JACME A. CORNET
(Jacme o Jaume Alberdí i Cornet, nascut de pares catalans a Orleans (França) el 1932, es va criar a La Pobla de Claramunt (Anoia [Catalunya]). Als 18 anys, però, va emigrar a les Amèriques. De temperament emprenedor, ha creat diverses empreses comercials a Veneçuela, Nicaragua i Honduras, on ara viu. Ha publicat obres de teatre i a Veneçuela fundà l'editorial catalana "Terres Enllà... editors" i el "Club del llibre català") 
L'home espaiat
(c) Jacme A. Cornet, Juliol de 1996
A tall de comentari 
Potser l'haver viscut molts anys en un país gairebé comunista, o comunista a la indo-americana, Nicaragua, i en un altre democràtic, també a la sud-americana, Veneçuela, em féu reflexionar sobre les incongruències dels homes i les seves lleis, i, al mateix temps, meditar seriosament sobre la possibilitat d'altres llocs on, amb tota seguretat, hi existeix l'amor sense condicionaments ni manipulacions d'interessos disfressats de comunitaris, afavoridors de grups privilegiats, minúsculs. Hom creu que aquest lloc existeix i descobreix que no està sol en la creença: quantitat de gent ha investigat, s'ha documentat, ha deixat anar la seva curiositat per cavernes, planes i cims. I hom cau també en la temptació de documentar-se, d'investigar, de destapar l'amagat, d'intuir, de reportar i el que és pitjor, fer participar altres de la interna joia de descobrir coses que tenim tan a la mà i mai no havíem vist. Escriure un llibre sobre aquestes troballes, sobre aquests neguits tan excitants, havent-n'hi tants d'escrits, em semblà un absurd. Calia fer-ho, però. La qüestió era com. Se m'ocorregué que entrellaçant històries, en forma entretinguda i divertida i que no es destorbessin, es podria donar un missatge amb certa claredat. Ridiculitzant les nostres misèries potser agafarem consciència de que aquestes existeixen i tal volta vulguem canviar alguna cosa. Mai no he pretès que aquest sigui un llibre moralitzador. La moral és massa discutible com per analitzar-la en unes pàgines que, el que volen, és fer entendre, divertint, que estem equivocats degut el que ens han fet creure el professionals de l'engany durant molts, masses, segles.
Es curiós que en palpem els resultats constantment i seguim deixant que ens manipulin! Malgrat estar vivint per més de quaranta anys a les Amèriques he volgut situar l'acció a Catalunya. Tal volta per enyorança o tal volta amb ganes de fer canviar algunes coses. Una de les trames delata la vida quotidiana, l'altre en proposa una sortida amb un escarit resum, lletres majúscules, de fets que estan recolzats per serioses investigacions científiques i conegudes teories filosòfiques racionals. El propòsit es lliurar els primers graons. Depèn de cadascú el voler pujar l'escala. Si en acabar les històries entrecreuades voleu seguir, hi han set fulletons més afegits per els qui són positivistes i creuen que, a les novel.les, encara que siguin de contingut filosòfic, hi ha d'haver un desenllaç feliç. Hi ha gustos per a tothom. La meva més cordial salutació al vostre criteri. 
L'HOME ESPAIAT
...i que ho tinguis o no ho tinguis clar, l'univers es desplega com es desplega i això és bo.
Desiderata, any 1692
És corrent considerar negatives les pressions que ens venen de fora... Ens exposem a pressionar-nos -i acabar ulcerats- si no ens movem una mica en el matalàs de les nostres idees i els nostres sentiments, aquells canvis i indispensables perquè alguna cosa més profunda que la pell continuï essent un teixit viu, alimentat per una sang fresca.
Josep M. Espinàs
fulletó primer
-PER A MOLTS DE VOSALTRES ES FARÀ DIFÍCIL PODER CREURE EL QUE HEU VINGUT A ESCOLTAR...
Dient això l'home es netejà la gola, i fent un silenci cerimoniós i llarg, guaità un per un els concurrents de l'estranya reunió.
............................................................
Sempre he estat un entusiasta de les Festes Majors dels pobles, especialment dels de terra endins.
Aquell any vaig fer parada a Castellfollat del Totxo. 
(Castellfollat del Totxo NO és un nom escollit a l'atzar. És un nom pensat i meditat amb intencions cabalístiques, si se'm permet l'expressió. El Castell és, o era, la màxima figura de protecció en tots els sentits. Qui podia viure en un Castell o dins dels seus murs, estava segur. Es tancava en el seu Castell. Els de fora ja s'apanyarien. Follat l'he tret de foll. He considerat que és de folls tancar-se dins d'un Castell i no mirar el que passa al voltant. Follar, entre altres coses, també és sinònim de trepitjar, aixafar, prémer. Totes elles qualitats que escauen perfectament a qualsevol comunitat moderna. Totxo, apart d'ésser un respectable tros de fang cuit o un ham per a pescar lluç, també vol dir, segons Pompeu Fabra i altres destacats, enteniment obtús. Reunint totes aquestes qualitats va aparèixer el nom de Castell Follat del Totxo com a compendi i reflex, que no reflexió, de la nostra personalitat catalana tan discutida, tan criticada, tan envejada, tan rebutjada, tan vexada, tan ximple i tan poca-solta. Orgullosament admirada i estimada per nosaltres. Només per nosaltres. Encara no entenc el perquè.) 
Volia, doncs, estudiar els seus entorns, xerrar amb la gent i assabentar-me dels fets més o menys curiosos que tot poble té per oferir.
Em vaig assegurar l'ostatge a l'Hostal Vell.
La Festa Major havia arribat al darrer dia i tot s'havia desenvolupat més o menys segons el previst. Jo tenia els apunts que vaig considerar d'interès arxivats en fitxes i les maletes pràcticament llestes. 
Ben lluny de pensar que l'estada se'm perllongaria d'aquella manera tan incitant...!
Mentre estava al menjador preparant-me per a dinar, a la taula del costat un parell de galifardeus comentaven si anaven o no a la conferència que un tal senyor Nofre anava a dictar als veïns prèviament seleccionats. 
- NO ENTRARÉ EN DETALLS DE COM ES VA REALITZAR LA MEVA TROBADA AMB ELS HOMES DE L'ALTRE MÓN, DONCS AIXÒ FÓRA MASSA LLARG. 
De moment no en vaig fer cabal, però quan em servien l'amanida un dels xicots s'aixecà i tot i anant-se'n comentà:
-Jo crec que és cosa de sonats i no penso pas anar-hi...
-Com vulguis. T'en penediràs...
El noi que restà assegut quedà capficat i això m'intrigà.
-És greu el problema...?
El xicot em mirà sorprès i estranyat. 
- EL QUE VULL ARA ÉS QUE TRACTEU D'ENTENDRE QUE AQUELLA GENT, SENT IGUAL QUE NOSALTRES, TENEN UNA MENA D'ÉSSER I DE PENSAR TAN DIFERENT A LA NOSTRA, TAN DIAMETRALMENT OPOSADA, QUE CREC FÓRA MOLT PROFITÓS QUE TRACTÉSSIM D'IMITAR-LOS, JA QUE EL QUE COMPTE SÓN ELS RESULTATS I AQUESTS, US HO PUC BEN GARANTIR, SÓN MOLT POSITIUS. 
Estava dubtós en parlar. Per fi és decidí.
-És un capsigrany! La Comissió ha demanat als Consellers que vagin a una reunió urgent que donarà el senyor Nofre, del Mas de Can Lligat.
-Ah! i... és important això...?
-Important? No sabeu qui és el senyor Nofre?
-Doncs... no.
El minyó em quedà mirant bocabadat. Pel que es veu no sabia avenir-se de la meva ignorància. 
- JO HE VISCUT AMB ELLS UNS TRES MESOS DEL SEU TEMPS, QUE EQUIVAL MÉS O MENYS A TRENTA ANYS DELS NOSTRES. 
S'apropà a mi com qui ha de deixar anar un secret.
-És una història llarga...
-Tinc totes les hores del món...
Al bordegàs se li omplí la cara de satisfacció, d'aquelles satisfaccions tan pregones i pròpies del que ha de donar una notícia per primer cop. 
- HEU DE PENSAR QUE LA GENT, ALLÍ, VIU CINC-CENTS ANYS... IMAGINEU-VOS QUE FELIÇOS HAN D'ÉSSER PERQUÈ HOM HI PUGUI VIURE CINC-CENTS ANYS SENSE CANSAR-SE'N...!! 
Em mirà fixament, com esperant un parpelleig, un moviment lleuger de cap múscul, quelcom que demostrés que l'atenció no era prou intensa. Però això no és produí, ja que el meu interès era total i absolut. M'allargà la mà.
-Em dic Jordi Buxeres.
-Jo Joan. Joan Pistraus.
-Molt de gust.
-Encantat.
-I bé...?
-Ah! sí... tot començà fa més de trenta anys quan el senyor Nofre desaparegué del poble, millor dit, del seu Mas.
Feu una senyal al cambrer.
-Porta'm un altre carajillo, Esteve!!
Amb parsimònia encengué una cigarreta. 
- NO VULL ARA PARLAR DE LES ESTRUCTURES DELS EDIFICIS, NI DELS MITJANS DE TRANSPORT, NI DE LES ORGANITZACIONS POLÍTIQUES, NI TAN SOLS DE COM ESTÀ DISTRIBUÏT EL CAMP I LA CIUTAT, AIXÒ HO DEIXO PER MÉS ENDAVANT, PER ALS REALMENT INTERESSATS. 
Se m'apropà a frec de cara.
-De veritat no sabeu qui és...?
-... el Sr. Nofre? No. Us ho puc ben jurar. Mai no n'havia sentit a parlar...
El noi restà plenament satisfet. Curosament s'apropà la tassa als llavis i paladejant el carajillo com si fos l'últim de la seva vida, posà els ulls en blanc. M'estava enerviosint.
-El Sr. Nofre va arribar per aquests indrets, segons diuen els vells, fa molts anys a gaudir de la seva fortuna que aconseguí a les Amèriques on hi anà de molt jove. Quan ell arribà al poble, jo no era nat. El meu pare sempre explica històries d'aquella època encara que, el qui les engalana, és el padrí.
Apagà la cigarreta i tot guaitant encisat el darrer fum, esbossà un maliciós somrís.
-El padrí li feia de manobre quan el Sr. Nofre va construir el seu Mas en el terreny que li comprà a l'hereu Riba i que queda, per camí de carro, a uns tres quarts d'hora del poble.
Entusiasmat, en veure la meva atenció, el xicot es despatxava al seu gust recreant-se amb mil detalls.
El Sr. Nofre, abans de fer-se el Mas, es feu bordejar tota la propietat amb un mur de tres metres d'alçada, col.locant, on trià com a pas a la finca, un portalàs de ferro amb un portalet petit al costat per on hom hi entrava sense que calgués obrir el portó gros. Uns paletes començaren el mur per llevant i els altres per ponent. Quan els murs és van trobar, tres mesos després, s'abraçaren l'un amb l'altre, lligant, simbòlicament, totes les suors, treballs, angoixes i esperances dels qui, amb el seu esforç, feren possible la gesta. Hi va haver una gran gatzara i una festa de la qual avui, a més de quaranta anys, encara se'n parla. El poble batejà el lloc com a Can Lligat i així és com es coneix ara. Diuen que per culpa d'aquella festa, va augmentar la població i existeix una quinta que els anomenen "els lligats."
-S'emprenyen molt si algú els hi ho diu... és un grup d'homes i dones que tots naixeren al mateix dia. Miri, coses que passen, sap? Els "lligats" són una vintena, fan força goig i s'avenen molt.
El vailet deixava anar la història com si l'estigués vivint: El senyor Nofre va córrer a càrrec de totes les despeses, fins i tot de les que van produir les llevadores, que arribaren d'arreu, doncs la del poble no se'n donava l'abast.
Quan un any després d'acabar el Mas, l'Ajuntament, pressionat pel senyor rector, li prohibí al Sr. Nofre que fes una altra celebració, ja que si per acabar un mur passà el que passà, esgarrifava pensar què passaria en acabar la casa.
Però el Sr. Nofre era home d'empenta. Va llogar una dotzena de tartanes i s'emportà tots els paletes i manobres cap a Banyoles. L'esbarjo durà tres dies i tres nits.
-El padrí sempre que ho explica ho fa d'amagat de la padrina, doncs a resultes d'aquella sortida s'estaren tres mesos sense paraulejar-se. De l'augment de població a Banyoles, a resultes d'aquell fet, no n'hi ha cap mena de constància.
Li brillaven els ulls amb murrieria. 
- DEL QUE US VULL PARLAR ARA ÉS DE COM PENSA I ACTUA AQUELLA GENT, QUE LLEVAT L'ALÇADA, SÓN COM NOSALTRES. NO N'HI HA CAP DE MENYS DE DOS METRES I MOLT FORNITS. L'ÚNICA DIFERÈNCIA AMB EL NOSTRE PLANETA ÉS QUE ALLÍ HI HA UNA SOLA RAÇA. 
Quan el senyor Nofre va haver acabat totes les obres, incloent una bassa gran on, segons deien, s'hi banyaven ell i la seva dona completament nus, es tancà dins el Mas i molt de tant en tant en sortia, sempre sol. Donava un tomb pel poble, recollia la seva correspondència, que li guardava l'estanquera, comprava quatre coses i es tornava a tancar. Així durant uns tres anys.
Un dia, la seva dona, que gairebé ningú no recordava, es presentà al quarter de la "Guàrdia Civil" fent la denúncia que el seu marit havia desaparegut, sense deixar rastre, feia quinze dies, i lliurà a les autoritats, segons s'especulava, una misteriosa nota que mai no es pogué esbrinar-ne el contingut i que fou tramesa a Madrid, personalment, pel capitost de torn.
Que volia dir tot allò?
Tan important era el fet que el capitost en persona fou a la capital de l'Estat a "informar"?
Potser s'hi amagava un crim darrera aquell silenci impenetrable. O una malaltia estranya i contagiosa...? O potser...?
Milers de preguntes i suposances quedaren sense resposta. Un misteri del que el poble en parlà molt de temps...
Als sis mesos de la denúncia, la muller del senyor Nofre fermà el Mas de Can Lligat i se n'anà, sense acomiadar-se de ningú, al seu país, allà, a les Amèriques.
El misteri fou encara més punyent, més desvergonyit.
Fa uns sis anys es va saber, no se sap com, que Na Guadalupe, dona del senyor Nofre, va morir, ja vella, en una casa de salut, i sense que mai més sabés res del marit misteriosament fos.
El senyor Rector va fer mans i maniguetes per a que la propietat de Can Lligat li quedés a ell per a fer-hi, segons deia, un asil d'orfes.
La petició fou cursada quan arribà la notícia de la mort de la dona i es fonamentava en el fet que el matrimoni Nofre no tenia fills ni descendència coneguda i per tant allò passaria a l'Estat sense benefici del poble. En canvi, si s'ho quedava l'Església...
L'Ajuntament decidí que, de moment, Can Lligat, quedava tancat. No volien embolics i per altra banda no constava enlloc que el propietari fos mort.
El vertader motiu de la decisió però, segons diuen els més vells, fou la misteriosa nota que el senyor Nofre deixà abans de desaparèixer i que la dona lliurà a la Guàrdia Civil que la guardà a pany i clau.
No hi va haver mai forma ni manera, per més martingales que es varen provar de fer, de saber exactament què és el què es deia en aquell paper.
Però com totes les coses d'aquest món, a poc a poc s'anava oblidant l'assumpte i molt de tant en tant se'n parlava.
Fins que un dia...
fulletó segon
Cap el llostre, la xemeneia del Mas de Can Lligat fumà. L'Andreu, el pastor, en adonar-se'n, deixà el ramat a la bona de Déu i va córrer esbalaït cap el poble a donar la nova. 
- HI HA UNA SOLA RAÇA PERQUÈ ELLS NO VAN SER ENVAÏTS PER DISTINTES CIVILITZACIONS COM NOSALTRES. NO. NO EM MIREU AMB AQUESTA CARA DE BADOCS! JO TAMBÉ VAIG SER EL PRIMER CLAVAT QUAN HO VAIG SABER. M'HO VAN EXPLICAR TAN CLAR I AMB TANTS D'ATS I UTS QUE NO VAIG TENIR ALTRE REMEI QUE ADMETRE LA REALITAT: ELS NOSTRES AVANTPASSATS SÓN D'ALTRES MONS... 
El Secretari de l'Ajuntament, que tenia moto, es va fer acompanyar d'un parell més que també en tenien i amb una revolada s'atansaren a Can Lligat per confirmar la notícia de l'Andreu. 
EL QUE CONEIXEM PER HUMANITAT S'HA FORMAT D'ESPÈCIES PROCEDENTS D'ALTRES GALÀXIES, D'ALTRES PLANETES. HI VA HAVER UN TEMPS, MOLT LLUNYÀ, EN QUÈ EL NOSTRE PLANETA FOU UNA MENA D'ABOCADOR D'ESCOMBRARIES, D'ESCÒRIES, DE REBORDALL D'ÉSSERS INDESITJABLES REBUTJATS PER ALTRES MONS. LA BARREJA HA FET QUE ACÍ Hi TINGUEM TANTES RACES I SUBRACES. US PUC ENUMERAR AMB DETALL DE QUINA GALÀXIA I PLANETA EN SOM DESCENDENTS, RAÇA PER RAÇA. 
El xicot de Cal Drac, que era més esverat que els altres, va fer sonar la campaneta de l'entrada del Mas amb tant de terrabastall que les rata-pinyades que començaven el seu reialme fugiren esparverades i els acompanyants quedaren garratibats de l'esglai. 
- M'HO ENSENYAREN ELLS, EN EL PLANETA XUMT, DE LA GALÀXIA DE LA CABELLERA DE BERENICE, ON VAIG ESTAR. 
Als pocs segons un repic d'una altra campana, a l'altra banda del mur, anunciava que havien estat escoltats. Es miraren els uns als altres sense saber què fer.
-Hem vingut per a saber qui viu ací, no?
-Però a aquesta hora? Creieu que és prudent...?
-Que potser tens por, tu, ara?
-Qui...? Jo...? Fotis!
-I doncs...?
-Home, que ja es comença a fer fosc i el camí està malament... i si tornéssim demà...?
Una trencadissa de branquillons i un soroll al forrellat acabà la discussió. 
- NOSALTRES, ELS LEUCODERMS, SOM ORIGINALS DE TAURE, CONCRETAMENT D'UNA DE LES SET CABRELLES, DEL GRUP DE LES PLEIÀDES, QUE ÉS D'ON EREN ELS DESAPAREGUTS ATLANTS I PER TANT ELS NOSTRES AVANTPASSATS. 
S'obrí aquella portella que tothom creia barrada per sempre i aparegué un home d'uns quaranta-cinc anys, rossenc, d'ull blaus, de bona alçada i forta constitució física. 
- TAMBÉ SÓN DESCENDENTS DELS PRIMITIUS POBLADORS DE L'ATLÀNTIDA ELS QUE CONEIXEM COM RACES ALPINA, DINÀRIA, ARMÈNIDA, ÍNDIDA, TURÀNIDA, NÒRDIDA, BALTO-ORIENTAL I ORIENTÀLIDA. HOM CONSIDERA LA MEDITERRÀNIA COM LA DESCENDENT DIRECTE DELS ATLANTS. TOTES LES ALTRES RACES, AMB UN PERCENTATGE
DE MESCLA MÉS O MENYS SIGNIFICATIU, FOREN EL RESULTAT DE LA BARREJA QUE COMENÇAVA A EXISTIR QUAN LA GRAN REBEL.LIÓ QUE MOTIVÀ L'ESFONDRAMENT.
El senyor Nofre esbossà un somrís en veure els atabalats visitants.
-Què s'us ofereix alguna cosa?
-No... no... mercès... ens n'anem tot seguit... ja fosqueja, sap ?
I sense ni tan sols acomiadar-se arrancaren, esverats, vers el poble com aquell qui fa una cursa de moto-cross. 
-ALGÚ, AMB UN GRAN SENTIT DE L'HUMOR, BATEJÀ AMB EL NOM DE VIA LÀCTEA D'ALLÀ ON DESCENDEIXEN ELS MELANODERMS O RACES NEGRES QUE, DE DUES RACES PRIMITIVES VINGUDES DE DOS PLANETES DE LA MATEIXA GALÀXIA, ENCARA QUE SEPARATS PER DISTÀNCIES QUE NO PODEU NI IMAGINAR, HAN DERIVAT AMB ETIÒPIDES, NILÒTIDES, BANTUÏDES, SUDÀNIQUES, INDOMELADINES I PALEONEGRIDES, LÒGICAMENT TOTES AMB ELS SEUS DERIVATS. 
L'un anà directe a trobar l'alcalde, l'altre el senyor rector i el tercer donant voltes com a boig per la Plaça Major no feia res més que cridar.
-Ha tornat l'amo de Can Lligat!! Jo l'he vist!! Ha tornat l'amo de Can Lligat!!
Els porticons primer i després les portes, s'anaven obrint empeltant xafarderies. 
-ELS XANTODERMS O RACES MONGÒLIQUES COM LA SIBIRIDA, LA TUNGUSIDA, LA SINIDA I LA PALEOMONGÒLICA TAMBÉ, COM TOTES LES RACES, AMB DESCENDENTS SECUNDARIS O INTERMEDIS, SÓN ORIGINARIS DE TRIANGLE I ARRIBAREN ACÍ EN DISTINTES EXPEDICIONS I ÈPOQUES. 
Als pocs moments el poble sencer coneixia la nova i el rebombori feu que tots deixessin llurs cases fent cap a la Plaça Major on cadascú en deia la seva.
No es parlava d'altra cosa. Cap esdeveniment havia trasbalsat tant des de feia trenta cinc anys, trasbals també motivat per Can Lligat en acabar els murs de la finca i que feia exclamar al padrí del meu confident, ple d'emoció en veure "els Lligats" junts, barrejats per la tafaneria:
-Són l'ànima d'aquest poble!
Tant l'alcalde, com el senyor rector, com el "cabo" de la Guàrdia Civil restaven esbalaïts. S'havia de fer quelcom, però què? 
- EL CURIÓS DEL CAS ÉS QUE TOTS, MÉS O MENYS, VAN COINCIDIR AMB LA SEVA ARRIBADA A LA TERRA, DISTRIBUINT-SE EN LLOCS MOLT ESPECÍFICS I D'ACORD AMB LES SEVES CARACTERÍSTIQUES QUE, LÒGICAMENT, AMB ELS ANYS S'HAN ANAT PERDENT, JA SIGUI PER CORRENTS MIGRATÒRIES, PER FENÒMENS DE LA NATURA O PER MESCLES INTERRACIALS. 
Passat el primer batibull on ningú s'hi entenia, s'imposà seny. El seny i la veu de baríton del Ferran Buxeres, pare del meu confident.
-Calleu!! Calleu si us plau!!
El silenci s'anà fent a poc a poc.
-Sembleu una colla de lloques! El que s'ha de fer és ben clar: nombrar una Comissió i que demà al mati s'arribi fins a Can Lligat i se'n tregui l'entrellat. Què us sembla?
Tots hi estaren d'acord. S'havia d'investigar a fons i parlar amb l'hoste, misteriós per uns, poca-solta per uns altres i rodamón eventual per als que se les saben totes, que era el grup majoritari. 
- ÉS MOLT IMPORTANT ACLARIR QUE ELS NOSTRES AVANTPASSATS NO VAN SER DEIXATS ACÍ PER A CAP INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA. HI VA HAVER UN GRAN MOVIMENT CÒSMIC GENERALITZAT, DE, PODRÍEM DIR-NE, NETEJA GENERAL. UN MOVIMENT D'HARMONIA GALÀCTICA. ELLS, COM NOSALTRES ARA, PATIEN D'UNA CONSTANT AGRESSIÓ PROVOCADA, TAMBÉ COM NOSALTRES, PER MILITARS, PER ARMAMENTISTES, PER TRAFICANTS DE DROGUES I PER POLÍTICS I RELIGIOSOS. ARROSSEGAVEN UN JOVENT INFLUENCIAT I ANIHILAT PELS MITJANS DE COMUNICACIÓ QUE EREN CONTROLATS, COM AQUÍ ARA PASSA, PER AQUESTA MENA DE GENT. 
La Comissió, però, no la podia formar qualsevol.
Algú suggerí que fossin els de la quinta dels "lligats"... per allò de l'agraïment. Va haver de fugir llampat, per por d'un mal tanto, amagant-se a la rectoria i sortint-ne molt fosc i amb precaucions. 
- ELS NOUS ARRIBATS, EXPULSATS DE LLURS PLANETES, EREN GENT FRUSTRADA, COL.LOCATS AMB UN AMBIENT TOTALMENT HOSTIL I DESCONEGUT, VERGE, AMB RECURSOS NATURALS PER A DESCOBRIR I ADAPTAR-SE A LES SEVES NECESSITATS. 
El "cabo" hi va voler posar la cullerada, però un esverat va dir que allò era cosa del poble i no dels estrangers. El "cabo" callà, però tragué la llibreta i apuntà el nom del patriota. 
- PER LA SEVA PREPARACIÓ I ELS SEUS CONEIXEMENTS, ELS PRIMERS HABITANTS VAREN PODER SOBREVIURE; PERÒ A MIDA QUE EL TEMPS PASSAVA S'ANAVA DISSOLENT EL SEU SABER. LES PRIMERES GENERACIONS NASCUDES AQUÍ ESCOLTAVEN, MERAVELLADES, LES COSES QUE ELS MÉS VELLS CONTAVEN, COSES QUE, EN PASSAR ELS ANYS, ES CONVERTIREN EN HISTÒRIQUES TERGIVERSADES, EN LLEGENDES I EN LES ARRELS D'ON PARTIREN LES RELIGIONS. 
La Roseta de cal Rosegons és va oferir de voluntària i això portà raons amb el seu home. La majordona, intervenint, l'hi recordà que la Roseta guardava la correspondència al senyor Nofre quan s'encarregava de l'estanc i era soltera i que del poble potser era la que més tracte hi havia tingut. L'home de la Roseta callà, encara que ben clar és veia que no gaire convençut. Tothom coincidí amb l'observança de la majordona i la de cal Rosegons quedà nomenada com a primer membre de la Comissió. 
- LA MANCA DE MITJANS, LA INHOSPITALITAT DE L'AMBIENT, LA LLUITA PER SOBREVIURE, EL COBRIR LES NECESSITATS MÉS PEREMPTÒRIES, ANÀ SOSCAVANT ELS PILARS DELS CONEIXEMENTS QUE PORTAVEN, EN ARRIBAR, ELS PRIMERS EXILIATS. 
El segon nombrat fou el Jan de Cal Pòtol, padrí del meu guia i un dels destacats protagonistes de les disbauxes d'anys ha. El tercer, quart i quint, per dret propi, foren l'alcalde, el senyor rector i el "cabo" de la Guàrdia Civil. L'alcalde tampoc el coneixia el senyor Nofre, doncs quan aquest vivia al poble, abans de desaparèixer, ell era molt xic i amb altres cabòries. Moltes vegades, però, n'havia sentit a parlar a casa seva. Sempre d'una manera molt emmurriada a la seva mare i sempre d'una manera molt entusiasta al seu pare.
-Era un poca-solta...!
-No és pas veritat... era collonut!
-Ruc!!
-Ah!
Faltava un sisè que havia de ser home o dona que hagués tingut tractes amb el senyor Nofre i que, al mateix temps, es mantingués fora de tota sospita de no tocar-hi gaire. 
- CONEIXEMENTS QUE, EN FONDRE'S, REDUÏA LA HUMANITAT AL MÉS ABSOLUT PRIMITIVISME... PRIMITIVISME QUE ACABA ON, PER A NOSALTRES, COMENÇA LA PREHISTÒRIA. 
El Jan deixà anar la seva com qui no vol la cosa.
-El més escaient és el mestre d'obres que construí el Mas, en Miquel.
La Zenòbia, dona del Jan, que fins aleshores havia callat per prudència, no s'hi pensà gens i botzinà enrojolada:
-Si tornes anar a Can Lligat amb aquell ximple, no cal que tornis més a casa, entesos!?
Però la indicació del Jan era molt encertada i el senyor rector intervingué tot seguit, ajudat per l'alcalde i la majordona, per a convèncer a la Zenòbia de la importància que per el poble tenia la presència, a la Comissió, del Jan i d'en Miquel Xirinachs, mestre d'obres, coneixedor, pam a pam, del Mas de Can Lligat i amigàs del senyor Nofre. 
- ESPAIADAMENT ES FORMAVEN COMISSIONS HUMANÍSTIQUES DE DISTINTS PLANETES PER A VIGILAR QUE NO ES PERDESSIN LLURS RACES. 
Al "cabo," que tenia un especial interès en esclarir l'assumpte, prometé cuidar el Jan com gos d'orb; la Zenòbia, però, tindria que deixar de buscar raons i permetre que el seu home formés part de la Comissió on el degenerat, segons ella, del Miquel, hi seria una peça clau. 
- EN VEURE AMB L'ESTAT EN QUÈ HAVIEN CAIGUT ELS SEUS DESCENDENTS, ELS DE TAURE, VAN VOLER SUAVITZAR EL CÀSTIG ENVIANT PETITS GRUPS TECNOLÒGICS AMB LA INTENCIÓ DE TRAMETRE'LS ELS CONEIXEMENTS QUE HAVIEN PERDUT AMB EL PAS DEL TEMPS I L'ALLUNYAMENT DE TOT ENS CIVILITZAT. 
L'únic inconvenient era que en Miquel Xirinachs no era al poble, sinó que havia canviat d'aires feia temps i radicava a Banyoles. S'hi havien teixit moltes històries d'aquell canvi sobtat de domicili. Històries gairebé totes lligades amb la xala organitzada poc després d'acabar la casa de Can Lligat i que feu que el Miquel, molt sovint, desaparegués del poble per un parell o tres de dies. Deien que per anar a veure un mossot que potser li esperava un fill.
Clar que això ara no ve al cas com tampoc ve al cas no saber d'on va sortir la donota amb qui el Xirinachs es casà.
Pel "cabo" fer portar el Miquel no era problema. Parlaria amb la caserna de Banyoles per telèfon i encara que fos com a detingut, en Miquel Xirinachs arribaria l'endemà. 
- ELS DESCENDENTS D'UN DELS PLANETES DE LES CABRELLES, DEL GRUP DE LES PLEIÀDES, S'ANAREN DESENVOLUPANT AMB MOLTA MÉS RAPIDESA QUE LA RESTA DELS HABITANTS D'AQUEST MÓN I AVIAT DEMOSTRAREN EL PERQUÈ HAVIEN ESTAT EXPULSATS DEL SEU LLOC D'ORIGEN: PER LA SEVA BEL.LICOSITAT, PEL SEU ANHEL DE PODER I PER LA SEVA REBELDIA. EREN CONEGUTS COM ELS ATLANTS. 
No hi havia altra sortida ni remei. La Comissió tindria que fer les seves gestions al dia següent. Ja era massa vespre i el camí era llarg i feréstec, a més que mancava en Xirinachs. 
- TOTES LES HISTÒRIES I LLEGENDES QUE ARA ENS SÓN CONEGUDES TENEN EL SEU ORIGEN EN LA VINGUDA DELS NOSTRES AVANTPASSATS I LLUR DESPLANETAMENT. TOTS HO SABEM, PERÒ SENSE SABER-HO. SOLAMENT CAL FIXAR-S'HI... 
Per altra banda, durant la nit, s'hi podria donar voltes a l'assumpte, doncs tampoc era cas de presentar-se allà sense saber el què o el com. S'havia d'estudiar una estratègia, un pla que permetés, amb tacte, treure la veritat al personatge que portava de cap tot el poble. 
- NO HEU SENTIT PARLAR DE L'EXPULSIÓ DEL PARADÍS DELS ÀNGELS REBELS? I D'ADAM I EVA? NO HEU ENTÈS EL SIGNIFICAT DEL DILUVI UNIVERSAL? NO HEU SENTIT PARLAR DE ZIMBADWE, A RHODÈSIA? NI DE L'ILLA DE PASQUA? I DE L'ILLA DE DILMUN, EN EL MAR ARÀBIC? EN LA VALL DE L'INDO, RECORDEU LA CIVILITZACIÓ DE HARAPPA? EN FEU CABAL QUAN ELS TUAREGS US PARLEN D'UNS AVANTPASSATS ANOMENATS ELS GARAMANTIS? I ELS ETRUSCOS, JUNT AMB ELS AINU, NO SÓN QUELCOM QUE SABEM PERÒ NO PROFUNDITZEM? NO ERA EL REI MINOS, DES DEL SEU PALAU DE CNOSSOS, A CRETA, EL REPRESENTANT D'UNA CIVILITZACIÓ, ELS MINOICS, EXTERMINADA EN PART, PER L'ESFONDRAMENT DEL SEU TERRITORI? I A QUI REPRESENTAVEN ELS MINOICS? D'ON ELS HI SORTÍ TAN DE SOBTE LLUR PODER, PROSPERITAT I CIVILITZACIÓ? DELS SEUS REPRESENTATS... ELS ATLANTS, POTSER? TAMPOC US PREOCUPEU QUAN FEU TURISME PER STONEHENGUE, O PER LES RUNES DE COPAN O LES RUNES EGÍPCIES O ASTEQUES? QUAN A TIAHUANACO, AL LLAC TITICACA, US PARLEN DELS SEUS DEUS BLANCS DE QUI CREIEU QUE PARLEN? LES VITRIFICACIONS DE SORRA AL DESERT DE GOBI NO US DIUEN RES? I LES PINTURES DAMUNT ROCA, EN EL SAHARA, A TASSILI? I US HEU PREOCUPAT D'INVESTIGAR LES IMMENSES PISTES A NAZCA, PERÚ? O ELS ESTRANYS NENS VERDS APAREGUTS A VALLVIDRERA, PROP DE BARCELONA, AL 19OO I ESCAIG...? 
Després de tantes hores d'estar a la plaça, qui més qui menys tenia gana o son i la gent, a poc a poc, anava cercant cau. Les variants sobre el tema, però, seguien a casa de cadascú. Tothom hi deia la seva i els llums del poble, aquella nit, s'aclucaren més tard que mai.
Els de la Comissió, havent sopat, es reuniren a cal senyor rector i estudiaren el pla d'atac. Hi mancava l'opinió del Miquel Xirinachs, però era minoria i tindria que acatar les decisions de la majoria, que per això s'inventà la democràcia.
El "cabo" dissimulà una ganyota. 
- O POTSER NO US HA CRIDAT L'ATENCIÓ EL FET QUE L' OTOMÀ PIRI IBN HAJJI MUHAMMAD, NEBOT DE KEMAL REIS, I MÉS CONEGUT COM A PIRI REIS, SIGNÉS UN MAPA AL 1513 DE TOTA L'AMÈRICA DEL SUD I QUE HI FIGURI L'ANTÀRTIDA SENSE GOTA DE GEL? D'ON L'HAVIA TRET AQUELL MAPA? PIRI REIS INSINUA QUE DE PTOLEMEU I, QUI EL GUARDAVA EN LA BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA QUE ELL FUNDÀ 300 ANYS ABANS DE CRIST. D'ON L'HAVIA TRET PTOLEMEU? I NO ÉS ESTRANY QUE EXISTINT AQUEST MAPA NINGÚ HAGUÉS PROVAT DE DESCOBRIR COM ARRIBAR A AQUELLES TERRES? O SERIA QUE PIRI REIS VOLIA DESORIENTAR EL VERTADER ORIGEN? EL QUE ÉS SEGUR ÉS QUE NO L'HAVIA TRET DE LES INFORMACIONS DELS CONQUERIDORS, JA QUE FINS 1520 MAGALLANES NO TOMBÀ EL CAP D'HORNOS I ENFILÀ PACÍFIC AMUNT... I L'ANTÀRTIDA FOU DESCOBERTA, COM A CONTINENT, SOTA UNA GRAN CAPA DE GEL AL 1818... ENCARA QUE NO FOU FINS EL 1952 QUE AMB SONDES SÍSMIQUES ES DESCOBRIREN ELS SISTEMES MUNTANYOSOS, COM TAMBÉ ES DETERMINÀ, AL 1949, QUE L'ANTÀRTIDA HAVIA ESTAT UN CONTINENT CÀLID FEIA UNS 4000 ANYS ABANS DE CRIST... DIUEN ELS EXPERTS QUE L'HAN EXAMINAT, D'ARREU DEL MÓN, QUE QUAN EL MAPA DE PIRI REIS ES MIRA DES DEL SEU CENTRE, A L'EGIPTE, ELS CONTINENTS ES TORNEN ALLARGATS I DISTORSIONATS. AIXÍ ÉS COM ES VEU LA TERRA FOTOGRAFIADA DES DE SATÈL.LITS COL.LOCATS EN EL MATEIX INDRET. CAP CARTÒGRAF PODIA VISUALITZAR LA TERRA AIXÍ, A MENYS QUE... EL MAPA HAGUÉS ESTAT ARXIVAT A LLOC SECRET I DESCOBERT PER PIRI REIS QUI SE'L PATERNITZA. FOS COM FOS, SIGUI COM SIGUI, EL TESTIMONI HI ÉS.. PERÒ TAMPOC L'HEM SABUT O VOLGUT VEURE. 
L'endemà, ratllant les vult del matí, en Miquel Xirinachs apareixia, escortat per la Guàrdia Civil, pel pont d'entrada al poble seguit d'un cotxe des d'on la seva dona plorava amb desesper consolada per quatre bordegassos pàl.lids i nerviosos
El xofer, germà de la dona, procurava, sense aconseguir-ho, mantenir una prudent distància, com dissimulant el seguiment.
En arribar l'escorta a la caserna hi trobà els de la Comissió que ja s'hi havien reunit per aguaitar-los. 
- ELS GRUPS TECNOLÒGICS ENVIATS PER LES DISTINTES CIVILITZACIONS PER A SUAVITZAR LA DECADÈNCIA DE LLURS RACES ARRIBAVEN ESPAIADAMENT, PROCURANT INCULCAR EL GUST PER LES ARTS I ELS CONEIXEMENTS D'ASTROLOGIA AIXÍ COM DE MATEMÀTIQUES I FÍSICA. 
Ben bé mitja hora llarga trigaren per a fer entendre al Miquel Xirinachs de què es tractava i més de tres quarts per a calmar la seva dona, a cops d'Aigua del Carme, i d'un certificat de l'autoritat del moment, on s'hi deia que no era arrestat, sinó membre destacat d'una Comissió investigadora. 
- DISSORTADAMENT ELS CONEIXEMENTS ELS ABASSEGAREN UNS QUANTS FENT-NE UN HERMÈTIC SECRET. NAIXIA LA PITJOR PLAGA DE LA HUMANITAT: ELS SACERDOTS QUI, UNITS AMB UN ALTRE FLAGELL, ELS MILITARS, MANTENIEN EL PODER EMPRANT LA IGNORÀNCIA, LA FORÇA, EL TERROR I LA SUPERSTICIÓ. MALGRAT ELS MILERS D'ANYS TRANSCORREGUTS AVUI ENCARA MILIONS D'ÉSSERS ESTAN ATRAPATS PER EIXA PRIMITIVA I PERLLONGADA COMBINACIÓ AMPLIADA AMB MATISOS ADHERITS. 
Després de llegit i rellegit el document, la Maria, dona del Miquel, va anar deixant de singlotar.
A quarts de nou la Comissió partí.
El poble en pes guaitava, mut, la polseguera que anava deixant la caravana -caravaneta- en allunyar-se cap al Mas de Can Lligat. 
- UN MOT ESCAIENT ENLLUERNAVA ELS SUBJUGATS: MÀGIA O MIRACLE, QUE NO ERA ALTRE COSA QUE L'APROFITAMENT DELS EFECTES NATURALS DELS QUALS ELS HI HAVIEN ENSENYAT LES CAUSES, QUE ELLS AMAGAVEN CUROSAMENT A FI DE NO PERDRE EL PODER SOBRE COSSOS I ÀNIMES... 
Seria massa llarg fer ressenya de les juguesques de tota mena que en el poble es varen fer al voltant dels resultats de la Comissió.
Els uns que era el senyor Nofre el qui havia tornat, els altres que n'era un fill, fill per altra banda que movia a més juguesques, ja que tothom sabia que el senyor Nofre no en tenia de fills, al menys coneguts o reconeguts. 
- UN DELS PLANETES DE TRIANGLE, A LA VIA LÀCTEA, NOMBRAREN UN COORDINADOR EN VEURE L'ESTAT PRIMITIU EN QUÈ CAIGUEREN ELS SEUS DESCENDENTS, AMB INTENCIÓ DE, AL MENYS, REHABILITAR-LOS. ES DEIA "EXU" I SERVIA DE PONT ENTRE ELS "ORIXAS," CAPS SUPREMS LLIURATS A LA TERRA PER DESENROTLLAR EL PLA D'AJUT, I "OMULU" MÀXIMA AUTORITAT A TRIANGLE. PROBLEMES ENTRE DOS GRANS RESPONSABLES DEL TERRITORI, QUE CONEIXEM AVUI COM ÀFRICA, ANOMENATS "OBATA" I "ODUDUA," PRODUÍ GREUS FETS, QUE OBLIGÀ A OMULU A RETIRAR ELS REPRESENTANTS ENVIATS A LA TERRA DEIXANT EN ELS EXPULSATS, ALS QUI ES VENIA A REHABILITAR, UNA CONFOSA MEMÒRIA DELS FETS QUE AMB EL TEMPS S'HAN CONVERTIT EN EL QUE CONEIXEM COM A "MITOLOGIA NEGRA" I N'HAN DERIVAT LES RELIGIONS ACTUALS, NO SOLS DEL CONTINENT, SINÓ D'ON L'HAN ESTESA ELS SEUS HABITANTS, JA SIGUI PER ESCLAVITUD LLUNYANA O PER TRADICIÓ, GAIRBÉ SEMPRE ORAL. ELS DE TRIANGLE, DES DEL SEU FRACÀS, DEIXAREN D'ENVIAR CAP AJUT A LLURS DESCENDENTS. LES ALTRES GALÀXIES SEGUIREN, DURANT MOLT DE TEMPS, AJUDANT ÀDHUC AMB LLARGUES ESTADES, LA QUAL COSA MOTIVÀ L'ORIGEN DE TANTS MITES I LLEGENDES AMB UN RERAFONS HISTÒRICAMENT VERITABLE TERGIVERSAT PEL PAS DEL TEMPS I PER LES MANIPULACIONS INTENCIONADES. HOM EMPRÀ EL NOM DE MITOLOGIA. D'AQUESTA NEIXEN LES RELIGIONS. LES MITOLOGIES MÉS CONEGUDES SÓN LA GREGA, LA XINESA, EL POPOL VUH QUITXE, LA BÍBLIA JUEVA I L'ESMENTADA NEGRA. GAIREBÉ TOTES HAN DERIVAT EN RELIGIONS. HI HA MITOLOGIES MENYS CONEGUDES, PERÒ IGUALMENT IMPORTANTS. TOTES S'HAN CONSERVAT PRIMER PER TRADICIÓ ORAL I DESPRÉS, A MIDA QUE LA HUMANITAT AVANÇÀ, ESCRITA. 
Molts defensaven la tesi de que era un parent, potser vingut de les Amèriques. Altres, mal intencionats, un amic que la dona, pobreta, tenia d'estranquis per a consolar-se de l'abandó en que l'havia deixada el marit i que ara, un cop morta ella, tornava per cobrar els favors.
Cadascú hi deia la seva i com més descabellada, més pujava el valor de l'aposta. 
- AIXÍ NASQUEREN LES GRANS RELIGIONS, DE LES DISTINTES MITOLOGIES QUE CADA RAÇA FORMÀ EN RETROTEURE HISTÒRIES DELS SEUS AVANTPASSATS FALSEJADES PER IGNORÀNCIA UNES, PER INTERESSOS LA MAJORIA I PER INCOMPRENSIÓ DELS FETS EN SA TOTALITAT. 
La impaciència anava en augment amb relació directa amb el temps que passava i el poble restava totalment i absoluta paralitzat, estàtic, amuntegat en el centre de la Plaça Major; en el cafè de l'Hostal i en el bar del Casino... (i continua)