RAM-MAR (P. RAMON MARTÍ SChP)
"Una tarda de festeig"
(Aquesta composició d'un català resident a Los Angeles (USA), fou guardonada amb un Accèssit en els Segons Jocs Florals de la Diàspora Catalana i, juntament amb altres obres premiades, s'ha publicat en el Vol. II de la col.lecció "Veus de la Diàspora" que edita Pagès Editors de Lleida.)
Quan et dic que t'estimo és que t'estimo talment.
És quelcom que hi ha en mi com una teva presència
i que brolla d'endins del més pregon sentiment.
L'Amor no és un guarisme ni tampoc una ciència.
No s'aprèn en els llibres ni l'ignora ningú.
El portem dins l'entranya, dins la sang, dins l'essència.
És la causa i l'efecte d'ésser jo, d'ésser tu.
No l'inventen els homes. No té forma ni mida.
Sembla simple i complexe. Tan plural com tot u.
No té veu ni llenguatge però sents com et crida.
Ultrapassa fronteres i ultrapassa la mort.
És principi en el cel. I aquí a la terra la vida.
No més dir-te t'estimo sento el viure més fort.
Com la planta a qui empeny l'abril les noves poncelles
i com mar en crescuda que fins mou dins del port.
Estimada, l'Amor arreu ha fet meravelles.
Tu que estimes, ¿no trobes que endolceix ell les coses?
¿I no veus com deleixen al teu pas les estrelles?
Mira com els camins ell va sembrant-nos de roses
i no puny tant l'espina i fa més clar l'horitzó.
És formosa la vida si en la vida Amor poses.
Ens batega la sang amb una nova il.lusió.
És Amor, estimada, el cant i el vol del ocell.
El petó de la pluja als finestrals i al balcó.
La carícia dels aires dels cimals al pi vell.
El gemec retingut de la pedra trepitjada.
Les rialles alegres de l'enclusa al martell.
El plorar de la font en mig del bosc oblidada.
El somriure del riu jugant amb l'om a l'espill.
El marcir-se la flor sobre la tomba deixada.
És Amor un bramul de fera o un cric-cric de grill.
El silenci de l'avi que sols viu del record.
L'esperada vinguda al món de cada nou fill.
El comiat, sempre trist, del qui s'emporta la mort.
L'estremir-se dels muscles en l'entrega total.
Aquest dir-te "T'estimo" que'm fa viure més fort.
Estimada, l'Amor és tot el bé sense mal.
Transcendent i sublim més que la Fe i l'Esperança.
D'una eterna i feliç vida penyora i senyal.
Ell el cel a la terra cada dia ens atansa
transformant-nos el pa amb un fantàstic miracle.
Ell ens omple la llar de goig, de joia i gaubança
quan ens fa de la llar com tot un temple i cenacle:
les imatges i altar són les persones i el llit.
Fa, l'Amor, de la dona gràvida un tabernacle
i obre fonts--dues fonts--de nova vida d'un pit.
De la carn i la sang l'Amor en fa un Sagrament.
És l'essència de Déu. Tothom en sent gran delit.
Quan et dic que t'estimo és que t'estimo talment.
Amb l'Amor serem rics ni que visquem en pobresa
i feliços malgrat de qualsevol sofriment.
Sentirem que el treball--el més pesat--ja no pesa.
I que els uns amb els altres ja no som uns estranys.
Amb l'Amor serem forts en la mateixa feblesa.
I seran molt més dignes tots els nostres afanys.
Tindrem pau, sense lluites, ni rancors, ni recels.
I tindrem benaurança sense penes ni enganys.
Amb l'Amor, estimada, són més grans els anhels.
I de coses petites podem fer coses grans.
Quan l'Amor en el món tingui més fondes arrels
tots el pobles, sens dubte, es sentiran més germans.
I de goig, en el cel, faran sardana els estels.
Oh! Ja hi torna el flabiol! Vine. Donem-nos les mans.