[Pàgina principal] Valter e Griselda Bernat Metge [Pàgina principal] [Enviar comentaris] [Fitxa de l'obra][Índex de l'obra] [Baix] Valter e Griselda Bernat Metge A la molt honorable e honesta senyora madona Isabel de Guimerà, Bernat Metge, salut e reverència subjectiva. A mi, encercant entre los llibres dels filòsofs e poetes alguna cosa ab la qual pogués complaure a les dones virtuoses, ocorrec l'altre dia una història la qual recita Petrarca, poeta laureat, en les obres del qual jo he singular afecció. E con la dita història sia fundada en virtuts de pasciència, obediència e amor conjugal, e a mi sia cert que, entre les altres virtuts, vós, senyora, siats dotada d'aquestes singularment, per ço he delliberat d'arromançar la dita història, e de trametre-la-us perquè vós e les altres dones virtuoses prenats eximpli de les coses en aquella contengudes (no per tant que jo em pens que vosaltres freiturets d'aquesta doctrina, car sens ella sóts assats pascients e virtuoses, mas per ço que oints la present història, siats pus ardents en seguir les dites virtuts, car diu lo mestre d'amor, Ovidi, en les obres del qual en temps que jo amava me solia molt adelitar, que al cavall lleuger quan corre no li nou si hom li dóna alguna esperonada), suplicant-vos que la present història vullats benignament oir, en les adversitats, les quals algú en aquesta present vida no pot esquivar, com lloc serà, ben remembrar d'aquella, per ço que mills e pus pascientment puixats aquelles soferir, de les quals Déu vos vulla preservar per sa mercè. En Itàlia és una província ornada de molts notables castells e viles, apellada lo Marquesat de Saluça, de la qual era marqués un fort noble baró apellat Valter, jove, bell e molt graciós, no menys noble de costumes que de llinatge, e, finalment, en totes coses fort insigne; sinó que, content d'açò que fortuna li havia dat, no curava de l'esdevenidor e trobava tan gran pler en caçar que totes les altres coses que a fer havia ne menyspreava. E especialment no es curava de pendre muller, de la qual cosa los seus vasalls e sotsmesos eren fort dolents e despagats. Los quals, com molt ho haguessen soferit, anaren ensems al dit Valter, e la u d'ells, lo qual era de major auctoritat, o per bell parlar o per major privadesa que havia ab lo dit Valter, dir així: -Molt noble marqués, la tua humanitat dóna a nós audàcia e gosar que, tota vegada que els fets ho requiren, ab devota confiança parlam ab tu, e que ara les voluntats que tots tenim secretes en los nostros coratges la mia veu notific a les tues orelles; no pas que jo haja algun interès singular en açò, mas per tal com tu, segons que per molts indicis e senyals has sovent provat, mostres e reputes que jo són a tu molt car dénant tots los altres. Com, doncs, totes les tues coses plàcien e hagen a nós tostemps plagut, per ço que puixam jutjar que siam benaventurats corn aital senyor havem, e serem molt pus benaventurats en l'esdevenidor que tots nostres veïns, suplicam-te humilment que vulles pendre muller, e que açò vulles fer espatxadament, car los jorns se'n van e volen fort lleugerament. E jatsia que tu sies en la flor de ton jovent, emperò la vellesa ensegueix aquesta flor; la mort és proïsma a tota edat: tothom egualment ha a morir, e l'hora és incerta. Plàcia't, doncs, que oges les pregàries d'aquells qui no menysprearien los teus manaments, e comana a nós l'elecció de la muller; car nós la't procurarem tal que ella serà digna d'acostar-se a tu, e de tal llinatge que tots porem estar ab bona esperança d'ella. Deslliura'ns, doncs, d'aquesta trista ànsia en què som, per ço que, si Déu disposava en altra manera de tu, no te n'anasses menys de lledesme successor e nós romanguéssem sens regidor algú. Lladoncs, lo dit Valter, mogut per les piadoses pregàries dels seus, dix: -Vosaltres, amics, me forçats de fer cosa que jamés no fo al meu cor. Jo m'adelitava que visqués en llibertat, la qual fort tard és en matrirnoni. Per què, jo em sotmet de bon grat a la voluntat de vosaltres. E jatsia que jo confio de la vostra saviesa e fe, vull rellevar vosaltres del càrrec que volets pendre per mi, car jo mateix me'n vull haver l'afany de cercar-la'm, com jo sia cert que la noblesa de la u no ennobleix l'altre a que moltes vegades los fills són dessemblants als pares. Tot lo bé qui és en la persona no li ve d'altre sinó de Déu, al qual jo coman mi e tots mos afers, esperant que Ell m'hi trobarà cosa que serà expedient a repòs e salut mia. E pus vosaltres trobats pler que jo prena muller, promet-vos que jo compliré vostre desig en breu; però vull que em prometats que qualsevulla muller que jo prena, ab sobirana honor e reverència la tractets, e que entre vosaltres no haja algù qui en diga mal ne es clam de la mia elecció per mi faedora. Qualsevulla muller que jo pendré, aquella vull que sia vostra senyora, e sia així tractada per vosaltres com si era filla de l'emperador. Lladoncs, tots a una veu, concordablement, li prometeren fort alegrement d'atendre e complir son manament, així com aquells qui per sobres de goig a penes cuidaven veure lo dia de les nùpcies: ab tan gran goig e pler l'esperaven. Lo qual dia lo dit Valter los assignà que fossen aparellats a la celebració d'aquelles; e no-res-menys manà als seus domèstics e familiars que solemnement aparellassen les coses necessàries a la festa. No molt lluny del palau del dit marqués era situada una vila petita, poblada d'alguns pagesos, fort pocs e pobres, entre els quals n'hi havia u pus pobre que tots apellat Janícola; e havia una filla apellada Griselda, assats bella de cors, e molt pus bella e noble de bones costumes e de virtut del coratge; la qual s'era nodrida en sobirana pobresa, ab vianda grossera, e, ignorant tot desig carnal, jamés no havia imaginat ne girat l'enteniment en folls ne en delicats pensaments, ans reposava en lo seu pit virginal coratge d'home vell e savi. E ab inestimable caritat servia diligentment son Pare, e, pasturant algunes poques d'ovelles que havia, filava cascun jorn, e puis, tornant-se'n en casa, aparellava cols o espinacs o altres viandes convinents a la sua condició e feïa lo llit a son pare. E, finalment, tot son temps despenia en pietat e obediència filial. E com Valter hagués acostumat de passar sovent per la casa de son pare e s'hagués pres esment moltes vegades de la virtut d'aquesta nina -la qual virtut no era manifestada a la gent, ne en parlava algú per ço com era de tan baix estament-, lo dit Valter se mès en cor de pendre aquesta per muller sobre totes les altres. Lo dia de les núpcies s'acostava, e tothom se meravellava d'on vendria la nòvia, ne qui era. E lo dit Valter, entretant, feïa provesió d'anells d'aur e de corones e d'altres ornaments; e féu fer vestedures, calces e sabates a forma e a mesura d'altra donzella, la qual era d'estatura semblant a Griselda. Ab tant vénc lo dia assignat, e com algú no sabés de noves de la nòvia, tothom estec fort meravellat, e majorment per ço com ja era hora de dinar e la vianda e la casa eren aparellades. Lladoncs Valter, així com si degués eixir a carrera a la sua esposa, isqué fora la sua casa, bé acompanyat de molts nobles hòmens e dones, dreçant son cami vers la vileta dessús dita. E Griselda, ignorant les coses qui per ella eren aparellades, e portant aiga ab un cànter en lo seu cap, entrà-se'n en la casa de son pare per ço que espatxàs ço que a fer havia e que anàs ab les altres nines a veure l'esposada de son senyor. E dementre que Valter anava pensiu entre si mateix acostant-se vers la casa de Janícola, cridà Griselda per son nom, interrogant-la on era son pare. E aquella, reverentment a ab gran humilitat, respòs-li que en casa era; a la qual dix Valter: -Mana-li que venga a mi. E com lo pare de la dita Griselda fos vengut, lo dit Valter, prenent-lo per la mà, dix ab veu baixa per ço que negú no ho oís: -Janícola, jo sé que tu ames molt a mi, e tostemps he conegut tu per bo, feel e lleial, a les coses que a mi plaen jo em pens que tu les hages per agradables. Emperò una cosa singularment vull saber: si vols haver per gendre mi, qui son ton senyor. Lladoncs Janícola, espaordit per les paraules dites, dix: -Jo no dec voler ne avorrir sinó així com plaurà a tu, qui est mon senyor. -Entrem-nos-en, doncs -dix Valter-, tots sols, per ço que en presència tua jo puixa enterrogar d'algunes coses ta filla. E après que foren entrats dins la casa de Janícola, esperant defora e meravellant-se tot lo poble, trobaren Griselda fort meravellada e espaordida de l'aveniment de tan gran hoste. A la qual dix Valter: -A ton pare e a mi plau que tu sies ma muller, e pens-me que semblant plàcia a tu. Però una cosa te vull demanar: si véns acordada que après que lo nostre matrimoni serà acabat e complit, lo teu coratge se convenga de bon grat ab lo meu, així que en nenguna cosa jamés se desconvenga ab la mia voluntat, e que tot ço que jo volré fer te plàcia, e que no mi contrastaràs ne em faràs mala cara jamés. Al qual la dita Griselda, tremolant per la novitat d'aquest fet, respòs: -Senyor meu, jo no son digna de tan gran honor; però si la tua voluntat és, e fortuna mia, que així sia com has dit, jo et promet que no tan solament faré ço que tu manaràs, ans encara et dic que jamés no pensaré res que sia contra ton voler, ne tu poràs fer alguna cosa, posat que em manasses matar, la qual sia desplasent a mi. -Assats me basta -dix Valter. E mostrant aquella públicament al poble, dix: -Aquesta és ma muller; aquesta, vostra senyora. Aquesta amats e honrats, e, si mi havets car, hajats aquesta molt per pus cara. E per ço que ella no portàs res de la fortuna vella en la novella casa, féu-la despullar tota nua a les honrades dones qui eren aquí, e dels peus fins al cap la féu vestir de vestedures noves. La qual, aprés que fo vestida, pentinada e bé arreada, a penes la conec lo poble. E encontinent Valter l'esposà e li donà un fort bell anell; e faent-la cavalcar en un cavall blanc, féu-la menar ab gran alegria, present e acompanyant tot lo poble, al seu palau. En aquesta manera foren celebrades les noces fort solemnement. E Nostre Senyor Déu féu tanta de gràcia a la dita Griselda, que algú no pogué jutjar que fos nodrida en casa de pastor, sinó en algun palau imperial: tant era cara e venerable envers tots. E a penes coneguera hom qui la conegués de nativitat que fos filla de Janícola; tanta era l'honestat de la sua vida e la noblesa de les sues costumes e la dolçor de les sues paraules, ab les quals se tirava los coratges de les gents. E no tan solament dins los termes de la sua terra la lloaven, ans encara per moltes altres províncies era escampada la sua virtuosa fama; així que molta gent ab gran afecció e pler venia per mirar aquella. En aquesta manera Valter, ennobleït d'insigne e benaventurat matrimoni, vivia ab sobirana pau en casa, e fora sa casa ab sobirana amor de ses gents. E era tengut fort pus savi, com tan gran virtut, amagada dejús tan gran pobresa e fretura havia acostada a si mateix. E no solament Griselda exercia negocis femenils e domèstics, ans encara, com ops hi era, d'oficis públics, e en absència de son marit llevava de carrera los plets e qüestions de la terra, e metia pau entre los discordants ab tan bones e sàvies paraules e maneres, e ab tanta maturitat e egualtat de juí, que tothom deïa que Déu los havia tramesa aquesta dona del cel. E no passà molt temps que Griselda s'emprenyà, per la qual raó tots los seus sotmesos estigueren ab congoixosa esperança. Après, ella parí una filla molt bella; e jatsia que sos vassalls haguessen més amat fill, emperò no tan solament son marit, ans encara tota la gent n'hac fort gran pler. E après un temps que la filla fo deslletada, jatsia que Valter hagués assats provada la fe de sa muller, emperò volc-la provar e assajar més avant. E estant sols en una cambra, cridà-la, e ab cara trista dix-li així: -Bé saps tu, Griselda, e no em pens que per la present fortuna te sia oblidat, l'estament del temps passat; bé saps tu, encara, en qual manera vinguist en esta casa e com es assats cara e molt amada a mi. Mas no es així cara als nobles hòmens de ma terra, majorment depuis que comencest haver infants, car tenen-se fort per injuriats que sien sotmesos a dona qui sia filla de pagès, així com tu est. E és de gran necessitat a mi qui desig haver pau ab ells, que de ta f illa faça, no ço que volria, mas ço que a ells plaurà. E convendrà'm a fer cosa qui em serà la pus trista e dolorosa que jo pogués fer; perà no ho volria fer que tu no ho sabesses, perquè vull que hi consentes e qui hi hages aquella pasciència la qual me prometist en lo començament de nostre matrimoni. Lladoncs Griselda, oïdes aquestes paraules, sens mudament de color e de paraula, dix: -Tu es nostre senyor, e jo e aquesta filla tua som tues; fe de les tues coses així com te plaurà, car res no et pot a tu plaure que a mi desplàcia. Car jo no deig haver res, ne he paor de perdre alguna cosa en aquest món sinó tu. Jo he ficades aquestes coses al mig del meu cor, les quals jamés no eixiran per passament de llong temps ne per mort. Totes coses impossibles se porien abans fer, que lo meu coratge no es mudaria. Lladoncs Valter, fort alegre per la dita resposta, mas dissimulant-ho com mills pusqué, se partí denant ella demostrant que era fort trist. E après un poc tramès-li un dels seus algutzirs, en lo qual ell se fiava molt, certificat emperò de sa intenció e d'açò que ell entenia a fer; lo qual, vinent a ella gran hora de nit, li dix: -Senyora mia, perdona'm e plàcia't que no em tingues a mal ço que jo forçadament he a fer. La tua saviesa sap quina cosa és qui ha a fer ab senyol al qual hom no pot contrastar per dura cosa e cruel que man ésser feta. Mon senyor m'ha manat que jo prenga aquesta infanta, e que aquella... E ab paraula estroncada lleixà's de parlar e de dir lo cruel ministeri que devia exercir. Sospitosa era la fama de l'algutzir, sospitosa era la cara, sospitosa era l'hora, sospitoses eren les paraules, ab les quals, jatsesia clarament entenés que aquell devia anar matar la sua dolça filla cara, emperò no gità alguna petita llàgrema ne sospirà gens; la qual cosa no solament fóra estada molt dura en mare, ans ho fóra semblantment en nodrissa. Puis, ab bona cara, prenent la infanta guardà-la un petit, e besant aquella, beneí-la e féu-li lo senyal de la creu en lo front, e donà-la a l'algutzir dient-li: -Vé-te'n e met en execució ço que mon senyor t'ha manat. Mas prec-te d'una cosa: que et guards que bèsties feres ne ocells no la devoren ne mengen aquest petit cors, ab tal condició, però, que per mon senyor no et sia manat lo contrari. E aprés, com lo dit algutzir se'n fo tornat a son senyor e li hagués recitat ço que per ella era estat dit e ço que per ella era estat respost, e li hagués donada sa filla, amor e pietat paternal mogueren fort lo dit Valter. Però ell no lleixà son propòsit, ans la lliurà a l'algutzir embolcada en draps e mesa dins una gran canasta; e posà-la sobre una bèstia que la portàs suaument. E féu-la portar ab gran diligència a Bolunya, a sa germana, qui era muller del comte de Pànico, que la nodrís e la instruís ab maternal estudi de bones costumes, e que la faés nodrir e que la tingués tan secretament com pusqués, que hom en lo món no pogués saber de qui era filla. E lo dit algutzir complí ab gran diligència ço que li era manat. Aprés Valter, considerant sovent les paraules e la cara de sa muller, jamés no pogué conèixer ne haver senyal que el coratge de sa muller se fos mudat; car egual alegria, diligència e cura, acostumat servei e amor semblant li demostrava de fet que d'abans havia acostumat; e jamés no li demostrà tristor ne li féu menció de sa filla, ne jamés delliberadament ne incident lo nom d'aquella no li eixí de la boca, que algú ho oís. Aprés d'aquestes coses que foren passes quatre anys, Griselda s'emprenyà e parí un fort bell fill, del qual hagueren gran goig e alegria son pare e tots sos amics. E a cap de dos anys que fo deslletat, Valter, tornant en l'acostumada curiositat, dix a sa muller aitals paraules: -Bé creu que hages oït dir com lo meu poble ha gran despler e no porta pascientment lo nostre matrimoni, majorment despuis que tu comencest haver infants. Però jamés no els sabé tant greu com féu despuis que tu haguist fill, car dien entre ells (e jo qui moltes vegades ho he oït dir) que: «aprés la mort de Valter, lo nét de Janícola senyorejarà a nos»; e a aquells és fort greu que tan noble terra sia sotsmesa a aital senyor. Cascun dia entre lo poble se dien aquestes paraules, per les quals jo, qui són fort desitjós de repòs e, a la veritat, me tem de perill de ma persona, me somoc moltes vegades que d'aquest infant faça ço que he fet de sa germana. Mas denunciï-t'ho abans, per ço que sobtosa e inopinable dolor no et torbàs. E Griselda respòs: -Senyor, ja t'ho he dit, e ara ho repetesc, que jo no puix res fer ne vull ne no vull, sinó ço que a tu plau; car jo en aquests fills no he àls sinó los treballs. Tu és senyor de mi e d'ells; per què, fe a ta guisa d'açò del teu, e no hi demans mon consentiment; car així com en l'entrament que fiu de la tua casa me despullí les vestidures, així em despullí les mies voluntats e desigs e vesti'm los teus. Per què, en qualsevulla manera tu vulles alguna cosa, jo semblantment vull aquella. Car si jo fos certa de la tua voluntat, ja haguera començat a voler e desitjar ço que tu desitges; mas, pus lo teu coratge no puix prevenir, de bon grat seguiré aquell. E si tu trobes pler que jo muira, tantost morré volenterosament; car alguna cosa, finalment, ne la mort, serà egual a la nostra amor. Lladoncs Valter, meravellant-se de la constància e fermetat de la fembra, partí's ab trista cara davant ella. E encontinent tramès-li l'algutzir que ja altra vegada li havia tramès; lo qual, après que ab gran instància hac demanant perdó si li feïa res desplasent, així com si hagués a fer un gran crim, demanà l'infant. E Griselda, ab la cara e coratge dessús dits, pres entre els braços son fill, bell e fort graciós, no solament amat per ella, mas per tots aquells qui l'havien vist e oït nomenar, e faent-li lo senyal de la creu al front e beneint-lo aixi com havia fet de la filla, e guardant-lo gran estona e besant aquell sens gitar llàgrema ne sospir, donà'l a l'algutzir dessús dit, dient-li. -Vet ací mon fill. Fe d'ell ço que t'és manat; mas d'una cosa et prec: que, si fer-se pot, no jaquesques menjar a bèsties salvatges ne a ocells los delicats membres d'aquest tan noble infant. Aprés l'agutzir se'n tornà ab l'infant a son senyor, dient-li les coses dessús dites. Lo qual se meravellà molt e tan fort, que si no com ell era cert de la gran amor que Griselda havia a sos fills, per poc haguera haguda sospita que aquesta fortalesa femenil no proceís d'enorme crueltat. E aprés tramès lo dit infant per l'algutzir a Bolunya, així com havia fet de la filla. Tots los dessús dits experiments de benvolença e fe conjugal pogueren haver bastat a Valter; mas molts hòmens son qui no es saben abstenir de la cosa pus que l'han començada, ans, continuant aquella, perseveren a llur propòsit. Aprés, Valter contínuament contemplava e guardava sa muller si es mudava per ço que li havia fet, e null temps pogué conèixer en ella alguna mutació, mas de dia en dia la trobava pus feel e ab major afecció envers ell. Així abdosos semblaven d'un coratge, car la muller, així com damunt és dit, no volia ne avorria alguna cosa, sinó així com a son marit plaïa. Poc a poc se començà escampar mala fama de Valter, ço és a saber, que ab crueltat e durícia inhumana, per ço com se penedia del baix e humil matrimoni que havia fet ab Griselda, que havia manat matar sos fills, car algú no podia veure sos infants ne sabia hom on eren. Per la qual cosa Valter, qui solia ésser tengut per savi hom e noble, e solia ésser molt car als sotsmesos, fo reputat a les gents per infamis e odiós. E gens per açò lo seu cruel coratge no es mudava ne s'inclinava, ans proceïa continuadament ab sospitosa severitat en l'experiència que havia començada. E com aprés la nativitat de la filla fossen passes dotze anys, ell tramès missatgers a Roma qui faessen semblant, o fenyessen que portassen lletres del Papa, ab les quals fos mesa fama entre el poble que a ell era donada llicència, per lo dit Papa, que per repòs e pau d'ell e de ses gents, separat lo primer matrimoni, pogués pendre altra muller. La qual fama, com fos pervenguda a notícia de Griselda, jo em pens que la desconsolà e li donà gran tristor; mas ella no se'n mogué gens, ans estec ferma aixi com aquella qui de sí mateixa e de ço del seu havia ja una vegada ordenat e dispost, esperant què manaria ésser fet d'ella per Valter, al qual ella sa persona e les sues coses havia subjugades e sotmeses. Valter havia ja tramès a Bolunya, a son cunyat, pregant-lo que li amenàs sos fills; e la fama s'escampava que aquella donzella que li amenaven que fos sa muller. La qual cosa son cuyat feelment exequí, e, amenant-li la donzella, que ja era d'edat de maridar, bella e excel-lent e de bells ornaments arreada, e amenant son germà semblantment, qui era d'edat de set anys, ab gran companya de nobles hòmens e cavallers, cert dia per ell ordenat començà son cami. E entretant Valter, per ço que temptàs sa muller així com havia acostumat, a major dolor e vergonya d'ella, féu-la venir públicament denant gran partida del poble, e dix-li: -Jo m'adelitava assats en ton matrimoni, no gordant lo llinatge d'on véns, mas les tues costumes; e ara, segons veig, tota gran fortuna és gran servitud e gran subjugació; car a mi no és llegut de fer ço qui seria llegut de fer a un llaurador. Los meus vassalls me forcen, e lo Papa hi consent, que jo haja altra muller, la qual ja ve, e sens dubte hic serà en breu. Per què, està ab fort cor e dóna lloc an aquella, e aportant-te'n ab tu lo dot que hic aportest, torna-te'n a casa de ton pare. No és fortuna al món qui dur perpetualment a la persona. Lladoncs Griselda respòs: -Senyor meu, tostemps me tinguí per dit que entre la tua magnitat a la mia humilitat no hi ha alguna proporció, e tots temps fui certa que no tan solament era indigna d'ésser ta muller, ans encara d'ésser serventa tua. E jur-te per Déu que en aquesta casa, de què tu m'has feta senyora, tostemps son estada serventa tua dins mon coratge. Per què d'aquest temps que he perseverat ab tu ab molta honor, e més que jo no mereixia, faç moltes gràcies a Déu e a tu. Al sobrepús te responc que son aparellada, ab bon cor e alegre, de tornar-me'n a la casa de mon pare, e lla on me nodrí en ma puerícia finir ma vellesa e morir benaventurada e honorable vídua, la qual són estada muller de tan noble hom com tu est. Jo de bon grat do lloc a la segona muller, la qual plàcia a Déu que en bon punt hic vinga; e pus a tu plau, jo em partesc d'ací alegrement. Mas, com me manes que me'n port lo meu dot, bé veig jo quin és, e bé em membra com jo fui despullada de les mies vestedures en lo llindar de la porta de mon pare; e aprés que fui vestida de les tues, vinguí a tu, e lo meu dot no és estat altre sinó fe e nuditat. Doncs, jo em despull aquesta vestedura e restituesc-te l'anell ab què m'esposist. Los altres anells, vestedures e arreaments, los quals m'havies donats, en la tua cambra són. Nua isquí de la casa de mon pare, e nua hi tornaré; sinó que em par que no sia digna cosa que aquest ventre, en lo qual los meus fills que tu engendrist han estat, aparega nu al poble; per què, si a tu plau, e no en altra manera, te suplic carament que en preu de la mia virginitat, la qual aporté ací e la qual no me n'aport, me vulles lleixar una camisa d'aqueIles que jo solia vestir com estava ab tu, ab la qual jo puixa cobrir lo meu ventre, qui solia ésser ta muller. Dels ulls de Valter eixiren espesses llàgremes e no es podia abstenir de plorar; e girant la cara detràs, dix ab paraules tremolants: -Plau-me que hages una camisa. E plorant partí's, denant ella. Lladoncs Griselda se despullà les vestidures e romàs solament en camisa; e, ab lo cap a peus nus, eixí de la sua casa, acompanyant-la molta gent que li ploraven detràs e deïen mal de la sua fortuna. La dita Griselda, sens plors, sospirs e dir alguna mala paraula, se'n tornà a casa son pare Janícola, qui tostemps les dites núpcies havia hagudes per sospitoses e de les quals jamés no havia esperat algun bé, ans moltes vegades havia imaginat que Valter no es tindria per arreat d'haver muller de tan baix estament, e que aquella qualque dia, com ne seria ujat, la gitaria de casa. Havia estotjat en un lloc de la casa desat la gonella aspra, grossa, esquinçada e arnada que sa filla solia portar; e, oït lo brogit que la gent feïa acompanyant Griselda, la qual sens dir alguna paraula se'n tornava, eixí-li a carrera en lo llindar de la porta, e cobrí aquella, mig nua, de la vestedura antiga. Per alguns dies Griselda estec ab son pare ab meravellosa humilitat, així que en ella no podia hom conèixer algun senyal de tristor, ne que ella enyoràs ne desitjàs la fortuna pròspera que havia perduda, com tostemps, estant en sa prosperitat, hagués viscut pobra d'esperit e humil. La comte de Pànico s'acostava ja ab la dita donzella, e gran fama anava per la terra de les novelles núpcies; e moltes companyes del comte dessús dit eren ja a Saluça, qui havien dit al marqués lo jorn que el comte seria aquí. E Valter manà venir Griselda al palau; a la qual, après que devotament fo venguda denant ell, li dix: -Jo he gran desig que aquesta donzella qui hic serà demà a dinar sia resebuda honorablement, e los hòmens e les dones qui ab ells vénen, e semblantment los meus qui seran en lo convit; així que sia feta honor a cascú de lloc e de paraula, segons sa dignitat. E jo en ma casa no he fembres qui sien aptes en fer açò; per què tu, jatsia que no sies bé vestida, qui saps les mies costumes e maneres, pendràs càrrec de rebre e col·locar los hostes segons que fer-se deu. Lladoncs Griselda respòs: -No tan solament faré de bon grat, mas ab gran desig, açò e totes aquelles coses que jo sabré que a tu vindran a pler. Dementre que jo visca no seré ujada ne m'enutjaré de fer ço que tu manaràs. E encontinent, a manera d'una serventa, començà a endreçar la casa e de parar les taules e los llits, e d'amonestar les altres companyes que li ajudassen. Lo dia següent a hora de tèrcia, lo comte de Pànico vénc; e tota la gent se meravellava de la bellesa e bones costumes de la donzella e de l'infant, son germà. E eren molts aqui los quals deïen que Valter sàviament e benaventurada havia canviat, e que ara hauria pus jove e pus noble muller que d'abans, e que hauria fort bell cunyat. E dementre que el convit s'aparellava, Griselda fo contínuament aquí present e, sens que no es donà confusió ne vergonya de la desventura que li era esdevinguda ne de la vestedura esquinçada que vestia, eixí a carrera ab alegre cara a la donzella, dient-li: -Senyora mia, bé siats vós venguda! E puis acollí tots los convidats ab plasents e gracioses paraules; e ordonava la casa meravellosament e en tal manera que tothom, especialment los estrangers, se meravellaven, com tan gran saviesa e majestat de bones costumes s'amagaven dins aital hàbit, e ella no es pogués sadollar de lloar en diverses maneres la dita donzella e l'infant, son germà. Valter, com tothom se devia asseure a taula, girà's envers Griselda, e ab clara veu, denant tots, quaix traent-se escarn d'ella, dix: -Què et par d'aquesta mia esposa? ¿És assats bella e honesta? -Cert, hoc -dix aquella-, que jo no pens que al món se pogués trobar pus bella ne pus honesta. E si ab aquesta no has pau e tranquil·litat e vida benaventurada, no pens que ab altra al món la poguesses haver. E plàcia a Déu que així sia, que ab aquella visques en pau llongament. Mas d'una cosa et prec e t'amonest: que aquesta no vulles tractar així corn has tractada l'altra, car aquesta és pus jove e nodrida pus delicadament, e no em pens que ho pogués soferir així. E Valter, esgordant l'alegria e constància de Griselda, la qual tantes vegades cruelment havia ofesa sens raó, havent pietat de la indigna fortuna que li havia feta soferir, no ho pogué pus sostenir, e dix: -¡Oh Griselda! ¡Assats és coneguda a mi e esprovada la tua amor e feeltat, e no em pens que dejús lo cel sia algú qui tan grans experiències haja hagudes d'amor conjugal. E dient aquestes paraules, fort alegrement e ab gran cupiditat abraçà la sua cara muller, la qual per la novitat d'aquest fet estava vergonyosa e així com si fos llevada de dormir e hagués somniat alguna cosa desplasent, e dix-li: -Tu es solament ma muller. Altra no n'he haguda ne n'hauré. Sàpies que aquesta que tu penses que sia ma esposada és ta filla, e aquest que et penses que sia mon cunyat és ton fill. Ara has cobrat ensems totes les coses que en diverses partides cuidaves haver perdudes. Jo vull que sàpien tots aquells qui creen lo contrari, que jo no et son estat impiadós ne cruel, ne t'he volgut matar mos fills, mas amagar aquells. E Griselda, oint aquestes paraules, de gran goig tornà mig morta, e per sobres de pietat així quaix fora de son seny. E ab alegres llàgremes lleixà's anar sobre sos fills, e abraçant aquells e fatigant-los ab besaments espessos, banyava'ls llurs cares ab piadosos gemegaments e sospirs. E encontinent les altres dones qui aquí eren despullaren Griselda alegrement aquelles pobres vestidures que vestia, e arrearen-la de les sues vestidures acostumades, e l'ornaren fort altament e meravellosa. Aquí hac tota la gent gran goig e alegria, e en aquell jorn fo feta major festa e pus solemne celebració que no lo dia de les noces. E puis per molts anys visqueren abdosos en gran pau e concòrdia. E Valter féu venir a casa sua Janícola, sogre seu fort pobre, al qual ell no havia dat semblant que el preàs res per ço que no fos fet empatxament a l'experiència que ell volia fer a sa muller; e féu-li gran honor e molt de bé. Puis col·loca sa filla en magnífic e honest matrimoni, e, aprés sos dies, lleixà son fill senyor e successor de la sua terra. La present história, senyora molt graciosa, he arromançada com pus pla he poscut e sabut; la qual, en esgordament del llatí en què Petrarca la posà, és fort grossera. Mas jo, imaginant que complauria a vós, no he recusat de demostrar la mia grossera ineptitud e atreviment gran que he haüt com he gosat parlar aprés tan solemne poeta com aquell és, lo qual viurà perpetualment en lo món per fama e per los insignes llibres que ha fets a nostra instrucció, suplicant-vos, senyora, que la dita història vullats creure així com és posada, car així fo allà com dessús és dit, jatsia que alguns menyscreents e viciosos diguen que impossible és que dona del món pogués haver la pasciència e constància que de Griselda és escrita. Als quals hom poria ben respondre que ells tenen aquella opinió per ço com imaginen que açò qui a ells és difícil sia als altres impossible. Car moltes dones són estades qui han haüda meravellosa pasciència, constància e amor conjugal, així com fo Pòrcia, filla de Cató, qui es matà com sabé que Varró, marit seu, era mort, e Hipsicratea, regina, qui volc anar per lo món així com exellada ab Mitridates, marit seu, e moltes altres coses les quals de present no em cur de recitar. Suplic-vos, encara, senyora, que mi, per envejosos contra justícia maltractat, vullats haver per recomanat en vostres devotes oracions; car Nostre Senyor ha mes en vós tant de bé, e vós que en sabets tan virtuosament usar, que no em pens que denant Ell poguéssets trobar repulsa de res que li demanàssets. Valter e Griselda [Pàgina principal] [Enviar comentaris][Fitxa de l'obra] [Índex de l'obra][Dalt] Bernat Metge Copyright © Institut Joan Lluis Vives, Banco Santander Central Hispano 1999-2000