[Pàgina principal] La vida de la gloriosa Santa Anna Joan Roís de Corella [Pàgina principal][Enviar comentaris] [Fitxa de l'obra] [Índex de l'obra][Baix] La vida de la gloriosa Santa Anna Joan Roís de Corella Molt magnífica, virtuosa, honestíssima senyora na Monpalaua de Castellví: los serveis, per a ésser acceptes, volen que, proceint de sencera e bona voluntat, sien conformes a la vida e condició de qui s'endrecen; e per ço, virtuosa senyora, he pensat, jo, Joan Roís de Corella, estudiant en sacra Teologia, que a vós serà gran e singular esperitual delit, llegir la present història de la gloriosa santa Anna, mare de la Mare de nostra salut e misericòrdia; perquè moltes vegades he oït dir a l'estrenu e virtuós cavaller mossèn Lluís de Castellví, marit vostre, que teniu gran e especial devoció en aquesta excel·lent senyora. Del matrimoni, virtuts e bellea de la gloriosa santa. De la ciutat de Betlem fón natural aquesta honestíssima senyora, del noble estrenu real trib de Judà, filla de magnífics pare e mare. Lo pare hagué nom Acar; la castíssima mare, Lia; los quals criaren la insigne donzella segons los nobles costums d'aquella santa llavors llei judaica. E així altament acostumada, venc a edat de quinze anys, ab elegant forma e venusta bellea en lo cos; he, en l'ànima, en gran perfecció ornada, tant, que era una concordant harmonia veure les virtuts de la sua ànima, ab la corporal bellea així concordes; d'on, tots los qui la veien, exemple de virtuosa vida contemplaven, e a la Divina Majestat exalçants beneïen. E eren tants los nobles e estimats hòmens que, en lícit matrimoni, la tan estimada donzella demanaven, que lo prudent pare, perquè de molts bons elegís lo millor, dilatà lo casar de l'estimada filla, fins a edat de deuit anys; e, invocada ab oració devota la Divina Majestat, contractà matrimoni de l'ínclita donzella Anna, ab un noble e ben heretat jove, del mateix trib de Judà, nomenat Joaquim, natural de la ciutat de Natzaret. E no sens gran misteri, disponia la Divina Providència, que el pare e mare de la sacratíssima senyora nostra, l'ú fos de Betlem, l'altre de Natzaret, car Betlem significa «casa de pa», e Natzaret «flor»; figurant que la filla de Joaquim e de santa Anna, gloriosa Verge Maria, devia concebre e parir lo Pa celestial, Déu Jesús, sens perdre la flor de virginitat. Estigué vint anys sens concebre l'honestíssima santa. No es poria acabadament escriure la pau, tranquil·litat e concòrdia, alegra, contenta e reposada vida, que l'honestíssima santa portava ab lo marit estimat; los temporals béns, en tres parts eguals partits, distribuïen: la primera, als ministres del santificat temple; la segona, als altres pobres; la terça, en la necessitat de la casa e honesta família, lo regiment de la qual era un espill de virtuós viure. E, lloant e beneint la Divina Majestat, devotament per lo adveniment del Rei Messies soplicaven, perquè ja veien acabar lo temps de les profètiques promeses. Però Nostre Senyor Déu, infinit bo, aquells qui ama e a la sua eterna glòria ordena, vol en aquest món alguna adversitat sostinguen, perquè a major grau d'humilitat atenyguen, e, recorrent a la sua Majestat, millor lo coneguen. Ordenà, doncs, la Divina Providència, la casta senyora Anna no concebés, ans, semblant a dona estèril, vint anys sens concebre passassen del principi del seu honest matrimoni; la qual esterilitat, en aquella llei senyal de maledicció se reputava, perquè esperaven en carn humana lo Rei Messies. No acceptà lo sacerdot, de Joaquim lo sacrifiçi. Així portava la sua honestíssima vida la casta senyora, ab molta humilitat e paciència; comportant lo nom d'oprobi d'estèril, donava tostemps llaors e gràcies a la Divina Majestat, que així ho disponia. E ordenà l'eterna Providència que, oferint lo justificat Joaquim als ministres del temple les acostumades ofertes, no acceptà lo sacerdot la sua oferta, dient-li tals paraules: «Clarament se mostra, Joaquim, a la Divina Celsitud no són acceptes los teus sacrificis, que, essent jove, ab edat perfeta de la tua muller Anna, no produeixes fruit, per a multiplicar lo poble de la sement del gran patriarca Abraham. E per ço, concorde a la Divina Justícia, de tu, estèril, no vull en lo temple a Nostre Senyor Déu oferir sacrifici.» Foren aquestes paraules un coltell de dolorosa vergonya, que, travessant les entràmenes de Joaquim, en tan gran tristor lo constituiren, que, sens tornar a despedir-se de la muller estimada, endreçà lo seu camí a les muntanyes de Judea, en les quals, los seus pastors, abundants bestiars guardaven; estimant de la política conversació e vida apartar-se, e, en los florits camps e arborats monts, passar solitària e quasi ermitànea vida. Soplicà l'honestíssima santa, en oració devota, la Divina Majestat. Romania en la deserta casa, absent lo marit, l'honestíssima senyora, ab entrestida pensa e sol·licitud trista; que la sua adolorada ànima tenia assetjada de l'absència del marit, lo qual, en egual de la sua vida, amant estimava. Recorria la devota santa a la infinida clemència, e, ab elevada pensa e devot ànimo, perseverava en oració de contemplació excelsa; tant, que un jorn, orant com acostumat havia, alt en un porxe de la casa girà los ulls (que així ho disponia la Divina Providència) a uns coloms que paxien colomins, que pocs dies havia que, eixits dels ous, piulant, refecció, a llurs pares demanaven. Moguda llavors, l'honesta senyora, en desig de fills major del que tenia, los quals pogués criar e endreçar en servei de la Divina Majestat, posà los genolls en terra; e, los ulls endreçats a la celestial espera, quasi més alt del que orar acostumava, en fervent e devota oració, a tals paraules féu principi: L'oració que dix la devota santa. O Déu infinit, bo, immens, alt, incomprensible, omnipotent, Creador universal, factor de totes les creatures, qui, de no res, mogut de sola infinida bondat, haveu fet tots los animals per a l'home, a l'home, imatge vostra, sol per a Vós: jo, Senyor Déu inscrutable, ans que d'alguna cosa vos soplique, clarament confesse que els meus defalliments mereixen, que vostra celsitud no m'atorgue la gràcia que us demane. Però, misericordiós Senyor, a la vostra excelsa pietat e misericòrdia s'esguarda, als miserables socórrer; e, ab aquesta esperança, humilment la vostra immensa bondat suplique, que, així com als ocells e als altres animals, la vostra infinida liberalitat atorga fruit de generació per servitud dels hòmens, a mi, humil serventa vostra, encara que no ho mereixca, Vós, ver Déu d'Abraham, d'Isaac e de Jacob qui en donàs a Sara, mare d'Isaac, e oís l'oració de l'estèril Anna, mare de Samuel, doneu a mi, de virtuts estèril, fruit de generació per al servir de vostra excelsa Majestat; lo qual, d'ara, benigne piadós Senyor, jo presente, ofir e vote al servir de vostre sant Temple. E, apartant de mi lo nom e oprobi de maledicció, coneixeran les gents que vostra misericorde bondat no desempara, encara que sien pecadors, aquells qui, ab devoció, a vostra excelsa pietat reclamen.» Aparec l'Àngel a la devota santa. Pujà tan alt lo mèrit d'aquesta fervent devota oració, que tocà los sentiments de misericòrdia de la Divina Majestat; e delliberà, lo etern consistori, a la humil e casta serventa Anna trametre un àngel que, ab tal embaixada, li manifestàs com, la sua devota oració, a Déu omnipotent era estada accepta: «A vós, humil de Déu serventa -dix lo gloriós Àngel-, la Divina Majestat m'envia, perquè, ab gran goig, vos notifique que en vostre cast ventre concebreu una filla, lo nom de la qual serà Maria; aquesta, mare verge del rei Déu Messies, per son fill, Déu e hom, repararà los dans de vostra mare Eva; aquesta entre les altres dones beneita, adoraran angèlica natura e humana, per Reina excel·lent senyora, Mare d'Aquell qui de no res ha fet totes les creatures, e a ella perquè li fos mare. Siau, doncs, alegra, haver sofert lo nom d'estèril per atènyer do de tan excel·lent gràcia; e, passats tres dies, ireu a la porta daurada, a rebre lo vostre cast marit, al qual jo he ja explicat lo que ara a vós manifeste.» Desaparegué l'esperit angèlic, acabada l'embaixada, de la vista de la devota santa; la qual, alterada de visió tan alta, romàs la sua persona tota cansada, ab llassament d'esperitual alegria. Aprés, recordada e no poc contenta, cridà una mossa que entre les altres la servia; a la qual, al primer e segon crit no responent, ab benigne mansuetud, dix, per què tant s'era apartada. Ab veu baixa murmurant, respòs la impacient serventa: «Ne lo marit ni les serventes, ab aquesta dona poden viure; e per ço Nostre Senyor Déu, fruit de son ventre no li atorga.» Dissimulant que no ho entenia, la discreta mansueta santa acceptà ab gran paciència aquest oprobri, reconeixent que la divina bondat així ho ordena: quan alguna singular gràcia, als qui molt ama, atorga, vol alguna adversitat tantost senten, perquè en supèrbia exalçant no caiguen. Concebé l'honestíssima santa, la sua filla, Senyora Nostra. Era ja partit, lo justificat Joaquim, dels monts de Judea, e lo seu camí a la ciutat de Jerusalem endreçava, ab inefable desig de veure la muller honesta, que sobres totes les coses d'aquest món amant estimava. Venia la casta senyora, ab goig que escriure no es deixa, a rebre lo marit, en lo qual la sua vida tenia; e, seguint la veritat de l'angèlica paraula, anant l'ú a l'altre, s'encontraren de la ciutat a la porta daurada. Havia, la sol·lícita santa, aparellat un sopar d'arreglada e no supèrflua abundància per al desitjat marit; lo qual vengué acompanyat de molts pastors que los seus bestiars guardaven. E aprés de refecció temprada, ab esperitual alegria, lo cast marit entrà en lo estrado de la muller santa; la qual trobà, que, ab oració devota, a la Divina Majestat reconexia l'excel·lent gràcia que esperava. E, ab voluntat concorde, ab pensa elevada, ab fermetat de sancera fe e ferma esperança, posaren los genolls en terra e les penses en lo cel, suplicants en semblant estil la Majestat Divina: «O, Rei eternal, bondat infinida, pèlec sens fons de pietat e misericòrdia! Llaors e gràcies, les que podem, a la vostra excelsa Majestat oferim, de la gràcia excel·lent que l'esperit angèlic, per part de la vostra celsitud, a nosaltres indignes ha promès. Suplicam-vos, doncs, Senyor e Pare nostre celestial, la vostra gràcia no ens desempare, perquè nostra vida, ab totes nostres obres, a Vós, felicitat eterna, s'endrece.» Així passaren en oració devota gran part d'aquella nit santa, en la qual la beneita senyora, essent d'edat de trenta e uit anys, a uit dies del mes de desembre, dissabte, en la nit, concebé aquella sacratíssima Verge, Senyora Nostra, del pecat original exempta, perquè eternament era eleta per ésser Mare d'aquell anyell sens màcula, Déu, fill de Déu, qui, en la sua humanitat, havia del món los pecats toldre. Parí la beneita, a la Senyora Nostra: la qual, aprés tres anys, presentà al temple. No sentia la santa prenyada aquell tan enutjós pes e feixuga càrrega que les altres prenyades senten; que lo gran goig que, de portar tal mercaderia, dins la sua pensa reposava, li feia llaugera del prenyat l'acostumada fatiga; e més, que la sacratíssima Verge Mare de Déu esdevenidora, tenint ús de raó e ciència perfeta, ab tanta modèstia e discreció en lo ventre de la mare casta los seus moviments ordenava, que no li era fatiga sostenir pes de tan discreta càrrega. Així arribà l'hora desitjada d'aquell part tan alegre, que, ab poques dolors e molta letícia, féu, a la santa partera, de perill e del nom d'estèril delliure. Ab quanta modèstia, ab quanta sol·licitud, ab quin delit, goig e alegria, la casta mare, servint tractava la gloriosa Filla! Ab quanta reverència, ab quin recel, ensems ab lo pare, tocaven la munda e immaculada carn de la sagrada Infanta, no comportant la beneita mare altre llet mamàs, sinó de les sues castes mamelles! E acabats tres anys de la sua edat santa, per complir lo vot que a la Divina Majestat votat havia, ja desmamada la sacratíssima Verge, delliberà la devota mare portar la tan estimada Filla al temple, per viva, plaent e immaculada oferta d'odorant sacrefici. Així arribà lo justificat Joaquim, ab l'honestíssima muller, portant ensems e contemplant aquella estela radiant, més venusta que l'estel de l'alba, al santificat temple; a la porta del qual, per grans quinze graons se pujava. E la sagrada Filla, mostrant que el seu cos era, a la sua ànima sens pecat, llaugera càrrega, pujà quasi volant, que algú no la sostenia, aquells alts quinze graons; al temps que els sants, pare e mare, aparellaven per a la Divina Majestat les grans ofertes. E, acabades les cerimònies, segons la consuetud de la llei judaica, lo patriarca Joaquim, ab la muller santa deixaren a Nostre Senyor Déu en lo temple, aquella qui, en edat de catorze anys, li havia d'ésser Mare. Morí lo sant Joaquim. Poc temps més d'un any discorregué, aprés que el sant Joaquim, ab la sua muller casta, presentaren la Verge, Senyora Nostra, al temple, que ordenà la celsitud eterna, pagant lo acostumat deute de la mort lo justificat Joaquim, portassen los àngels la sua ànima santa al repòs del llim dels sants pares, en lo si d'Abraham; la qual fón rebuda per los justs patriarques, reis e profetes, e, en tan gran honor col·locada, com mereixia l'ànima santa d'aquell qui, essent pare de la humil alta Verge Maria, prestament seria avi del Rei Déu Messies, que, a tots los elets, en breu s'esperava donar eterna e perfeta glòria. Algun poder no basta poder escriure la discreció, tento e mesura del greu plant, dol e tristor, que l'honestíssima viuda, sobre lo cos sant de l'estimat marit mort, plorant lamentava; portant-li acords d'aquest dolorós plànyer, aquesta Filla sua, mare de consolació, a la qual tots contemplant, se maravellaven com, en edat tan poca, ab tanta modèstia, seny, assossec e tento, tan intensa dolor ensems arreglada lamentant planyia. E així, tots los qui plorant se dolien, estaven atents a la dolça e dolorosa harmonia del maravellós plànyer d'aquella Verge infanta, que paria los cels, los planetes e esteles no es moguessen, escoltant lo acordat plant que, la sagrada Filla de Joaquim, plorava en la sepultura del sant pare. E aprés de tan dolorós plànyer, ¿qual llengua porà recitar les paraules de dolça consolació, que a la sua mare parlant aconsolava? E acabades les obsèquies, segons la consuetud d'aquell sant poble, tornassen al temple la sagrada Senyora Nostra, en lo qual habità fins al temps del seu verge matrimoni. Com portava la viuda santa lo seu viduatge. Portava lo seu honest viduatge la santa viuda, no praticant ni conversant sinó ab aquelles honestes persones que la necessitat de la sua casa requeria; e dejunis, oracions, penitència, en lo seu estrado en lloc de Joaquim succeïen. E així relluïa la sua excel·lent virtuosa vida, d'humil castedat per exemple, que tots los nobles virtuosos del trib de Judà, l'honestíssima viuda en lícit matrimoni ab gran instància demanaven. Havia ordenat l'Eterna Sapiència, que, puix ell, Déu, volia nàixer home de Verge donzella, santificant e exalçant l'estament de la virginitat excelsa, que la sua àvia santa aprovàs la religió del sant matrimoni; e més en aquella llei, en especial en lo trib de Judà, del qual lo Rei Messies Déu en carn s'esperava. E com l'honestíssima viuda, de fill no fos mare, ignorants los parents los profundes misteris de la sacratíssima filla sua, Maria Verge, ab gran instància consellants l'amonestaven, fos contenta, en lícit matrimoni, en lo magnànim trib de Judà multiplicar la generació del sement del gran patriarca Abraham. Casà la santa viuda ab Cleofàs; aprés mort del qual casa ab Salomé. Ab humil mansuetud assentí la viuda santa al que sos parents bé li aconsellaven, contractar matrimoni ab Cleofàs, de nobles costums e llinatge; al qual, ans d'acabar l'any, lo féu pare de una graciosa gentil infanta; no consentint, l'honesta partera, altre que Maria fos lo nom de la segona filla. E no passà espai de llonc temps, que lo segon marit, Cleofâs, seguí del primer de la mort lo viatge. E, no podent contrastar la mansueta viuda al que sos parents honestarnent de la sua vida ordenaven, contractà terceres noces ab Salomé, de tals virtuts acompanyat, que als dos primers en res no dessemblava. Del qual concebé, la fecunda santa, e parí, una elegant donzella, que fón gran goig al pare, pensant que era dona en tot semblant a l'honestíssima mare, e, en especial, a Maria Verge. E per ço delliberà, ensems ab la contenta partera, lo seu nom fos Maria. Dels matrimonis e generació de les santes filles de la beneita Anna. Així portava en gran perfecció, la beneita Anna, alegra, contenta e reposada vida, regraciant a la Divina Majestat, tant com podia, que de tals filles l'havia feta mare; e sobretot, contemplant atenia, en aquella sacratíssima Verge, la qual esperava que prestament portaria lo repar e rescat del general cativeri. Disponent la Divina Providència que, ab tot que en vot e propòsit fos verge, en edat de catorze anys contractàs matrimoni ab Josef, verge d'innumerables virtuts insigne, en edat ja declinant a vellea; e dos mesos aprés del sagrat verge matrimoni, portant-li embaixada lo gloriós arcàngel sent Gabriel, concebé, de l'Esperti Sant, Jesús, ver Déu e hom, Redemptor Senyor Nostre; essent ans del part, i en lo part e aprés, tostemps verge. La segona Maria, filla de Cleofàs, casà ab Alfeu, del qual engendrà quatre fills: Sent Jaume, Sant Josef Just, Sent Simon, Sent Judes Tadeu. La terça Maria, filla de Salomé, casa ab Zebedeu, al qual féu pare de Sent Jaume Major, e del gloriós Sent Joan Evangelista. Així passava la beneita santa la sua vellea, contenta, reposada, circuïda de tals néts e filles; e aquella que tants anys de la sua florida joventut havia pacientment sofert lo oprobri e nom d'estèril, en la senectut, de tan noble e fecunda generació dotada, és mostra e clar exemple algú de la divina misericòrdia no desespere. Pregà la beneita santa, a la sua sagrada Filla, que soplique son Fill sia present a la sua mort. Era vengut lo temps que la beneita Anna comptava setanta-quatre anys de la sua edat virtuosa; e lo seu nét Déu Jesús, vint de la sua humana vida; e trenta-i-tres la sua filla sacratíssima, Senyora Nostra, a la qual, la mare santa, ab benigne mansuetud dix semblants paraules: «O, estimada filla mia, Mare de nostra consolació! Si a Vós era plaent, jo seria molt contenta soplicàsseu al Fill de Déu e vostre, Déu, nét en Senyor meu, que no comportàs ma vida tant s'allargue, que els meus ulls mirassen l'excés dolorós de la sua mort ignominiosa, ab la qual dellibera natura humana rembre; e portaré alegres noves al si d'Abraham, als sants patriarques, reis i profetes, de la bella vista de la sua deífica Persona. E encara, estimada Filla, tan com puc vos pregue, a la Majestat sua demaneu, en do de singular gràcia, que, a la fi de mos dies, la sua presència m'aconsole; que la mort no em serà trista, essent Ell present, qui és vida, goig e alegria; e sens temor, la mia ànima deixarà lo corporal carçre, per anar a aquelles mans que de no res l'han creada.» Ans llàgremes dels ulls, fonts de pietat de la Senyora Nostra, que semblants paraules, sortiren: «No us maravelleu, senyora e mare santa, si els meus ulls, abundants llàgremes destil·lants ploren, tenint present l'esdevenidora mort e passió excessa de mon Fill, Déu e Senyor meu; e ara, que considere que vós, a qui jo tant estimant ame, delliberau de mi, obedient filla vostra, partir-vos. Però, puix vostra pensa així ho determena, jo en res no us puc ésser discorde.» Soplicà la Mare de Déu a son Fill, del què Santa Anna volia. Obedient, humil, mansueta, la Senyora Nostra, en semblant estil soplicà a Déu, son Fill, del què la sua àvia santa demanava: «O, Rei eternal, Déu gloriós, unigènit Fill de Déu e meu! La mia mare santa, àvia vostra, per mi e ensems ab mi, Vostra Majestat soplica que més avant, si a Vós és plaent, la sua vida no s'allargue, perquè los seus ulls no vegen la dolorosa mort vostra. E encara, Déu infinit, Fill meu natural, en do de singular gràcia, vos demana a la fi dels seus dies siau present, perquè en vostres mans la sua ànima acomane.» No acostumava, ni de present acostuma, la Divina Majestat, Déu omnipotent, a la sua Mare denegar alguna cosa; ans, ab graciosa e afable cara d'humil e obedient fill, li atorga tot lo que demana. E així fón content del què la santa àvia lo soplicava; e encara li manifestà l'hora que, d'aquest món, la sua beneita ànima se partiria. Aparellàs a la mort la beneita santa Ab virtut de gran esforç e constància, sens temor, a la mort s'aparellà la virtuosa santa, que en res no l'espantava, puix lo seu nét, Déu Jesús, li havia promès que present hi seria. E, convocades les tres filles, ab tots los néts, que ensems ab elles molt amava, a la sacratíssima Verge Maria endreçà tals paraules: «A Vós humil alta Reina de misericòrdia, Mare de Déu, filla mia més del què puc dir estimada, recoman les mies filles, germanes vostres, ab tots mos néts; preneu-los per fills, siau-los mare, e, ab vostre Fill Déu, singular advocada; que, puix Vós, goig e alegria de natura humana e angèlica romaniu, jo d'aquest món me partiré contenta.» Acabades aquestes paraules, juntes les mans, ab devota e elevada pensa, girant los ulls al Rei de glòria, Déu Jesús, a semblant oració féu principi: «O, Déu infinit, alt, immens, incomprensible, sol de justícia desitjat per los sants patriarques, reis e profetes, qui, per la vostra immensa pietat e misericòrdia devallant en la terra, haveu pres carn humana de les puríssimes e sagrades sangs de la mia filla, Maria Verge, e, verdader home, haveu conversat ab nosaltres, inútils factures vostres! Gràcies, tantes com a mi és possible, a la celsitud vostra regracie, los meus ulls indignes hagen atès contemplar e veure la vostra deífica Persona, lo que tant han desitjat Abraham, Isaac e Jacob, ab tots los seus fels descendents; e encara, Rei de glòria, verdader esperat Messies, siau estat content, ab mi, dejecta pecadora, tenir tan estret deute, que siau fill natural de la mia estimada filla, Maria Verge. No comporteu, doncs, infinit piadós, algun esperit immunde a la mia ànima, vostra, s'acoste; la qual, a les vostres sagrades mans, que l'han feta, tornant acomane; e humilment la vostra Majestat soplique, al vostres sants àngels mane que al repòs del si d'Abraham la guien; e portaré alegra embaixada als sants patriarques, reis e profetes, de la vostra deífica vista.» Com morí la beneita santa. Acostàs més prop lo Rei de glòria, Déu Jesús, ab la cara ensems reverent, humil e afable; pres ab les sues mans sagrades les de la sua àvia santa; e Ell, eterna infinida paraula, ab tals paraules la consolava: «La vostra virtuosa vida, àvia mia molt cara, tostemps a mi és estada accepta, e eternament vos he tengut, ab los meus elets, en lo llibre de vida, escrita. Solament vull que la mia Verge Mare, humil estimada filla vostra, vaja per vós a demanar perdó a una veïna, a la qual vós no teniu culpa, mas, perquè és acte d'e alta perfecció humiliar-se a aquell de qui hom ha rebut ofensa. E més vull, que, de present se pague una primícia, la qual vos creu que sia pagada, e vostres ministres, per oblit e no per frau, han deixat de pagar-la. E vinga sens recel la vostra ànima santa, en les mies mans, e jo trametre-la, acompanyada ab lo meu capità, Arcàngel Miquel, qui ab multitud d'angèlica milícia, la guiarà a la casa dels meus patriarques; als quals, e en especial al meu avi Joaquim, direu de ma part alegres saluts.» Acabant aquestes paraules, nostre Déu e Senyor Jesús posà les sues mans sagrades sobre los ulls de la santa àvia, per donar-li confort a l'hora que de la corporal habitació la sua ànima se partia; la qual, d'innumerables àngels acompanyada, portà alegres e certes saluts al si de Abraham, del seu nét, Déu verdader Messies, que ab inefable desig tots esperaven. La sepultura de la gloriosa santa. Gran plor e dolorós plànyer, sobre lo sant cos les filles ploraven, e, sobre totes, la font de pietat, Senyora Nostra, a la qual totes planyents atenien, e més avant no gosaven plànyer, sinó tant com a ella veien dolre. Plorà encara, lo Rei de glòria, Déu Jesús, Senyor, Creador e Redemptor nostre, la santa àvia, que molt amava; e més com plorar veia la sacratíssima Mare, que, sobre totes les coses creades, sens comparació més estimava. Però no comportà tal plant e lamentacions celebrassen, com era de costum en les pomposes sepoltures del judaic poble; ans, ab veritat de la immortalitat de l'ànima, e ferma esperança de la resurrecció certa, no consentí en llarg ni excés plànyer les obsèquies durassen; mas, que lo sant cos fos col·locat en honrada e decent sepultura. Lo qual ell, Déu infinit, acompanyà fins al sepulcre; qui, de present, en Jerusalem als devots pelegrins encara es mostra. Oració a santa Anna A vós, gloriosa mare de la Reina de misericòrdia, àvia santa del Rei Déu Jesús, Senyor, Creador e Redemptor nostre, humilment jo, indigna pecadora, suplique, per aquella gràcia e goig tan excellent, que vós senyora beneita, rebés quan lo gloriós Àngel vos denuncià que, sens pecat, concebríeu la sacratíssima Verge Maria, Mare de Déu, Senyora nostra; vós, excel·lent, per a tan gran misteri per Nostre Senyor eleta, siau singular advocada mia, suplicant la Majestat de vostre nét, Déu eternal, e de la sacratíssima filla vostra, Mare sua, giren los ulls de misericòrdia a la mia misèria, rosant ros de fecunditat de gràcia en la mia estèril voluntat, que puga obrar actes que a la sua Majestat sien acceptes; e encara, perquè les coses eternals ab major confiança demanant espere, e perquè les gents coneguen que la sua misericòrdia no fall als qui humilment la invoquen, sia plaent a la sua excelsa Majestat, donar a mi, indigna pecadora, fruit de matrimonial generació, perquè al servei de la sua Majestat l'endrece. E vós, gloriosa santa, a qui jo devotament reclame, que haveu sentit la dolor que, de present, jo passe, ab eficàcia sopliqueu la Reina de Paraís, filla vostra, que el seu Fill ho impetre, lo qual no li acostuma denegar alguna cosa que, com a mare, li demane. E jo, indigna inútil, a vós, singular intercessora mia, devotament donaré llaors e gràcies tots los dies de ma vida. Amén. La vida de la gloriosa Santa Anna [Pàgina principal][Enviar comentaris] [Fitxa de l'obra] [Índex de l'obra][Dalt] Joan Roís de Corella Copyright © Institut Joan Lluis Vives, Banco Santander Central Hispano 1999-2000