LLEIDA

(De l'obra "VISIONS DE CATALUNYA", de Joan Santamaria)

Cada vegada que he intentat d'encetar les visions sentimentals d'aquesta terra adorable i pimpant que es diu Catalunya, m'ha sobtat amb obsessió el record d'aquell episodi de la vida d'En Pere del Punyalet, que ara vull retreure, la tendresa cordial del qual té una intensa força evocativa. Ell mateix ens el conta en el capítol IV de la seva Crònica. 
Era a mitjan abril. Anava el rei amb el seu fidel company i conseller Bernat de Cabrera. Venien escàpols de Saragossa, on havien romàs més de mig any segrestats pels nobles aragonesos que formaven la Unió. En Pere esperonava amb fúria el mul que muntava, amb l'afany espantadís de sortir aviat d'aquells terrampers desolats, tot remugant entre dents malediccions i amenaces. La nit de la primera tongada de camí la passaren a Pina, on deixaren la conca de I'Ebre, xamosa i esplèndida, per a endinsar-se camps a través en els àrids i inclements secanots del baix Aragó. 
La segona nit dormiren a Candasnos, i l'endemà, a la frega de migdia, després de travessar planúries i més planúries sense un arbre ni una gota d'aigua, i de tramuntar tossals broixos i pelats, atenyeren el cim d'un pujolet rublert de vinya i de molsudes figueres amb un borró de fullareda nova, enllà del qual, devés l'Orient, veieren una vila ajaçada al peu d'un castellot surmontat en la punta d'una coma vermellosa, a la riba mateix d'un riu tot alegroi. La vila era Fraga; el riu, el Cinca. 
Llavors En Bernat de Cabrera, parant Ia seva haveria, dlgué al rei : 
-Senyor : veieu aquell lloc? 
En Pere, tot traspostat, li respongué : 
-Sí. 
-Doncs, de Catalunya és --afegí amb efusió, el de Cabrera. 
I en aquella hora, segons ens diu el mateix rei, ell exclamà amb el cor esbatanat de joia : 
-Oh terra beneita, poblada de lleialtat! 
I els ulls d'aquell home desnerit i esgroguissat tan fred sempre i eixut d'afectes, s'humitejaren de dolçor a la primera caricia de la terra pairal, tan de temps no vista. 
I bé; jo tinc fe que per a entrar sentimentalment a Catalunya no hi ha millor pòrtic ni millor camí que el que seguiren aquells dos fugissers, com també tinc fe que per a entrar-hi com cal hem de repetir fervorosament aquella exclamació de Pere del Punyalet, que té la unció d'un salm i el tremolí d'un crit d'al·leluia. Tornem-la a dir : 
-Oh terra beneita, poblada de lleialtat! 
Perque mireu que n'és de beneita aquesta terra: ni massa gran ni massa xica, tan variada, tan rodoneta, tan bonicoia, tan mudada, tan festosa, tan jove i plena de sang, tan estarrufada sota aquest sol que la fecunda i sota aquesta encantària de cel que l'enmiralla, i tan ratxosament reclosa dins les cledes amb que Déu l'ha cenyida! 
Guaiteu-la des d'aquí estant... Hem deixat Fraga enllanet, ja hem passat el Cinca, ja tramuntem la colladeta de Soses i a la primera petjada que donem a Catalunya una aura sedosa ens besa la cara i ens deixa a la boca un tast tot carregat de mel. I de seguida els nostres ulls s'obren atònits davant d'una meravellosa visió paradissial. Què és això...? No us neguitegeu. El prodigi tot just ara comença. 
Aquest poble que ens surt com una baldufa d'aram és Alcarràs, i a mesura que caminem l'horitzó s'eixampla i s'iritza amb un abrandament de fogueral, l'aire s'ernbafa més; i tota la terra que atalaiem és una sucosa esgambada d'arbres, una espessor de fruits, una delícia truculenta de viandes, una barreja de verds, una vivor de colors i un guspireig continu de voliaines i de moixonets contents. La vida brolla pertot amb una puixança de goig, amb un braó tan ferm, amb un desfici tan sanitós que diríeu que la terra s'esberla amb unes grasses riallades de plaer. L'ai're té una bugor carmínia i un brunziment ample i musical amb un ressò de campanes de festa major; el sol abraça golut la campada riallera, a cada arbre hi ha un refilet i a cada matoll una capçana florida. L'aigua de les clamors Ilisca lent i sensual entre esponjades crestalleres d'herba flonja i tendral; les hortes guarnides amb una rabior virolada us torben la vista; del cel llis i veIlutat davalla un polsim de blavor que se us encasta a les pestanyes, i la gleva exhala una acidesa de saó, una picantor afrodisíaca de carn de dona jove que us fa eixarramplar els badius del nas i us pessiga el cor amb un anhel panteístic. 
L'aigua manyaga i generosa us va voltant els passos. Ara és la segla que passa mansa amb un glo-glo profund de rabeig; ara és el braçal que tresca fressós movent un rebullici infantil; ara és el reguerot que canta entre flors i xamosies; ara és l'escorrim que anguileja com un filet de vida, i s'amaga i surt i cau de marge en marge amb un escumerall diamantí... L'aigua triomfa arreu. És el poema de I'aigua damunt la terra el que us canta solemne aquest clap de món. El poema de l'aigua entenimentada i treballadora que s'escampa dòcilment pels camps gomflats com ventres sempre prenys. Ella us sobta pertot i us acompanya pels tous caminols de l'horta. Allí, del fons obscur d'un fruiterar, que té unes penjarelles de color com llumenetes de sarau, ve una gran remor monòtona gue acompanya amb majestat la simfonia que entonen totes les coses que us volten; per l'esvoranc d'una tofa de verdura parpelleja vivament una taca argentada... L'aire s'espesseix més, encara, amb una agra sentor de mullena, d'argila entollada, de robina, de molsa. 
Mireu! Un canyar. Mireu! Un areny. La fullareda té una frisança de tendror i un vernís de claredat. Salteu un marge i el riu us surt tot planer, amb una jocunda manyagueria que us guanya el cor. És el Segre, el bon paràs d'aquesta terra pròdiga, incansable, llustrosa, turgent i vividora com una mossa colrada i fresca. 
Veieu, ara, quin desvari, quina follia de fruits i de coloraines? Això és Butsènit. La vida, aquí, esclata a galets, a dolls i a devessalls; la sentiu zumzejar com un pit ple, la veieu espernegar empesa per les forces abrivades que l'aturmenten... Quin delit! Tot canta i s'arbora, tot s'extasia a l'escalf de les besades d'aquest sol vermell i flaó que penetra al dins del dins de les entranyes glatidores, tot s'extremeix i rutil·la amb un barroquisme llampant i voluptuós, tot té regust de polen escampat, tot es redreça a la carícia de l'aigua que amara de dolçor les feixes, els bancals, el's horts i eIs cavallons, i dóna a la terra espalmaments de mare enamorada i sadolla. 
Aquest castell que hi ha a la ratlla d'aqueixa muntanya encesa com una xera, és Gardeny. Alerta! Lleida ja és aquí. Veieu aquell cloquer altíssim i robust que sembla un tità que apuntala el cel? Es el Campanar de la Seu vella, la primera fita que, venint de Ponent, us anuncia la immortalitat de Catalunya. Com lluu al bat del sol, quina espurnera que fa, quina glòria té, quin repòs més venerable! 
El camí es desembarassa. Les hortes i els fruiterars, a banda i banda, es baden amb una pompa solemnial. Els ulls us fan pampallugues, la carn us la sentiu perfumada de les olors que duu el ruflet en passar pels jardins i per les clarianes de les branques carregades. Veieu quina Iluminosa i bigarrada florida aboquen tàpies avall les bardisses dels masos ravalencs? D'aquests camins endomassats en surten uns carros curulls, i a cada carro el sol fulgura més viu, l'aire s'abranda sobre l'alegre ruera, i aquelles gerdes viandes i aquells verds regalimosos que tenen una opacitat sedosa de galtones de nin, deixa cami enllà una forta regatera de fragàncies mesclades i on les gostres parpelles una mena de beat astorament. Gaubança de gaubances! Oh si, oh si... Terra beneita, que xumes tan bé de Déu! 
Ja entrem a Lleida. Aquest primer pont és el del Portal; més amunt, com encastat entre dues cortines d'arbres esponerosos, hi ha el del Carril; aquesta via murada damunt el Segre és la Banqueta, l'artèria vital de la ciutat; aquell ample passeig que cenyeix Lleida a mà esquerra, és el de Boters; aquell altre que s'aboca cap a mà dreta, la Rambla de Ferran; aquell campanaret que tot just apunta el caparró per sobre de les cases de l'Arieta, és el de l'Ensenyança; aquell altre de més enllà, el de Sant Llorenç; més en sota podeu veure les dues torres de la Seu nova, l'esvoranc de la Plaça de Santa Maria i les franges fosques que fan els badívols del carrer Major, el de Cavallers -que s'enfila amunt cap el Pla de la Panera- i el de la Costeta del Jan, al recés del Seminari vell. Aquest portal que sembla un formiguer d'entrants i sortints és el del Riu i rera d'ell hi ha l'Almudí, en els rencs del qual I'horta de Lleida té la suprema apoteosi. I a sobre, veieu?, s'alça la Seu vella com una gran corona d'or, i al cim del cim de tot, el Campanar, voltat de cel, de vents, de resplendors, de repiquets de campanes i d'una infinita volior d'orenetes que li fan companyia. 
Són nou hores del matí. Quin encís té Lleida en aquesta hora escotorida! El sol la xopa, de glòria, i aleshores tots els vidres de les cases fan la rateta. 
Entrem-hi? Mireu... no us ho deia? Aquest Portal del Pont és un garbuix. Ruquets, someretes, carros de trabuc, tartanes, autos que botzinen, pagesos amb virolats mocadors al cap, terrassanes brunes, escardalenques i enfaldetades que us miren amb uns ulls fibladors... Una densa barreja de flaires satura l'ambient. Allí s'han aplegat tots els bons tastos del Segrià feracíssim, de les pròvides Garrigues, de la Conca del Noguera, del fabulós Urgell, dels termes més fabulosos encara de Vallmanya, Malpartit, Montagut i Gimenells, on les llebres i perdius corren i peonen plegades pels immensos rostolls i gorets... 
Passem aquesta volta de pedra i ja som a l'Almudí. Eh, quina plaçassa, aquesta de Sant Joan? Eh, quin fresc algarot de veus i quin brogit més sa d'enraonies? Eh, com dringa com un cristall la pura parla vernàcula? Eh, quines saliveres us fan venir aquestes paneres i cistelletes de recapte del renc, amb tots els blaus, vermells, morats, verds, grocs i roses de l'arc de Sant Martí? Eh, quina musica més enjogassada us fan totes les campanes i campanstes lleidatanes? Ai, Déu!. I no us brinca el cor, no sentiu al moll de l'ànima una alegria voladora en veure'us tan ben rebuts?