mes, digues: ¿Quina o qual cosa és ciutat? ¿Saría o és tot ajustament de ladres e cruels hòmens, e tota moltitut encara de fugitius e robadors en un loch congregada? Certament, tu dirias que no. Donchs pot-se concloure que la ciutat en aquell temps, com les leys no éran obeïdes, los juís no valian alcuna cosa, com freturassen de effecte e estiguessen prostrats e abaxats per los mals hòmens, com lo malvat parricida volia a nosaltres matar, no era cosa pública; car, foragitats per armes los magistrats e Senat, lo nom de cosa pública perdut havia, e en aquella tal concors e ajustament de malvats era e de ladres, e tu, estant capità de aquells, eres retrocini manifest, constituït en la plaça del juís, e tu les reliques de la conjuració per les fúries del malvat Catelina a la tua malvestat e furor havies revocat; açò era tal congregació: ajustament e multitut pèssima e malvada, e no pas ciutat. E per ço may no atorgaré yo sia estat foragitat de aquella ciutat, la qual no era. Só stat, emperò appel.lat en aquella per tant que'y fos lo cònsol, lo qual no y era estat, e que'y fos més avant lo Senat, qui era estat mort e lançat, que'y fos axí matex lo consentiment del poble líber e franch, e últimament que'y fos la memòria retornada de dret e equitat, les quals coses són vincles de cascuna ciutat bé e gloriosament constituïda, regida e governada. Veges, més, quant he menyspresades aquestes teles, paranys o filats de aquest teu latrocini; tostemps, emperò, he pensat tu has volguda lançar e posar en mi aquesta nefària e malvada injúria; no he pensat, per ço, sia a mi pervenguda. Si donchs no - com destruïes o derrocaves les parets o edificis, meties e posaves malvadament fochs e incendis en les cases -, pensaves alcuna cosa de les mies destruir o anichilar, alcuna cosa de aquestes no era ne és mia ne de alcun altre, la qual pusca ésser levada, presa, o perduda. Si tu haguesses de mi separada aquella divina constància del meu ànimo e los meus consells, los quals són conjunts a la utilitat de la cosa pública, ab les mies cures e vigílies; si haguesses rasa la memòria inmortal de aquest eternal benefici; molt encara més si aquella pensa e raó de on totes les dites coses devallen, tu a mi haguesses arripida, tolta o levada, yo diguera e atorgara vertaderament haver presa e sostenguda injúria. Mes si açò no has fet ne fer has poscut, la tua injúria ha donat loch a mi de retornament gloriós dins aquesta ciutat, e no pas eximent de aquella plorós. Yo, donchs, tostemps són stat ciutadí, e ladonchs majorment com a les nacions estranyes lo senat me comandava, segons ciutadí molt bo. Tu ¿vejam si est ciutadí? Certes no, si ja no dius un matex poder ésser inimich de la cosa pública e ciutadí de aquella. Diguesme: ¿tu distingeys o determenes lo ciutadí per lo loch, lo per lo ànimo o fets o actes per aquell obrats? Tu has fetes e comeses morts en lo loch del juí; tu, ab gran companya de ladres e malvats hòmens armats, has tenguts los temples e occupats a ta voluntat; les cases dels privats e les públiques e consagrades has mesas a incendi e a ruïna. ¿Per què serà lo de Pèrsia enemich de la cosa pública? Si tu en tal manera te est hagut e has conversat en aquella, ¿est ciutadí e axí apel.lat? ¿Penses tu ne qualsevulla altre tal ésser ciutadí, per lo qual se és esdevengut alcuna volta que no era ciutat o no sia estada, e encara vols a mi dir e appel.lar per ton nom "exel.lat", com tothom haja estimat e pensat per lo meu departiment e exil.li fos estada exel.lada e de si matexa partida la cosa pública? Digues, home foll, ¿nunca veuràs tu matex e nunca consideraràs aquella cosa que fer volràs, ne encara, lo qui pus fort és, lo que parlaràs? ¿No sabs tu lo exil.li ésser pena dels malvats per alcú comeses? Aquell camí per mi rebut e fet, pres e acabat, és stat per coses preclaríssimes e grans per mi fetes e consumades. Tots los selerats, emperò, e malvats, impiadosos dels quals tu confesses ésser duch, capità e emperador, los quals volen e manen les leys ésser constrets e afficits per pena de exil.li, aquells tals són exel.lats, encara que del loch del qual són exel.lats no partissen. Vejam si direm tu no ésser exel.lat. lo qual totes les leys manen e volen que'hu sies! Certes no, ans direm pus: ho volen tu ésser. ¿O no anomenaran aquell enemich, lo qual és estat ab les armes? Danant lo Sanat e casa pública del consell, la tua daga o coltell és estada manifestament presa. ¿Aquell qui l'home ha mort, no serà enemich del Sanat? Certes, sí. Tu molts hòmens has morts. ¿Aquell qui ha fet lo incendi e ruïna de moltes cases e edificis, serà enemich del públich? Certament, sí. La tua mà, donchs, ha destruïdes e cremades les cases consagrades de les ninfes, temples e sacraris de aquelles. ¿E aquell qui los temples dels déus ha occupats, que serà? Dich que enemich, malvat e impiadós. Los setges e companyes armades has posats en lo loch dels juís. ¿Seràs enemich o ciutadí? Certes, no solament enemich, mes inpío e malvat parricida. Mes yo ¿per què anomen ne recort a present les leys cumunes per totes les quals tu est exel.lat e de la ciutat lançat e foragitat? Parlem de aquell gran teu amich e familiar, lo qual ha fet de tu e pronunciat privilegi que si entrasses en lo temple de la bona dea, fosses exel.lat; e açò tu has sabut, e est-te'n gloriejat, e en tu magnificat e exalçat. ¿En qual manera, donchs, tu lançat e en exil.li per tantes leys posat, no tems lo nom de exel.lat? Dius tu: "Yo són en Roma". E certament, tu est estat en lo port. Yo emperò vull concloure que de aquella ciutat de la qual quisvulla serà ciutadí, si en aquella serà, estarà o habitarà, no tindrà gens per ço lo dret e leys de aquella, si per aquelles dites leys no pot ne deu star ne habitar en ella; e per ço tostemps diré tal ésser foll, malvat e no savi e fer follies. QUINTA PARODOXA Tots los hòmens savis són líberos, e tots los folls són catius e servents Mes posem sia loat aquest imperador o més avant sia axí apel.lat, o pensem nosaltres ell ésser digne de tal nom. ¿En qual manera, donchs, o aquell home líbero imperarà aquest o senyorejarà, lo qual senyorejar no pot o imperiar a les sues cupiditats ineffrenades? Comprimesca primerament e refrèn los seus desigs carnals, menyspreu les voluptats, tenga estreta la ira, foragit avarícia, e les altres taques e legeses de l'ànimo repel.lesca. Ladonchs com ell se serà desexit de obeir a tals improbíssims e malvats senyors, de vergonya e turpitut, comens als altres imperar e senyorejar; dementre, emperò, que aquests obeesca, no solament emperador, mes no deu ésser hagut en nombre de líber o del tot franch. Per certes, molt clarament és stat usurpat açò per los hòmens doctes, de la auctoridat dels quals yo no usaria, majorment si ab los hòmens rúdeus e agrests hagués tal qüestió o preposició disputar, o si danant aquells hagués de açò oració explicar. Com yo, donchs, sia constituït e parle davant hòmens doctíssims e sapientíssims, als quals aquestes coses no són estranyes, ans sovín són oïdes, ¿per què fingiré, si alcuna obra yo he donada en tals studis, aquella haver perduda? E per demostració de açò vertaderament concloch ésser stat dit per los hòmens erudits e doctes alcú no ésser líbero sinó aquell qui savi és. Mostrem qual cosa és libertat. Dich que libertat no és altra cosa sinó potestat o facultat de viure segons vols. ¿Qui és, donchs, aquell qui visca segons vol, si donchs no és aquell, lo qual seguex la rectitut e dretura, e lo qual se alegra dels actes de virtut, al qual la via de ben viure és stada considerada e molt per ell prevista? Lo qual te dich vertaderament no és obedient a les leys per paor, mes aquelles seguex e honora per tant com sab e entén aqueles molt grantment ésser salutíferes e necessàrias, lo qual alcuna cosa no diu e alcuna cosa no fa, e a la final alcuna no cogita sinó espontàneament e líbera, del qual tots los consells e totes les altres coses ell fa e de ell matex partexen e a ell tornen, e no és alcuna cosa qui en ell sia pus polida e resplandent que la sua voluntat e judici; al qual dich de tot cert la Fortuna, la qual se diu haver tanta e tant gran força, fa loch e per aquell és regida e vençuda. Lo savi poeta diu que "cascú usa dels seus custums". Donchs al sol savi se esdevé que no fa alcuna cosa no volent, ne alcuna forçat, ne alcuna altra dolent. La qual cosa, si axí és que és obs de pus paraules, solament devem breument confessar alcú no ésser líber sinó aquell qui és en la manera que damunt havem dit, per la qual cosa se conclou que tots los malvats són servents. Ne açò és tan mirable cosa e inopinada de fer com de parlar, com nosaltres no diem aquells ésser servents, segons són los presos en batalla, qui són fets de lurs senyors per aquell ligam o per alcun altre dret civil; mes si la servitut és obediència del animo fracte, ronput e baix, freturant de son arbitre e voluntat, axí com és, ¿qui negarà tots los laugers de enteniment, tots los cúpidos, e a la fi tots los malvats, ésser servents? Quasi diga no alcú. E vejam si a mi és vist ésser líber aquell al qual la muler o dona senyoreja, al qual imposa leys, prescriu, mana, veda, o prohibex lo que és vist a ella, e lo qual no pot negar alcuna cosa que aquella vol e ordena, e no gosa aquella recusar, e si li és per ella alcuna cosa demanada, és prestament donada; e si és per ella appel.lat o cridat, tantost és vengut; si per aquella de casa lançat, tantost se'n és anat; si per aquella és menaçat, de continent és haguda molta terror e paor. Yo, certament, aquest no estim tan solament ésser appel.lador servent, mes encara nequíssim e malvat sirvent, posat fos constituït e nat en una gran e amplíssima e noble família. Emperò altres són vists pus loables servents, segons són en gran fama dels folls, e pur servents són, havent terror servil e en acte de la egual folia de aquells los quals los grans senyals, les taules abundoses, la vaxella molt daurada, les obres ab batents sonants, los edificis e cases magnífiques molt alegren e deliten. E si los folls dien: "Aquest és un dels majors prínceps de la ciutat", ¿vosaltres, per ço, no sereu prínceps dels vostres, com servents? Sertes, sí. Però axi com en la gran casa e palau, aon és la molta e gran família diverses coses tractant e ordenant, són diversitats de officis e los uns són reputats menors dels altres, axí e egualment és en la ciutat com en la casa: los qui escombren o netéjan aquella, qui unten, qui giren, qui escampen, no tenen honest loch de servítut; axí aquells los quals se són donats a les cupiditats de aquestes coses, tenen lo pus baix loch de la ciutat, e axi són reputats e haguts per los savis. Diràs tu: "Grans batalles yo he acabades, yo són estat president en grans províncies e imperis". ¿Donchs, si tal est estat, per què no fas lo teu ànimo sia digne per laor de tals actes? Què mires? ¿La taula te fa star maravellat o alcun altre senyal de Policret? Què guardes? Com yo veig a tu meravellant e gran querella levant, te jutge ésser de tots los vicis e viltats servent, posat fossen aquelles coses de joya e de festa. Car nosaltres devem haver los ulls modests e ensenyats, e no profusos a alcuna libídine. Digues, yo't prech, ¿axí són hagudes per nobles coses aquestes que no sien pus tost oblectaments de imfants que ajustaments de savis hòmens? Què penses tu si Lúcio Mèmmio veés alcú de aquests tractant molt cupidament la ciutat de Corintho, com ell tota aquella hagués menyspresada? Vejam si aquell haguera judicat tal excel.lent ciutadí o amadós dels palaus e coses de voluptat. Si ara revivís Marco Cúrio o alcú de aquells en la vila dels quals e casa no ha alcuna cosa esplèndida, no alcuna cosa ornada sinó ells, e veessen alcú enrequeït per grans beneficis del poble, ab bèsties molt ornades tractant e portant collars e esquerpes, e en còpia de aquelles gloriant, ¿no jutjaré aquest axí servent, que no solament sia digne de infàmia, mes encara de alcun altre major negoci? Investiguem ara si per ventura la servitut de aquells és dubtosa, los quals per cupiditat de peculi no recusen alcuna condició de servitut duríssima: no pas, ans és certíssima e vera. Qual cosa de iniquitat no sostenga e, servint, en si matex reeba aquell, per esperança de alcuna heretat a ell esdevenidora! Qual consentiment o voluntat del malvat veyll rich no obeesca per aconseguir tals riqueses! Totes les coses per voluptats de aquell seguex; qualsevol cosa per a aquell sia denunciada, fa, executa, endreça e met en orde. ¿Qual cosa de aquestes és de home líber? Certament, tal cosa no és sinó de inútil, malvat e inepta servent. ¿Què diré més avant aquella cupiditat de honor e senyoria, la qual és vista pus líbera, quant és dura, quant inpia e quant vehement e gran? Sethego ha costrets aquells, los quals éran a ell vists nobles e de gran stima, servir al home improbatíssim e malvat, e en casa de aquell venir, pregar e suplicar; la qual cosa, si libertat pot ésser estimada, ¿qual serà servitut? Que direm com lo senyoriu de cupiditat se és partit, e és apparegut o nat altre senyor? Lladonchs la temor, ¡quant és mísera, quant dura servitut per consciència de les coses e peccats mal fets! Als jóvens poch més indiscrets e parlers se pertayn servir a aquells qui alcuna cosa són vists saber, e tals són temuts com a senyors. Lo jutge, emperò, tant deu ésser temut quant ha potència e senyoria, per lo qual terror pusca los malvats conpremir e castigar. ¿Es, donchs, tota paor servitut? Certes, sí. ¿Què ha valgut ne qual cosa és stada útil aquella oració més copiosa que sàvia de aquell eloquentíssim baró Lúcio Crasso, lo qual dix: "Levau a nosaltres de servitut?" Qual servitut és aquesta al home tan clar e tan virtuós e noble? Tota debilitat de ànimo e humil, rumpuda e baxa timiditat o paor, servitut és. "No vullau permetre nosaltres servir alcú". Digues, ¿per tal parlar vol-se occupar libertat? Certes, no. ¿Què vol donchs dir o innuir tal oració sinó que a nosaltres tots sia lícita cosa mudar senyor, per tant com aquells als quals nosaltres e devem e podem servir vol ésser líberos? Nosaltres, emperò, certament si multiplicats e ennobleïts som per virtuts ab gran e alt coratge, ne servir devem ne podem. Tu diràs poder servir, perquè certament pots, mes no diràs deure servir, per tant com alcú no deu sinó aquella cosa la qual és legesa no tornar o retra. Veja, emperò, fins así aquell en qual manera pot ésser emperador, com la veritat e raó certament convessen aquell no ésser líbero, ans és de totes voluptats e cupiditats servidor e servent. SEXTA PARODOXA Yo dich que lo savi sol és rich ¿Qual és aquesta tant insolent e folla ostentació en conmemorar aquesta tua pecúnia? Creus tu sol sies rich? Qual cosa seria si fosses rich, e més qual cosa si fosses pobre! ¿O, qual nosaltres certament entenem ésser rich, o aquest tal parlar nostre en qual dels hòmens lo posam o diem? Pens-me que aquell entenem ésser rich al qual tantes són les possessions que fàcilment és content a liberalment viure, lo qual no encerch alcuna cosa ne'n desija o apetex alguna. Ara se cové e és necessari lo teu ànimo jutge si matex ésser rich, e no la paraula dels hòmens ne les possessions. Encara a aquell, emperò, lo qual pensa alcuna cosa a ell no mancar e no cura de pus avant, saciat és o content de pecúnia, yo atorch aquell tal ésser rich. Si emperò per aviditat de molta pecúnia tu stimes o penses alcun guayn no ésser leig, inpertinent o indegut, com a tal orde no pusca ésser alcú honest; si tot dia fraudes, enganes, demanes, fas pactes, prens ab violència e amagadament, si los companyons despulles, furtes del erari públich, si esperes los testaments dels amichs e certament mudes e fraudes aquells e supposes, digues-me, ¿aquests senyals són de home abundant o freturant? Certes, no solament de freturant, mes de mísero, avar e cobejant, com lo ànimo del home, e no pas la arca, acustuma ésser apel.lat rich; car dementre aquella sia plena e yo veja a tu inútil e va, nunca diré o pensaré sies rich. E certament per açò, quant sia assay a cascú, mesuren o estimen los hòmens la quantitat e mesura de les riqueses. Ço és, dira alcú: "Tal ha filles." Respondrà aquell: "Mester és haja peccúnia." - "Dues ne té." - "Major peccúnia és a ell necessana." - "Més són de dues." - "E ara és obs major peccúnia." - E més avant, si fossen cinquanta filles, segons se lig e's diu haver hagudes Danar, tantes dots gran quantitat de peccúnia demanen o exegexen. Tant quant és mester a cascú de haver, és lo trebayll o acció acomodada a tal cosa, e, segons damunt és estat dit, estimen la mesura de les riqueses. Aquell, donchs, lo qual no ha moltes filles, mes té cupiditats innumerables, les quals dins breu temps pot exauguar o exaurir grandíssimes còpies de or e de argent e de altres possessions, ¿en qual manera appel.laré yo aquest rich, com ell senta sí matex freturar? Molts han oÿt de tu com diguesses alcú no ésser rich sinó aquell lo qual ab los seus fruyts pogués alimentar un exèrcit, la qual cosa ab pena lo poble romà ab tants drets e vectigals fer ha poscut. Donchs, atesa tal raó e propòsit, nunca seràs rich abans que per les tues possessions te sia tant tribuït o donat, pusques de aquella tal cullita proveir e alimentar sis legions e grans ajutoris de gent a cavall e a peu. Ja ara atorgues, e atorgar pots, no ésser rich aquell al qual tanta quantitat o facultat veus manca, perquè complir pusques aquella cosa que tu desiges. Mes certament aquesta tua probetat o pus tost egestat o mendicitat, nunca obscurament o vil has portada o sostenguda. Car, segons nosaltres diem, entenem a aquells ésser necessari de la cosa adquisida o guanyada qui aquella honestament encerquen en los lochs dedicats haver e adquirir, per mercaderies faedores, per obres públiques donadores e prenedores, e per ço no ésser rich aquell qui veu a la sua casa part dels acusadors e les conpanyes en una cosa ajustades; qui los malmirents e reus pecuniosos estan, un matex auctor, esperants la corruptela del juí; qui les sues pactions dels salaris entremesclades en los patrocinis, en les compres de les quantitats, les messions o tremeses dels liberts, per acusar e dirripir les províncies; qui les expulcions dels veïns, los latrocinis en los camps; qui veu més avant les conpanyes ab los servents e fills, nebots, e hòmens obligats e estrets per defensions a ell fetes e impartides; qui més avant les possessions buydes e les condampnacions dels pecuniosos; qui los homecides dels municipis. E més qui ha memòria e's recorda de aquella messa del temps de Sil.la, qui los testaments subjectes e hòmens en alt muntats, qui, a la final, totes les coses venals - elecció, decret e la sua sentència, la estranya, lo loch del juí, la casa, la veu e lo silenci - dirà e pensarà aquest tal confessar ésser a ell necessari de la cosa adquisida e axí guanyada, e per tant no dirà jamés aquest ésser rich o abundant, al qual sia necessari de la cosa en tal manera haguda e guanyada. Com certament lo fruyt de les riqueses és grant e abundant còpia, la còpia emperò declara la sacietat de les coses e abundància de aquelles; la qual, per tant, com tu jamés no'hu aconseguex, per esdevenidor rich en alcuna manera no pots ésser. Però per tant com tu menyspreses la mia peccúnia, e açò rectamen fas, com aquella sia mediocre a la opinió vulgar, e a la tua no sia res, a la mia, emperò, sia poca, de mi callaré e de tu vull parlar. Si la cosa és per nosaltres determenadora e estimadora, vejam si judicarem ésser de major glòria la peccúnia de Pirro, la qual donava a Fabrício, o la continència de Fabrício, qui aquella peccúnia menyspresava e repudiava; e més avant si direm ésser stat major lo aur e grans donatius a Marco Cúrio per los benaventans promesos e offerts que la resposta del dit Marco Cúrio a ells feta. ¿Pensaren la heretat de Lúcio Paulo pus excel.lent que la liberalitat de aquell gran Africà, lo qual la sua part de aquella heretat atorga a Quinto Màximo, frare seu? Per cert, aquestes coses les quals són de sobiranes virtuts, devem pensar e stimar molt majors e pus nobles ésser que aquelles les quals són de peccúnia. ¿Qual és, donchs, certament, aquell que dupta en virtut no ésser riqueses, lo qual sia havedor o estimador axí abondant o rich com cascú de aquells los quals posseexen aquella cosa la qual és de major stima, com certament no és alcuna possessió ne alcuna força de or e d'argent de major dignitat, laor o stimació que la virtut? O déus inmortal! Los hòmens no entenen quant sia gran mercaderia o vectigal lo contentament de poca cosa o menyspresament de riqueses e cosas alienas o estranyas. Yo emperò vinch ara als hòmens sumptuosos, e lex estar aquest encercador de guanys. Aquell ha e pren de les sues possessions e camps sis cents sesterços, e yo dels meus, cent; fahent aquell les cubertes de les cases daurades e los païments de marbre, e senyals, taules, e forniment de casa e vestidures de infinida concupicènçia e voluptat, no solament és a ell tal despesa a alcuna utilitat, mes encara és poca e mínima a volumptat e guany; del meu emperò pobre victigal o cullita, tretes o foragitades les despeses de cupiditat, encara alcuna cosa redundarà o restarà. ¿Qual donchs de aquests serà pus rich e abundós: o aquell al qual manca o aquell al qual alcuna cosa resta? Aquell lo qual fretura o aquell lo qual ha abundància? Aquell al qual la sua possessió, per tant com és major, ha més despesa per culturar aquella, o aquell qui la sua cultura ab la cullita de aquella e ab les sues forces se sosté? ¿Mes per qual cosa yo de mi parle, qui en alcuna cosa per ventura, per la error de aquest segle, só en voluptat per lo vici dels custums e del temps? Però per tant que tostemps no hajam a nomenar los Curiosos e Luscivos, e de aquells tota hora parlar, direm e parlarem de Marco Màllio, memòria e ornament dels nostres pares, lo qual és stat indubitadament pobre; ha hagut, emperò, en aquells lochs Càrnies appel.lats, unes petites casetes, e un petit camp en aquell loch de Larcapo. ¿Nosaltres, donchs, los quals havem més coses, serem pus richs? Plagués a Déu ho fóssem, no emperò per estimació de sensals e cullites; mes yo cerment veig la manera de peccúnia e riquesa és determenada per ornament de vestir e de menjar e per coses semblants. E les riqueses certíssimes són majorment aquestes: ésser content cascú de les sues còpies; e no ésser vectigals comprant ne drets, és no ésser cúpido de peccúnia. Si aquests stimadors de les coses, càl.lidos, stuts e plens de engan e barateria, alcuns prats e alcunes eres o superfícies fan de gran stimació - per tant com a tal linage de possessions casi en no res se pusca noure, com tal cosa no's perda per incendi o naufragi - de quant deu ésser stimada la virtut, la qual no pot ésser per força presa ne furtada, ne és mudada per mutació de edats ne de temps! Per la qual, aquells sols los quals de ella són ornats, són richs, car ells sols posseexen les coses e fructuoses e sempiternes, e ells sols són contents de aquells, com sien lurs; e tal fet és propi de riqueses, e aquests tals creuen e pensen ésser assats lo que en ells és, e no desigen alcuna cosa ne de alcuna freturen ne senten a ells alcuna defallir, e per tant alcuna cosa no encerquen per haver. Los malvats, emperò, e avars, per tant com han e tenen possessions incertes e sota cas e fortuna posades, e totstemps més desigen - e fins ací no és stat alcú de aquells al qual aquella cosa que havia fos a ell assats -, no solament són stimadors no copiosos, richs, mes encara freturants e pobres appel.ladors e anomenadors.