La pubilla del Vallès Josep M. Arnau La pubilla del Vallès Quadro de costums catalanes dividit en dos actes. Josep M. Arnau PERSONES Roseta Adela Senyor Pau Lluís Enrique Pep Senyor Flores Una criada Sagristanes, convidats, músics, poble, xicots, etc. L'acció passa en un poble del Vallès, en Catalunya. ACTE PRIMER Sala baixa que representa un menjador d'una casa de fora, acomodada. Porta al fondo que dóna al recibidor i altres dos a dreta i esquerra que comuniquen ab les habitacions interiors. Mobles senzills i dos taules llargues als costats o al fondo, segons la conveniència de l'escena. ESCENA I PAU i FLORES. PAU Ben arribat, senyor Flores! (Abraçantlo.) FLORES ¡Oh querido señor Pau! PAU Com li va? FLORES Molt bé i vostè? (Ab accent castellà.) PAU Ja ho veu, per ara trempat. FLORES Eso es bueno. ¿Y la Rosseta? PAU Ha sortit, no tardarà. FLORES Vostè siempre el mateix home? PAU Pues, i els mateixos pecats. Casi casi l'enyorava... Com que no fa falta mai a la diada d'avui. FLORES ¡Pues no faltaria mas! Yo no dejo los amics... PAU Hombre, gràcies. Siguem francs: també en uns dies aixís, treu lo ventre de mal any. FLORES I vostè creu? PAU Què has de creure! Si són bromes FLORES Siempre gat! PAU Home, si per sant Martí, aquí a casa, ja se sap que tothom té entrada llibre; més vostè, que és amic d'anys. Aquí tothom s'hi arreplega. FLORES Justo. PAU Pitjor que a l'hostal. Els músics, la parentela, els amics, els convidats, i els amics dels coneguts, i els coneguts dels companys, i a l'últim crec que tindrem fins els nanos i els gegants Si hasta els mossos de l'Esquadra... FLORES Comprendo, sí, sí, verdad. PAU Me n'alegro, senyor Flores! Al demés, des que hem quedat sols ab la noia, això és trist... Después que va morir el gran, jo vaig plegar la botiga per sortir de maldecaps. No em falta lo necessari, i com estem sols tot l'any, quan ve la festa major tinc aquesta vanitat, de tenir la casa plena de forasters, xics i grans. La noia, prou s'hi amoïna, mes com té aquell talentàs, la seva disposició pertot arriba. FLORES Està clar. PAU Ja veurà quina tropeia! Oi aquest any, que va gras: Han pintat la gegantessa i tenen dos envelats, i la cobla del muixins; dos colles de comediants que fan forces pels carrers, passada i dos o tres balls, professó ab quatre músiques i hasta focs artificials. Sortiran els caballets, i la patera i el drac... No faltaran moixigangues, forasters no en faltaran... i a casa meva, com sempre, no faltarà un bon dinar. FLORES Y sobre todo aquel ví... PAU Prou se'n recorda! FLORES Sí, tal. PAU Té casi tants anys com jo. FLORES ¡Oh sí, mejor que el champany! PAU I que alegra les potències!... Se'n recorda l'any passat? FLORES ¡Ya lo creo! ¡Que bromazo! PAU Si hasta ens varen fer ballar! I bé, doncs, parlem de tot: I vostè encara cessant? FLORES No hi ha remei! ¿Cómo hacerlo? PAU Ab tants serveis, és un cas! FLORES Hasta que puchen los míos... PAU Els seus?... Just, els lliberals. Té raó, vostè és dels nostres... No em recordava... FLORES Sí, tal. PAU Bé, home, bé; viva la pàtria! Jo hi he derramat la sang... FLORES Vostè ha servit, té raó! PAU Pregunti-ho a n'el meu cap, que en el siti de Girona... Per'xò em van donar l'estanc que he renunciat... No es recorda?... FLORES Recuerdo que ho va contar. PAU Después vaig ser presoner. FLORES ¿Prisionero? PAU Dels gavatxs. Ens portaren a Lió, i de Lió a Perpinyà. FLORES ¿Padecería usted molt? PAU Al principi estàvem mal. Allò de no entendre res, i aquell menjar tan estrany... i a cada paraula: bugarre, i pocs diners; i tot car... Tot és la costum: a l'últim ja parlava tan cerrat, com qualsevol esmolet... i encara em recorda. FLORES ¡Ya! Pues el francès es difícil. PAU Què, difícil? Això rai! D'un porc, en diuen cochon. D'un espanyol, un brigant, d'un noi, un petit garsó, i d'una dona, la fam. Les patates, pom de tér i el demés, si fa no fa, com nosaltres. FLORES Poco menos. PAU Si allí el parlen els xavals! Jo el tenia al cap dels dits! De tot, és el començar. FLORES ¿Y qué hora tenim? PAU Les onze. FLORES Pues creía que era mas tard. PAU Si és que li corre la rata, vagi a la cuina, ja ho sap, arregli's vostè mateix... A la cambra del detràs té la seva habitació, preparada, i endavant. FLORES Pues iré con su permís... PAU No me'l té de demanar. FLORES Hasta luego. (Se'n va.) PAU Ab alegria! És un beneit del cabàs! Ve a treure el ventre de pena, i ho fa tan dissimulat que passa dos o tres dies, menja com un elefant, i se'n va com ha vingut, dic mal, que se'n va més gras! ESCENA II PAU, ROSETA i ADELA. (La primera ab mantellina, la segona ab xambergo.) ADELA Jesús quina polseguera! (Sacudint el vestit.) PAU Hola, noies! ROSETA Déu lo guard, padrí. PAU Veniu de l'Ofici? ADELA Sí senyor. PAU Ja s'ha acabat? ROSETA Ara surten del sermó. PAU Oh doncs encara va llarg! I què tal? ROSETA Per mi, bonic. ADELA Molt profundo. PAU En castellà, com se suposa? ADELA Avui dia... PAU Molts no hi entenen borrall. I la música? ROSETA Molt bona, ab timbales. PAU Va, va, va!... Tot ho canten a tall d'òpera! No m'agraden aquells brams. I a vostè què li apareix?... ADELA L'orquestra, molt regular, l'església, un poc sufocada, la il·luminació, brillant, i lo que és la concurrència... com a poble, no està mal. ROSETA No digues, que a Barcelona, no sé què poden portar que no duguen les d'aquí? No fa pas tant que hi estat! Si jo he quedat sufocada al veure un lujo tan gran! Tot eren vestits de seda tot blondes i tafetans, tot velluts i guarnicions... i aquells cossos, i aquells caps... ab tanta monya i xambergo... i aquells ròssecs, i aquells sacs... Li dic que el carrer major quedarà ben escombrat! PAU I dòs, que s'han tornat boges? ROSETA Jo no ho havia vist mai. Sap la noia d'en Romero? PAU Aquella que té aquell nas? ROSETA Porta mantellina ab puntes. PAU Vaja, deixa't d'enraonar. ROSETA Sí senyor, i vestit ab cos. PAU Ca!... ROSETA I arracades de pam. Què vol més? La noia Cuca, ab un adreç de coral i una torera de gro tota ab vidrets i agramants. PAU Si cau, quina trencadissa! ROSETA Tot, de lo més extremat! PAU Sí, vamos, allò que diuen, més el farciment que el gall. ROSETA La dona del metge nou ab un vestit de domàs; sombrero ab plomes... ADELA Molt ranci. ROSETA I a n'aquí al davant, penjat el retrato del seu home, ab guarnició de brillants. PAU I bé, com ell és tan lleig, bé el té d'emperifollar! ROSETA Les que m'han agradat més, les bessones de can Grau: tu les coneixes, que mones! Vamos, també negaràs?... ADELA Sí, bastant elegantetes... Mes a fora, ja se sap. Falta aquell gust... L'elegància... PAU Vamos, sí, aquell pols de sal. ROSETA O bé de pebre, que moltes tenen cascavells al cap. ADELA Veus? Tu vas molt eleganta! ROSETA Vols dir? De veres?... Quin cas! Só de fora, filla meva, em falta molt què estudiar! PAU Més de quatre pagarien... Bé portes prou mirinyac! ADELA Això del bon gust, no es compra. PAU I què han fet del seu germà? ADELA A la porta de l'església l'hem deixat ab uns companys. PAU Jo també vull arribar-hi. ADELA Doncs miri's que farà tard! PAU Porta'm el sombrero, noia. ROSETA Aquí el té ben raspallat. (Lo treu d'un penja-robes.) ADELA Ai que és alt, sembla un navio! PAU Just, i el de vostè un cabàs. ADELA Sempre de broma. PAU O de veres. Escolta. Saps qui ha arribat? El senyor Flores. ROSETA Miracle! Ja estranyava... PAU Què hi faràs? Ha anat a passar revista. Bé, i què ens dónes per dinar? ROSETA Ai, padrí, dinar de casa. ADELA Ben fet, noia! ROSETA Pocs entrants. Com no són de compliment! ADELA Dius bé, Roseta, està clar. PAU Un dinar de cada dia... Vaja un gust pels convidats! ROSETA Sempre hi ha alguna coseta de més. ADELA Ho veu! Ja em sap mal. PAU Per'xò és la festa major! Digues. ROSETA La marxa obrirà una arrossada ab pollastres. Ja que d'olla, no en fan cas. ADELA Bon principi! PAU Una advertència, fes que no sigui covat. ROSETA Això ho han de fer vostès, que procurin ser puntuals. Després uns menuts ab salsa. PAU Vamos, un plat de retalls. ADELA Oh, són molt bons! ROSETA Deixa dir, no hi serà a temps. PAU Endavant. ROSETA Luego seguirà un relleno de peres de bon cristià. PAU A n'aquí m'aferro, noia. ADELA Li agraden? PAU És el meu plat. ROSETA Después un poc d'agredolç, peix fregit per l'enciam, luego costelles d'anyell, i a la darreria el gall. Per postres, crema, borregos, fruita, ametlles i vi blanc. PAU I això en dius dinar de casa? Si et descuides!... ADELA Ja se sap. Pau, que en aquestes diades PAU Dins de la xica, la gran. No em queixo molt, al contrari: encara has fet poc. ROSETA Va, va! Jo veig que tots són plats forts! PAU Descuidat, ja es romperan! Adiós que és tard i vol ploure. ROSETA Vingui, li arreglaré el llaç, vull que faci planta. PAU Noia, ja fa temps que m'he plantat. ROSETA No veus? Sembla un jovenet! PAU Vols dir, noia? Ha! ha! ha!... Tu ets la més maca d'Espanya! (Fent-li una carícia.) ROSETA Gràcies, padrí. Torni aviat. ESCENA III ROSETA i ADELA. ADELA Que és alegre! ROSETA Sempre així! ADELA T'estima molt! ROSETA També a n'ell. ADELA Llàstima que es va fent vell!... ROSETA És molt cert. Pobre padrí! (Trista.) I dòs la teva mamà? ADELA No pot deixar ni un parenostre: quan vàrem rebre la vostra, ens va dir: hi haveu d'anar. Són amics de la família i hem de complir. ROSETA Molt ben fet. ADELA I he vingut ab en Lluïset, i ella es va quedar ab l'Emília. Anem a festa major: per dos dies qui s'enyora? Una es fa càrrec que a fora... ROSETA Mai hi falta distracció. ADELA Vols dir? Tu em dispensaràs. Teniu coses que fan riure, jo no sé com podeu viure sense rambla i sense gas? Una que està acostumada, cada nit, teatro o concert, troba que això és un desert... Tu vius aquí sepultada! Ai! No et pots afigurar... ROSETA Sí? ADELA Lo que m'he divertit!... Perquè tinc molt de partit... ROSETA Doncs mira si el pots juntar. ADELA Juntar els partits? Com? Ab goma? M'agraden les divisions, i ara estic ab relacions ab tres... ROSETA Què dius? (Molt admirada.) ADELA Per fer broma. Tinc, vamos t'ho contaré, un tinent, que és lo més mono... sinó que es dóna molt tono perquè és fill d'un brigadier. Después, un jove alt i prim, que és un gat, un calavera, molt graciós... em ve al darrera i fa temps que ens escrivim. L'altre, fa de corredor; és ric, reservat i guapo... Ai, Roseta, si l'atrapo, és un partit d'allò bo! ROSETA Mes si vols atrapar aquest, els altres has d'allunyar. ADELA No, que sempre és bo guardar una poma per la set. Aixís, defensant el puesto estic a veure venir; i si un d'ells falla, creu-me a mi, sempre em queda el de repuesto. Per'xò, semblant expressiu a tots, i si algun porfia i em tinc de casar algun dia, estic per lo positiu. Tot lo demés és ximplesa, no és veritat? ROSETA Quedo parada! ADELA Veig que estàs molt atrassada! ROSETA I tu, que vius molt de pressa! ADELA Som en el segle il·lustrat i segons les circumstàncies... Tu tens les idees més ràncies, com no vius en societat... ROSETA Més noves, en aquest punt. Si els homes fossen ninots!... És dir, perseguí'ls a tots, per veure si en cacem un! Llavors, la nostra missió és una espècie de pesca!... Societat, si que estàs fresca! Jovent, talleu-ne un patró! Jo sé que la que indiscreta aula dóna a dos o tres; en bon català saps què és? ADELA Explica't. ROSETA Una coqueta. ADELA Siga coqueta o llonguet, les que així ho fan veig que medren. ROSETA Ai Adela! I si ho esguerren? Déu mos guard d'un ja està fet! ADELA Sembles un predicador! Jo he vingut per divertir-me i no pensis avorrir-me... ROSETA Variem de conversació. ADELA Just, i fora coses tristes. I què tal el ball de nit? ROSETA Crec que serà molt lluït, prepara't a fer conquistes ADELA Vols dir? Conquistes de fora! si passen, no hi faré el fals... Ja tinc compromés un vals ab l'hereu de casa en Mora. I espero saber a la fi, que en un ball tot se revela... ROSETA Ai! no em facis riure, Adela! ADELA Si en tens cap. ROSETA Potser que sí! ADELA Tu, vivint tan preocupada, no deus reconèixer més que un Déu, un rei i un promès?... ROSETA Com tota donzella honrada. I és més clar que el mateix llum, tal volta ho hauràs llegit, que l'amor que és repartit, se dissipa com el fum. La que el capritxo acaricia fent d'amor burla sarcàstica; més que cor de goma elàstica, és un cor ple d'immundícia. La que per loca ambició, fingeix passió que no sent; no té cor, ni sentiment, ni sap què és estimació. ADELA T'expliques com un lletrat, fes-te dar un títol Roseta! ROSETA Adela, tu que ets discreta, compra un cor, que el tens gastat. ADELA Diuen bé, que en les aldees, brilla més, oculta joia. ROSETA Ai quines idees, noia! ADELA Ai, noia, quines idees! ESCENA IV Les mateixes i LLUÍS. LLUÍS Hola, pimpollos de casa! ADELA Hola, noi! ROSETA Adiós Lluïset! S'ha passejat? LLUÍS Un xiquet per les voltes de la plaça. Hem vist sortir les pollites... N'hi ha de guapes! ADELA Vols dir? LLUÍS Si estigués molt temps aquí, ja em buscaria visites. ROSETA No és tan fàcil com això! LLUÍS Presentant-m'hi ab molt salero... ADELA Me'n vaig a treure el sombrero. Tornaré luego. Un petó! LLUÍS Eh! Noies, això no val! (La besa i se'n va.) ROSETA Per què? ADELA I ara una abraçada. ESCENA V LLUÍS i ROSETA LLUÍS Per què al sentir la xuclada, fan migrar? ROSETA Què és animal? LLUÍS Jo, Roseta? Per què ho diu? ROSETA Perquè sols les bèsties migren. LLUÍS Comparacions que denigren. ROSETA Vostè és el que ha dat motiu... Com que ha vist noies guapetes? LLUÍS Tant com vostè, potser no. ROSETA Va! No sigui adulador... LLUÍS És que hi ha poques Rosetes! ROSETA Aquí, a casa, només que una. LLUÍS Com vostè, volia dir. (Ella m'ha obert el camí: anem a provar fortuna.) Llàstima que retirada en aquest racó de món, no brilli com correspon aqueixa perla ignorada. ROSETA Gràcies per tant de favor! Doncs miri, no es passa mal. LLUÍS Sí, però a la capital vostè faria furor. ROSETA Oh! Pues no em moc del país: no vull que en vostè es concentri, i perquè el furor no els entri val més que no hi vagi, Lluís. Allí ab tanta hermosa nena... Vol callar? Qui en mi repara?... Sé que a Barcelona, encara no se n'ha perdut la mena. LLUÍS Les eclipsava, li abono, i en tot teatro i reunió seria l'admiració de la societat de tono. Jo, com m'agrada lluir, i em tracto ab gent d'importància sé lo que és gust, elegància, i tinc Barcelona aquí. (A la mà.) He corregut i he vist molt, mes li puc assegurar que no he arribat a trobar aquesta cara de sol! ROSETA O de lluna, quan fa el ple. LLUÍS I fins li arribaré a dir que ningú m'ha fet sentir, Roseta, lo que vostè. ROSETA De veres? LLUÍS Li puc jurar. ROSETA Lluïset, no siga criatura! LLUÍS Si vol la meva ventura... ESCENA VI Dits, FLORES i luego ADELA FLORES ¿Que no vamos a dinar? (Des de la porta.) ROSETA Senyor Flores... FLORES ¡Oh Rosseta,! Caballero... (Saludant.) ROSETA Benvingut! LLUÍS Servidor. (M'ha deixat mut!) ROSETA S'ha d'esperar una miqueta. FLORES Oh! No importa. ADELA Ja estic llesta. M'he posat de negligé. Ai!(Al veure a Flores.) ROSETA Vine... FLORES A los pies de usted... ADELA Caballero... FLORES (Buena es ésta!) ROSETA Són amics de Barcelona. (Presentant-los.) El senyor, també és amic. FLORES Muy servidor. ROSETA (a part a Adela) És molt ric. LLUÍS Celebro... ADELA (És guapo!) FLORES (Es muy mona!) ROSETA Ja es coneixeran? LLUÍS De vista. FLORES Muy fácil. LLUÍS Apostaria... ADELA La seva fisonomia... LLUÍS Vols dir? (Seguim la conquista.) (Seguint a part ab Roseta.) FLORES ¿Dice usted? ADELA Luchando estoy y reconocerle creo... Sí, le he visto en el Liceo... FLORES Podrá ser, mas nunca voy. ADELA Entonces... Una se abisma... FLORES Yo también recuerdo a usted... ADELA ¿En la Rambla? ¿En el café?... FLORES ¡Bien decía yo! La misma. En una población grande, solo y libre un caballero... ADELA Ah! ¿Con que usted es soltero? FLORES Para lo que usted me mande. ADELA Mil gracias. (És molt finet!) Allá se pasa muy bien. (Segueixen a part.) LLUÍS Miri's que estic impacient? (En son grupo.) ROSETA No siga ximple, Lluïset. Creu que sense antecedents, fa un jove, que poc li costa, declaració per la posta, i s'admet, i estem corrents? Ens creu tan inadvertides, de tan flaca condició, que a la primera impressió hem de quedar derritides? LLUÍS Vostè no sap lo que pot la passió que a mi em devora?... ROSETA Sí, después conten que a fora les noies s'ho creuen tot. (Segueixen a part.) ADELA Y quién como usted es persona (En son grupo.) de posición, pues, de gusto... FLORES No digo que no. ADELA (És adusto.) No deja así Barcelona. FLORES Verdad que siempre hay que ver. ADELA Se vive con más decoro... LLUÍS Sí, Roseta. Jo l'adoro! FLORES (Y no tratan de comer!) ADELA Y no sé por qué motivo, las familias se destierran en verano. FLORES Pues no yerran si están por lo positivo. ADELA ¡Es mi sistema! FLORES El mejor. Buena comida, buen trato LLUÍS Roseta, vostè és... Buen plato (Seguint ab Adela.) para postres un primor. ROSETA Li falten anys, experiència... LLUÍS S'enganya, la polleria estem a l'ordre del dia, pertot tenim preferència! I si conquistes volgués. ROSETA Just; faria com Colon, conquistaria un nou món... LLUÍS No totes em fan el pes. ROSETA No li fan el pes? Corrent. Això rai! Posi la torna. LLUÍS Vostè gasta molta sorna! ROSETA I vostè porta molt vent! Siga formal: no repara... ADELA ¡Oh pues no soy exigente!... FLORES Muy cierto... efectivamente. (Distret.) ADELA (No en puc treure l'aigua clara.) Si los hombres, quien ignora... Las más veces por capricho... FLORES ¡No, si yo no había dicho! (Se va pasando la hora.) (Mirant el rellotge.) ADELA Está usted muy pensativo, tendrá allí quien le interesa... FLORES Tal vez. (No ponen la mesa, ¡nada, ni un preparativo!) Yo de franqueza hago alarde, y toda vez que no invitan. ROSETA Amigo, com s'aprofiten! FLORES ¡Cómo se va haciendo tarde! (Ab intenció.) ROSETA Adela, t'has de guardar, que és molt lince... ADELA Tot ho notes! Em diu lo que es diu a totes. FLORES Parlábamos de dinar. ROSETA Luego hi anirem. ADELA (Quin home! Només té que un pensament!...) LLUÍS I bé, resoludament? (En son grupo.) ROSETA Val més que ho prenguem a broma. LLUÍS Això és atroç! Vaja un cas! (Rient.) Ni tan sols una esperança? ROSETA Això fàcilment s'alcansa. Esperi. FLORES No puedo más. (Prenent el vers anterior.) ROSETA I no l'hi distreu la gana, aquest pimpollo? FLORES ¿Y por què? ADELA Mil gracias LLUÍS Esperaré. (A Roseta.) ROSETA (És com la seva germana!) ESCENA VII Los mateixos, PAU i PEP. PAU No t'ho deia! Aquí els tenim. (Des de la porta.) Dos a dos, fent capelletes. PEP No els trenquem les oracions... ROSETA Hola, Pep! PEP Adiós, Roseta. (Adelantant-se i encaixant.) ROSETA Què tal? Quan has arribat? PEP Ara mateix. Tu com sempre. Salut! No sé si ho he dit! PAU Aquí no gastem tiquetes. LLUÍS Servidor! ADELA Que Déu lo guard. PEP (Ai quin brillo!) Senyoreta... (Saludant.) ADELA (Llàstima que porti gec, és una figura esvelta!) Formen tres grups: a la dreta Adela i Flores, al centro de l'escena Pau i Lluís i a l'esquerra Roseta i Pep.) PAU Bé què els en sembla del poble? Els hi agrada? Es diverteixen? LLUÍS Molt bé, no es presenta mal. PAU Quan li dic que és bona festa! PEP Sí, noia, sempre el mateix! (En son grupo.) ROSETA I doncs i els de casa teva? PEP A casa, sempre reeixits: tots bons, hasta la mustela. ROSETA Per què no has portat les noies? PEP Què et diré jo... tenen feina... I a un l'emboliquen, net. ROSETA Em sap mal, veges, pobretes! PEP A mi m'agrada anar llibre. ROSETA Per fer de les teves. PEP Nena, ja saps que só bon minyó. ROSETA Sí, com lo llop bona bèstia! ADELA ¿Y no le parece a usted?... FLORES Sí, justament. (¡Que flema!) (Impacient.) ADELA (Quin home! No fa per mi, això és una ànima freda!) LLUÍS I aquí com estan de caça? PAU Moltes perdius, moltes llebres, lo que és els tords, passen alts, no hi arriba l'escopeta. PEP Digues, qui és aquell pimpollo? (En son grupo.) ROSETA Barcelonina. PEP M'engresca! ROSETA Cosa nova! Jo diria... PEP Serà xicota de peles? ROSETA No tantes com tu en voldries. Lo que té, sí, és molta lletra menuda. PEP Doncs ja estem bé. També tinc molta conversa. I aquell mosquit? ROSETA Son germà. PEP Pues francament, me carrega. FLORES Permítame usted. (Passant al costat d'en Pep.) ADELA Com vulga. (Aixís, bon vent a la vela!) FLORES Saludo a usted, señor Pep. PEP Qui és? FLORES Aunque usted no quiera. PEP Ah macatxo! El senyor Flores! No l'havia vist. FLORES ¡Buena es esa! PEP Com estava embarrancadu (Senyalant a Adela.) FLORES Nada, seguint la brometa! ADELA Va, va, un home més pesat. (Que ha passat al costat de Roseta.) sempre surt ab la mateixa! ROSETA Que t'estima? ADELA Vols callar? Que és tard, i té molta pressa. I aquest qui és? Digues, noia. Potser el teu promès? ROSETA Ximpleta! ADELA Com sento que us dieu tu. ROSETA És mig de la parentela. És un hereu dels més rics, del Vallès, de prop d'Olesa. ADELA És molt guapo! ROSETA Ja en té forma. També li agrades. ADELA De veres? No veus que no és del meu braç? ROSETA Allargant-lo una miqueta... Lo que és quan va a Barcelona porta paltó i madrilenya. ADELA I ara fa poc me mirava. ROSETA Quan jo et dic que li interesses! ADELA És com tots, no en facis cas: si veuen que una és guapeta, i forastera... PAU La paren (En son grupo.) o altres vegades l'aixequen, li apunten ... i pataplum! lladra el gos, i cau la peça. LLUÍS Doncs hem d'anar a les perdius. PAU Bé, no vagi tan de pressa! FLORES ¿Que no vamos a dinar? PAU Si és dejorn! Que no té espera? Veurà: mentres paren taula sortim a veure la gresca fins al portal. FLORES Vamos pues. LLUÍS Jo... PAU Veurà les pagesetes tan airoses... ROSETA Bé, padrí! Sembla un xicot! PAU Doncs què et penses! Si em pogués treure vint anys, encara us mouria guerra. LLUÍS Bravo! PAU I si molt convingués... Callem, que hi ha roba estesa. Que no vens, noi? I vostè? ADELA Ajudaré a la Roseta. PEP Jo també em quedo. PAU Cuidado! Que et deixo ab dugues princeses. PEP Ja ho podeu dir! PAU I d'allò bo! PEP Doncs alante! Bona peça! (Se'n va ab Lluís i Flores.) ROSETA Veuré com està el dinar. PEP Endavant: apa, mestressa! ADELA Doncs jo també vinc. ROSETA Per què? Si de seguida estic llesta! ADELA Bé, com vulguis. ROSETA (Això vols!) (S'han trobat bona pareja!) (Se'n va.) ESCENA VIII PEP i ADELA. Moments de silencio PEP (Apa, noi, que això és la flor!) ADELA (Si al menos fos del meu braç!) PEP (Ja te digo yo, que és gras!) ADELA (Casi vesteix de senyor!) PEP (Pep, ara et toca envestir!) ADELA (És curt de geni, l'hereu! (Canta dos o tres notes.) PEP Sap que té molt bona veu? ADELA No es burli... pobra de mi! PEP Res d'això. ADELA Vostè hi entén? PEP És cosa que no em fa el pes. M'he gastat molts pocs calés a l'òpera, francament. ADELA Això va a gustos. PEP Veritat cada qual per allí a on l'embrolla. A mi, dongui'm balls de colla, i au salao! Ja em té armat! ADELA Vol dir? PEP Sempre tinc targetes, sigui en Pau o en Xirivia, i vas a la Flor d'un dia... la Invencible de Pascuetas... ADELA Oh! Són balls molt elegants! PEP No els donen millors a dins! ADELA I que hi ha joves molt fins! PEP Prou! Casi tots porten guants! ADELA Hi he estat alguna vegada, només allò, a donar el volt i m'hi he divertit molt! PEP. (Ja la tinc mig encerada!) ADELA I no em causarà sorpresa, si avui està bé del tot. PEP Vostè hi tindrà seu xicot i ja estarà compromesa. ADELA Oh! No ho crega. Per què ho diu? PEP Perquè sent noia de brillu, mai li falta un pacarillu ADELA No m'agrada re exclusiu. I si vostè em ve a buscar, ja veu que vaig de senyora PEP Sap que és molt engrescadora? (Quadrant-se i amb pinxeria.) ADELA Ai, ai! Que em vol sufocar? PEP Li dic lo que sento aquí. Cregui'm. Com se diu? ADELA Adela. PEP És de lo que en diem Canela, un filet d'allò més fi! ADELA Jesús! Parli més corrent. PEP Com un és curt, no hi arriba. ADELA Per'xò és molt amable! PEP (Tiba!) Nada, sense compliment. Em veu ab tanta frescura, i al trobar-la, a vostè, aquí... casi no li goso dir, he rebut de la freixura. ADELA Ha! Ha! PEP Pobre del que rep! En fi, si em fes el favor... Vamos... De tenir l'honor... (Senyalant un ball.) ADELA Ab molt de gust. PEP (Alante Pep!) Mil gràcies. ADELA No val la pena. PEP Què vol ballar? Vostè mana. Lanceros? Americana? ADELA M'és igual. PEP Anda, morena! L'americana al revés, ab el punt, i el sostenido. (Marcant-ho.) ADELA Jo no sabré... PEP De currido. Lo dichu, per compromés. ADELA Si des dels balls del Liceo... PEP Deixi anar, ab totes m'avinc. Ah salao! Ja m'hi tinc! Apa! Quin repiculeo! ADELA No siga tan extremat! PEP Un vol parlar fi, i es talla, i vostè té més metralla que cristalls un envallat. ESCENA IX Dits i ROSETA. Roseta treu roba de taula. ROSETA Ja em tens aquí. ADELA (Desconfiada.) ROSETA Sembla que us aprofiteu? PEP Nada: cada u hi fa el seu... ROSETA (I bé, s'explica? T'agrada?) ADELA Oh! Té molt bones faccions! ROSETA Vamos pues, feliç viatge! ADELA Me desanima el llenguatge i aquell cos sense faldons. ROSETA Això es pot canviar en un dia. PEP Que pago el pa, jo? ROSETA Ximpleses. ADELA Surto a veure les pageses. (Se'n va.) PEP Doncs, alante! Ab alegria. ESCENA X PEP i ROSETA. ROSETA Vamos, Pep, que no diràs... PEP Si porteu la carn al llop!... Un ha de complir ab la casa. Hem fet un poc lo bressol... (Balancejant-se.) I li hem dit quatre floreos... els ha presos... I apa, noi! ROSETA És guapa, no pots negar-ho. PEP Sí, vamos... Déu mos en do. ROSETA Què vols dir? PEP Que pot anar, però en conec de millors. ROSETA Com corres tant, no és estrany. PEP Oh! No és precís córrer molt, per trobar-te, a tu, Roseta. ROSETA La cançó de l'enfadós. PEP Recorda't de l'any passat. ROSETA Sí, la mateixa funció. Això feu els sarauistes. Correu les festes majors, veieu noies mig guapetes i plouen declaracions. Després, passa la diada, cada qual torna a son lloc, i no us recordeu sisquera que les tals sigan al món. PEP Tu no ho pots dir aixís, Roseta. Saps que et porto inclinació. Cada any torno a la mateixa... Tu, no sé com t'ho compons, que sense dar-me cap feo m'entretens com un xicot: vull dir, content i enganyat. ROSETA Pep, no sigas maliciós! Tu saps que som amics d'anys. PEP I ab això tanques de cop. Ai, Roseta, si ho sabies! ROSETA Después, m'ho contaràs tot. Ara, juntem les dos taules. (Les col·loquen de llarg frente el prosceni.) PEP Ai! Si ens juntéssim tots dos! ROSETA Prou. Corre, vés a l'Església que vinga el senyor rector. PEP Que en tens de lletra menuda! ROSETA I tu que en gastes d'humor! Té, pren-me les estovalles. (Li tira un cap des d'un dels extrems de la taula.) PEP D'això, en dic disposició! Vaja un brillo!... ROSETA Què et pensaves? PEP Roseta... M'engresques molt! (Recolzant-se en la taula.) ROSETA Vols dir? Tira una miqueta. PEP Afluixo o tiro? (Alçant les estovalles.) ROSETA Que ets boig! Vamos, no facis ximpleses. PEP Si ara l'agafés al vol... (Fent ademan de girar.) ROSETA Penses que só una perdiu? PEP Qui pogués ser perdigot! ROSETA Vamos, que l'arròs es passa. PEP També em passo. ROSETA Els tovallons. Paula! Treu los plats i vasos. (Surt una criada que acaba d'arreglar la taula.) Acosta cadires, noi. PEP Per què t'haig d'estimar tant? ROSETA Què en farem de tant d'amor? ESCENA XI Dits, ADELA i luego PAU, LLUÍS, FLORES, CONVIDATS, etc. ADELA Vols que t'ajudi, Roseta? ROSETA Gràcies, noia. PAU Aquí som tots. CONVIDAT Déu los guard. UN ALTRE Bon dia tinguin. ADELA Quin barullo! ROSETA Hola, senyors! (Saludant i donant la mà als que entren de nou.) Quant me n'alegro! Endavant... PAU Mira, en porto un batalló. ROSETA Molt ben fet. FLORES (Al fin comemos.) PAU La Jove de can Fonoll (Al temps de presentar-se.) els nois de la tia Laia... la pubilla del Ribot... lo Francisquet de Terrassa... (Encaixant.) ROSETA Què tal? CONVIDAT Gràcies. ROSETA Això és bo. PAU Vaja, poques cerimònies i cap a taula. Hi som tots? I l'Enriquet? Se'm fa estrany... ROSETA Potser alguna ocupació... PAU Qui no hi és, no hi és comptat. Com a França: son fa son. Jo, no em deixo perdre el dret. (Assentant-se al cap de taula.) Ara, segueixin lo torn: Vamos, primer la quitxalla (Roseta col·loca els nois a l'extrem oposat a l'en què està Pau.) i mentres no falti lloc no s'assentin aquí al frente (l'espatlla del prosceni) que els donaria el ressol. ROSETA Vamos, sense compliments. FLORES Pues, senyor, jo rompo el foc. (S'assenta, seguint-lo tots los convidats menos Pep i Lluís, que queden en peu observant a Roseta.) PAU Lo millor és entrepatats, una noia, i un senyor. LLUÍS Bon pensament, senyor Pau. PEP Com un plat de dos colors. LLUÍS Assenti's vostè, Roseta. ADELA Miri's, Pep, aquí té lloc. (Senyalant al seu costat.) ROSETA Tinc de cuidar les criatures. PAU Només falten vostès dos? (A Lluís i Pep.) LLUÍS (Vindrà.) PEP No passi cuidado. PAU I que s'arregli tothom. ESCENA XII Dits, ENRIQUE i luego SAGRISTANES. Les Sagristanes vestiran elegantes i ab mantellina. ENRIQUE Déu los guard i bon profit. (Des de la porta.) PAU Hola, Enriquet! PEP Qui és? ROSETA Adiós! ADELA (Ai! És ell!) (Coneixent a Enrique.) ROSETA Aquí té puesto. (Senyalant lo seu costat que estarà a l'extrem oposat al que ocupa Pau.) PAU Arriba a bona ocasió. (Se sent música i gatzara fora.) LLUÍS Què és això? ROSETA Les sagristanes. PAU Avant. SAGRISTANES Sant Martí gloriós! (Presenten dos bandejes guarnides ab flors, una a cada extrem de la taula.) PAU Afluixar a les bones mosses! (Tira algunes monedes. Los convidats l'imiten.) TOTS Bien! (Aplaudint.) PAU Paula!... Porta l'arròs! (En lo moment que el treu.) Al sentir-se la música, Pep s'assenta al costat d'Adela, que ha quedat sorpresa ab la presència d'Enrique; Lluís, disgustat, pren també assiento distant de Roseta. Los xicots pugen a les cadires i aplaudeixen, fent ruido ab los plats i culleres. Posen l'arròs a taula. Gran animació i molta rapidés en tot lo final. FI DE L'ACTE PRIMER La pubilla del Vallès Josep M. Arnau Copyright (c) Institut Joan Lluis Vives, Banco Santander Central Hispano 1999-2000 La pubilla del Vallès Josep M. Arnau ACTE SEGON Lo teatro figura en primer terme, lo jardí de la casa del senyor Pau clos ab una balustrada que té obertura al centro per la que es comunica ab la plaça. A l'esquerra i en primer terme, l'entrada de dita casa. A la mateixa part, la perspectiva d'un envelat que partint d'un àngul de la balustrada va a parar, en direcció obliqua, al fondo de l'escena. A la dreta, i fora el jardí, lo portal d'un café ab son corresponent rètol. ESCENA PRIMERA PAU i ROSETA. PAU Vamos, com té d'haver nom que ja em tenen fins aquí? Parlem ara que estem sols, antes que torni el burgit. ROSETA Veu, vostè vol convidats, i entre la broma, los crits i entre el cafè i els cigarros lo maregen, està vist. PAU Val més la satisfacció de comptar-ne vint-i-cinc a taula... ROSETA Que l'amoïnen. PAU Per un dia es pot sofrir. Bé, passem a la qüestió: Què penses? Què has decidit? ROSETA Ai, avi, què vol que diga! PAU Vull que t'expliquis clar i llis. Ja saps que t'estimo molt: quan ton pare va morir, quedàrem sols avi i néta, i sols i alegres vivim. Jo em faig vell de dia en dia... ROSETA Per què diu això, padrí? PAU Perquè tot lo meu anhelo és contemplar-te feliç. ROSETA Què em falta? No estic contenta? PAU No és això: tot mon desig és deixar-te assegurada en braços d'un bon marit. ROSETA Bé, padrí: i a què ve ara?... PAU Perquè és quan ha de venir. Ara és l'ocasió propicia que t'han sortit tres partits. ROSETA Tres partits? PAU Sí, dissimula. Vamos, diem dos i mig, que l'un no arriba a la mida. ROSETA Sempre en té una per dir! I no es pot saber qui són? PAU Prou, noia, tot de seguit. L'un, l'Enriquet Parlagàs, que com tu saps és molt ric i fa molt temps que t'estima, i tu... vamos, ja te'n rius. L'altre és en Pep del Bec-blanc, un hereu dels més lluïts, que m'ha vingut a escometre i vol que li donguia el sí. ROSETA I qui és el tercer en discòrdia? PAU És lo ximplet d'en Lluís, que diu que ja esteu entesos... ROSETA Ai l'embustero! Atrevit!... I li ha parlat, a vostè? PAU Sense fer embuts, com t'ho dic. Vamos, bé, què determines? ROSETA Això, vostè ho ha de dir. PAU Jo no em tinc de casar, noia. ROSETA Tampoc jo sense permís. PAU Ja sé que ets molt obedienta, i endevino... i no me'n ric, que el que et fa més pessigolles al cor... No és veritat? ROSETA Padrí... PAU Bé, vamos, no et tornis roja... És l'Enriquet. ROSETA Vostè ho diu... PAU I tu ho confirmes, és clar. M'agrada, és un guapo xic, es coneix que et porta afecte, et ve a veure tot sovint... i en fi, tu saps com esteu... Vamos, com dos colomins. ROSETA Fa temps tenim relacions com vostè sap, ell m'escriu... És un jove molt formal i crec que porta bons fins. Al demés, vostè compari... PAU Avantatja un mil per mil a n'els altres. Endavant: sols falta el cop decisiu. Vosaltres us arregleu... Avui jo li dono el sí, quedeu formalment promesos, i us caseu, i bona nit. Què vols més? Estàs contenta? ROSETA Sí, padrí, só molt feliç! ADELA Roseta! (Des de dintre.) ROSETA Vaig de seguida. PAU Ja t'enyora, quan jo ho dic! ROSETA Bé, no els diga res per ara. PAU Vols callar! Deixa-ho per mi. Saps que és molt fastigoseta la germana del tal Lluís? De tot fa uns escarrifalls... Tot ho troba endarrerit... ROSETA No en faci cas, és criatura. PAU No tant... Ja passa dels vint. Ni que fos una marquesa! i és una vetes-i-fils. ROSETA Bé, què hi farà, són dos dies. PAU Bueno, me'n vaig a vestir. Em posaré l'uniforme, què hi dius? ROSETA No, que és massa antic. PAU És propi de la diada, no hi fa res, el vull lluir; avui i el divendres sant hem de treure els drapets fins. ADELA Hola, senyor Pau! (Que surt de la casa ab trage de ball.) PAU Adiós! Vaig de pressa, bon profit. (Se'n va.) ESCENA II ROSETA i ADELA ADELA Roseta!... (Adelantant-se.) ROSETA Oh, noia, noia! Vas molt bonica! ADELA Vols dir? Que et sembla? Donaré cop? M'he posat aquest vestit pel ball de la tarda... ROSETA Gira't. Bé... molt bé!... (Pel trage.) ADELA Bastant senzill. A la nit, serà altra cosa. La falda de muaré antic, el cos blanc, pentinat nou i un llaç blau de quatre dits. Tu també estàs molt moneta! ROSETA Vols callar! Pobra de mi! I que no surten? Què fan? ADELA Los he deixat allà dins ab lo cafè, los cigarros... Molt bé, noia, us heu lluït! I ara quan anem al ball? ROSETA Tenim l'envelat aquí, i en quan comenci l'orquestra ella ens donarà l'avís. ADELA Té raó: si és a dos passos! Vamos, que estem divertits! ROSETA Podrem aprofitar els balls sense moure'ns del jardí. ADELA Ai que t'estimo, Roseta! (Abraçant-la en un arranque.) ROSETA I ara? ADELA Molt! ROSETA Quins alarits! ADELA Estic molt contenta, noia! Si ho sabesses... ROSETA Si no em dius... Que et pinten bé les conquistes? ADELA Tant, que só la més feliç! No em descobreixis!... ROSETA Bé, digues. ADELA Pues, Roseta, el tinc aquí. ROSETA Explicat, que no et comprenc. ADELA No? ROSETA Com en tens quatre o sis! ADELA Lo principal, el de veres, vull dir vamos... lo més ric. ROSETA I és aquí, a casa? ADELA No hi caus? ROSETA Hi ha tants barcelonins... ADELA Lo qui estava al teu costat. ROSETA L'Enriquet? ADELA L'Enrique, sí. ROSETA I és lo mateix? ADELA Lo qui et deia. ROSETA (Ai Reina del Paradís!) De veres? ADELA Lo corredor. Tu també l'has distingit. ROSETA I t'estima?... Conta, conta. (Ab gran interès.) ADELA Te n'alegres? ROSETA Ja ho pots dir! ADELA I tu, com l'has conegut? ROSETA És amic d'altres amics... l'any passat lo presentaren... ADELA Com és un jove tan fi! ROSETA Ha vingut dos o tres cops, l'hem rebut, i bona nit. Com podia pensar jo!... I tu el veuràs molt sovint? ADELA Em persegueix nit i dia... No fa molt, lo vaig tenir assentat al meu costat en los Campos. Jo me'n ric, quan lo veig fet un cupido... Oh! I és bastant instruït! Si el sentissis... ROSETA Calla. Digues. (Contenint-se.) ADELA No, no, que tot no es pot dir! Ai! En los balls del Liceo!... Si al mirar-me... Pobre Enric! Es desfà com un bolado! ROSETA (Infame!) Pues no he advertit la més petita emoció, quan a la taula t'ha vist. ADELA Com que ho sabia. ROSETA De veres? ADELA Que et penses que es mama el dit? Ell és molt dissimulat, sap buscar tots los camins... Vols que hagués fet tonteries davant de tot lo convit? M'ha pegat una mirada, jo li he enviat un sonrís, i és lo que basta, per ara, después... tu m'ho sabràs dir. No veus? M'ha perdut de vista, ja surten ab en Lluís. ROSETA Impossible... No ho puc creure, jo averiguaré... fingim. ESCENA III Dits, LLUÍS, FLORES, ENRIQUE i CONVIDATS. ENRIQUE Aquí estan les fugitives! FLORES ¡Un magnífico dinar! LLUÍS Quina partida, Roseta! A la millor ens han deixat. ROSETA Bé ens havíem de vestir. Si vostès no acaben mai! ENRIQUE Què tal? Com ho passa, Adela? ADELA Ja ho pot veure, Partagàs. ROSETA Hola! Com que es coneixen? ADELA Una miqueta... veritat?...(Ab intenció.) Com que ha vingut a la festa? ENRIQUE Com acostumo tots anys. ADELA Pues hi ha nenes molt maques! ENRIQUE Sent-hi vostè, ja se sap. (Segueixen a part.) FLORES ¡Sobre todo aquel relleno!... (Entre els convidats.) ¡Yo me he comido tres plats! LLUÍS Sap que està mona, Roseta? ROSETA Gràcies, és favor que em fa. LLUÍS Justicia seca, no ho dubti, serà la reina del ball. ADELA Crec que riurem molt, Enrique: a fora són molt salats! ESCENA IV Dits, PAU i PEP. Pau va d'uniforme. PAU Bé, vamos, no m'amoïnis... PEP Al menos li heu ben pintat... PAU Per ara, no et puc dir res. PEP Com? PAU Veurem més endavant. Hola, senyors! ADELA (Quina fatxa!) FLORES Bravo, senyor militar! PAU Ja estic en disposició... LLUÍS Senyor Pau, qui l'ha enganyat? PAU Què vol dir? (Quadrant-se.) LLUÍS Sembla un gall dindi! PAU I vostè, un nyicris, un gaig. (Enfadat.) ROSETA Vamos, padrí, no s'enfadi; no veu, podia evitar... PAU Ha de saber, senyoret (ab energia), si no sap més que fer el llaç, que aquest honrós uniforme, símbol de la llealtat, representa l'heroisme, representa el valor gran ab què els fills de Catalunya, defensàrem, pam a pam, la independència espanyola, los fueros, la llibertat! LLUÍS Jo no he tingut intenció... PAU Escolti, que vaig al gra. (Animant-se) Sàpiga que aquí a on em veu, he assistit a deu combats, em costa la xarretera dugues ferides al cap, i tinc la fulla més llimpia que el seu palmell de la mà. He menjat herbes i rates, he patit fred, son i fam, he estat dos cops en capella i no em varen fusellar (reconcentrat.) perquè vingués un munyeco que té pardalets al cap, a burlar-se cara a cara d'un home de vuitanta anys, que és de tan gloriosa lutxa un monument ambulant! LLUÍS Dispensi. ADELA No s'acalori. ROSETA Padrí... ENRIQUE Molt bé, senyor Pau! FLORES Pues, claro, tiene razón. La Piedra fundamental... y la patria... y los valientes... comparado con los... las... PAU Basta ja, deixem-ho córrer. PEP Senyor Flores, s'ha tallat. FLORES Si me corta la palabra... ENRIQUE Bé, bé, tractem de ballar. PEP Vas molt bonica, Roseta! ROSETA Calla, noi, que se'n riuran. PEP Sembles una diosa Menus! Ja te digo jo que és gras! ADELA (Per açò em cremen los de fora, pobre noi, com l'han posat!) PAU Vamos, segueixin la broma. FLORES ¿No viene usted a l'envelat? PAU Jo, no senyor, ni el vull veure. No m'agraden aquells balls. Vaja un gust... roda que roda, i sacsa que sacsaràs! Més valia el ball rodó... Ara tot està canviat: la polca, l'americana, i hasta els soldats de cavall. ROSETA Vol dir els lanceros. ADELA De veres? PAU Bé, sí, lo mateix pel cas. ROSETA Oh! No digui que vostè, crec que hi era aficionat PAU En lo meu temps? Si ballava fins; a la punta d'un clau. Em recorda una vegada... Ui! Ja fa una pila d'anys! Quan era presoner a França, més ben dit, a Perpinyà. Allí tenen per costum, que en dies determinats, les noies treuen els homes. PEP Ja m'engresca. PAU Ja veuràs. Érem a la Pepineira, un passeig molt ample i llarg. Jo estava allí fent brometa, i com era ben plantat, guapo, i afaitat de fresc, jove i vestit de paisà... se'ns acosta una minyona... PEP Ja hi som l'avi. PAU Vaja un pam! Rodona, molt grassoneta, galtetes de pa de ral, roja com una rosena, fresca com un enciam, i em diu ab salameria: Eh! Mossé vulé dansà? PEP Alça salao! Quin brillo! PAU Ja ho pots dir, noi! 'Nem al cas. Jo li pego llambregada, ella posa els ulls en blanc, li faig una cortesia... «Madamosel endavant.» ENRIQUE Bé, Pau! PEP Com romp lo francès? PAU Lo mateix que el català. Quina tarda!... Quina gresca!... S'entén tot pel camí ral. Ja et dic, noi, que quan hi penso encara em bullen les sangs! PEP Ja farieu tronar i ploure? PAU Encara no era casat. LLUÍS I què més té? PAU Poc a poc! Bo! Sobretot, la moral. (Se sent música i burgit.) ADELA Què és aquest soroll, Roseta? ROSETA Que van a començar el ball. (La música atravessa el fondo de l'escena en direcció a l'envelat, presidida de poble, xicots i dos mossos de l'Esquadra que es col·loquen a la porta.) ADELA Quanta gent! ROSETA És la passada. PAU Féu que no us prenguin lo banc. La jove us tindrà compte. Jo me'n vaig aquí al davant. ROSETA Padrí... PAU Què hi diu, senyor Flores? FLORES Pues vamos a refrescar. PEP També hi farem un pensament. (Se'n va al cafè.) ADELA Jo vaig a arreglar-me el llaç. (Entra a la casa.) ENRIQUE A poc a poc, potser a l'últim em deixaran llibre el camp. ROSETA (Que distret! Tot és per ella!...) Padrí, escolti'm un instant. ESCENA V PAU, ROSETA, ENRIQUE i FLORES. Enrique i Flores al fondo. PAU Prou, noia. Què hi ha de nou? ROSETA (Sé que el vaig a disgustar.) És que li volia dir... PAU Bé, vamos, acabaràs... ROSETA Sobre allò de l'Enriquet... PAU Què hi ha? ROSETA Que m'he repensat. PAU Com? ROSETA Conec que no és per mi... i en fi, no m'hi vull casar. PAU I ara? Vet en aquí un altre! Noia, ja saps el que fas? ROSETA He pres la resolució... FLORES ¿Que no vamos, señor Pau? (Des del fondo.) PAU I per què? ROSETA Què li diré... Que no l'estimo. Ja ho sap. FLORES Pues en el cafè le espero. (Se'n va.) PAU Vagi i mengi's un flaisà. (No em faltava sinó això!... I tot és en Pep... Quin cap!) (Se'n va al cafè.) ESCENA VI ROSETA. ROSETA Adiós!... L'esperança em robes!... M'enganyava... és evident... No la deixa ni un moment... Què més proves?... Què més proves?... I jo que estava esperant tan confiada i poc prevista?... Si ens enganyen a la vista, en l'ausència, què faran! I ara com tindré valor?... El cor vacil·la i flaqueja... L'home que tant coqueteja (ab resolució) no és digne del meu amor!... ESCENA VII ROSETA i ENRIQUE. ENRIQUE Roseta, per fi m'esperes. He fugit de la tabola, i et puc parlar un moment sola, que ho desitjava, de veres. En la taula, i ara aquí entre tanta confusió, no trobava l'ocasió i això em feia consumir. ROSETA. De veres? (Ab ironia.) ENRIQUE Qui no es fastidia después d'ausència tan llarga... Perquè l'ausència és amarga. ROSETA Més amarga és la perfídia. ENRIQUE Ofèn aqueixa expressió al qui com jo, lleal t'adora. ROSETA Vols dir? Per noies de fora deixi aqueixa entonació. Com vol vostè comparar? ENRIQUE I a què ve? ROSETA Ben clar s'explica! ENRIQUE Roseta, què significa? ROSETA Vostè ho endevinarà. (Música en l'envelat.) ENRIQUE No comprenc... ROSETA És per de més. ENRIQUE Pues jo... ROSETA (Quin home més fals!) LLUÍS Roseta, toquen el vals. (Que surt de l'envelat.) ROSETA Dispensi'm. Hasta después. (Se'n van del braç ab Lluís.) ESCENA VIII ENRIQUE, luego ADELA. ENRIQUE Com? Roseta?... I se'n va ab ell! Què passa aquí?... Jo no explico... Serà la causa aquest mico?... Jo li partiré el cervell. ADELA Enrique! ENRIQUE Vostè per aquí? ADELA A on va tan determinat? ENRIQUE (Quin altre!) ADELA Que ja ha olvidat que està compromès ab mi? ENRIQUE Perdoni ADELA No el puc absoldre. I sort que hem quedat entesos... perquè els tinc tots compromesos... Ja ho veu, és arribar i moldre. ENRIQUE (Quina idea!...) I no podré?... (Em ve com l'anell al dit!) ADELA Veurem... Més tard... A la nit... Vostè m'ha dit lo primer. ENRIQUE És molt cert. Si em fa el favor... (Oferint-li el braç.) ADELA Oh sí, que l'orquestra es passa. ENRIQUE Anem. (La ràbia m'abrasa!) ADELA (Ja li tinc fletxat el cor!) (Se dirigeixen a l'envelat.) ESCENA IX PEP i PAU. Sortint del cafè. PEP Doncs com ho tenim això? Voleu dir, ni mal ni bé? PAU És que tinc un cap més ple... PEP Jo ho crec, ab aquest morrió! PAU Que morrió!... Jo me'n ric! És que tothom bravateja, i un la vol, l'altre la deixa... I tot és un embolic. PEP I vós heu parlat ab ella? PAU Bé li he parlat PEP I què diu? PAU Què vols que digui?... Se'n riu... PEP Bon senyal. PAU O mala estrella. Potser li agrades. PEP De veres? (Ab alegria.) PAU I no se'n defuig del tot. PEP Què dieu? (Content.) PAU Ets bon xicot... Mes, com dius tu, no m'enceres. Tot són trages i saraus, i ab aquests balls del dimoni, descuides el patrimoni i tot se'n va a can Pistraus. PEP Pau, si em doneu la Roseta, veureu quines variacions; sols tindré tres diversions, dona, gos i l'escopeta. PAU Com? PEP Ja sentireu el clec. Res de mosses, res de guerra... I sarauistes a terra que us falta l'hereu del Rec! Ja me'n veig el desengany... El córrer també atropella... Resalao! Sols ab ella. Me'n sobra per més d'un any! PAU Veus? Ja has dit un desatino. Per un any? PEP I encara més. PAU Bravo, noi! Et penses que és una penca de tocino? PEP Pau, us parlo molt formal: vull dir, que ab ella ho tinc tot. PAU Prou que t'entenc!... Dona, dot... PEP Parlo del canvi moral. PAU Pels qui porteu vida airada tal canvi us ve molt de nou; i si ella... PEP Ja m'heu dit prou. PAU Jo no he dit res. PEP Nada, nada! PAU Si tu tractes de canviar, i ella es conforme... ESCENA X Dits i FLORES. FLORES Señores... PEP Hola! Què diu senyor Flores? FLORES Nada, esperando el brenar. PEP No hi veig de cap ull! PAU (Ja hi som!) PEP Senyor Flores, el convido. FLORES Gracias. Si ahora he salido... PEP Una copeta de rom! (Se l'emporta al cafè.) PAU Just, fes-li prendre algo tebi. Se'n va content i enganyat... Vamos, sempre serà gat, per més de matí que es llevi! I ara com ho arreglo jo? L'altre a primeres i a bones... Ja tenen raó, ab les dones, tot és l'última impressió! I com li dic?... Quins papers! Jo no la vull disgustar... Ja em comença a amoïnar, la festa i els forasters! ESCENA XI PAU, ROSETA, LLUÍS i luego ADELA i ENRIQUE. LLUÍS Aquí el silencio convida. PAU (Ja torna aquell fastigós!) LLUÍS És l'instant més deliciós, que he disfrutat en ma vida! ROSETA No es burli!... Què tal, padrí? LLUÍS Voldria parlar ab vostè. PAU Doncs miri, vingui al cafè. LLUÍS Luego. ROSETA (No puc resistir!) PAU Bé, senyors, cop de ballar. (A Enrique i Adela que entren.) FLORES Ai! Ha passat com el vent! ENRIQUE El tinc de veure. PAU Corrent. aquí dins em trobarà. (Se'n va al cafè.) ESCENA XII Dits, menos PAU. ADELA T'agrada l'animació! LLUÍS Jesús quina algarabia! ENRIQUE No falta coqueteria! (Ab intenció.) ROSETA Sobra molta adulació! (Ab intenció.) LLUÍS Vostè ha volgut ballar el llis i com jo a tot m'acomodo. ENRIQUE Sí, penso del mateix modo. (Distret.) ROSETA Sí, sí, diu molt bé, Lluís! (Distret.) ADELA Enrique, el veig molt distret! ENRIQUE No ho cregui, molt al contrari. ROSETA (És un vil, no puc pensar-hi!) ENRIQUE Molt content, molt satisfet! LLUÍS Roseta, puc esperar que al fi s'ablandi aquest cor? ROSETA Veurem... ENRIQUE (Bramo de furor!) LLUÍS Pues la vaig a demanar. ROSETA Esperi's. (No sé fingir.) LLUÍS És ma ventura completa! ADELA Aixís m'agrada, Roseta! ROSETA Pues, bé ens hem de divertir! (Marcat.) ENRIQUE I es coneixien? ADELA Oi tal! (En son grupo.) Si som germanes de llet! Después com en Lluïset té un modo tan especial... Luego s'hi haurà compromés. I la tonta s'hi aficionà... Ell, tornant a Barcelona, no se'n recordarà més. LLUÍS Està molt apassionat! (Seguint sa conversa.) ROSETA Oh! No es perdrà per l'Adela. LLUÍS Sí, veig que va a tota vela, potser que tindré cunyat. ROSETA (Infame!) ENRIQUE (Jo estic furiós.) LLUÍS I bé, de totes maneres?... ENRIQUE (Doncs? Són pitjor que fieres!) ESCENA XIII Dits, PEP i FLORES. FLORES Aquí tenemos las dos. PEP No li deia? Estan a punt per fer un quadro de llanceros. FLORES Dos damas, dos caballeros... PEP Adela, que en ballem un? ADELA Com vulga, li he compromés. FLORES ¿I usted, Roseta? ROSETA Ab molt de gust. LLUÍS (A on va aquest ximple!) PEP Bé just! (Al sentir l'orquestra.) ROSETA Ab el permís de vostès. LLUÍS És molt duenya. ADELA (Ja he pescat!) (Al passar prop de Roseta.) (No veus com t'ho deia, noia?) ROSETA (L'Enriquet? Vaja una joia!) ADELA (Vols res més enamorat?...) (Se dirigeixen a l'envelat, del braç de son respectiu ballador.) ESCENA XIV ENRIQUE i LLUÍS. Enrique s'assenta en un dels banquets del jardí i contesta ab molta indiferència i fredor a les primeres preguntes de Lluís. LLUÍS Vamos que ens deixen lluïts! Hem quedat de retaguàrdia! Vostè fuma? (Presentant-li la petaca.) ENRIQUE No, senyor. LLUÍS Són dels de tres. ENRIQUE Moltes gràcies. LLUÍS Vostè no em tindrà present? ENRIQUE La veritat, no recordava... LLUÍS Una nit que es va reunir... ENRIQUE Just, ab la seva germana. (Pausa.) LLUÍS I què me'n diu, de la festa? ENRIQUE Com sempre, molt animada. LLUÍS Pues jo li dic francament, que pensava fastidiar-me, i encara no em pinta mal. ENRIQUE De veres? LLUÍS Un se la campa! Vamos, hem de confessar (confidencialment) que aquí a fora són molt franques... I la Roseta... ENRIQUE Què diu? (Alçant-se de repente.) LLUÍS És noia... que... vamos... nada. Vostè que és de Barcelona... ENRIQUE Què vol dir? LLUÍS Que sap la marxa. Totes són per un igual. Un els hi coneix la flaca, els hi diu quatre floretes... i les deixa preparades. ENRIQUE Ja es coneix que és caçador! (Ab sorna.) LLUÍS No és vanitat, hi tinc pràctica. Desenganyi's, s'impressionen... com no estan acostumades... un és, en fi, elegantet... escolleix quatre paraules... i l'efecte és sorprendent, es queden magnetitzades. ENRIQUE Home! Sap que és dels més fueros? LLUÍS A lo menos, en tinc fama. Miri's, allà a Barcelona, deixant a part les criades que sempre en tinc dos o tres; no es passa ni una setmana sense fer conquista nova. En els cafès... a la Rambla... Si no puc donar l'abast!... Cita d'aquí, allà emboscada... cartes a cada moment... sortides a l'hora baixa... Si un s'arriba atropellar! Quan li dic que és una ganga! ENRIQUE Doncs és un segon Tenorio? LLUÍS S'ha d'aprofitar quan passen. Vostè viu més retirat. ENRIQUE Són caràcters... No m'agrada LLUÍS Después que això vol humor. ENRIQUE Vostè hi tindrà certa gràcia?... LLUÍS Al menos aixís ho diuen. ENRIQUE (Ximplet! M'arriba a fer llàstima!) LLUÍS I aquí, a les festes majors, hi ha molt què explotar encara. ENRIQUE Miri que vostè és terrible! Per totes parts dóna caça! LLUÍS No es pensi, que aquí a on em veu, potser toqui retirada; la Roseta m'ha fletxat i estic així... a punt de caure. ENRIQUE I vol dir que la Roseta? LLUÍS Només tinc que demanar-la. ENRIQUE És dir, que li correspon? LLUÍS Vol callar? I potser un xic massa! ENRIQUE Impossible! (Sec.) LLUÍS I per què no? ENRIQUE No s'emboliqui ab quitxalla! LLUÍS Jo em considero capaç... ENRIQUE Vostè? (Val més tenir calma.) LLUÍS Si vostè sabés?... (Ab misteri.) ENRIQUE Què? Digui? LLUÍS Res, la millor és la que es calla. ENRIQUE Pues ho dirà. (Agafant-lo del braç.) LLUÍS I a què ve? ENRIQUE Que tot això és una farsa. LLUÍS És dir, que no em dóna crèdit? ENRIQUE Li nego de barra a barra. LLUÍS Sap que casi és un insult? ENRIQUE Prengui-ho com vulga. LLUÍS Això és massa. Ens veurem. ENRIQUE Com tinga gust. LLUÍS Adiós! ENRIQUE Vagi en hora mala! LLUÍS Escolti: d'aquí endavant (Tornant.) res ab la meva germana! (Se'n va.) ENRIQUE A l'últim m'ha fet encendre! És una llengua que talla! Ella ab aquest?... Impossible!... No obstant... Veurem en què para. ESCENA XV ENRIQUE i PAU. PAU (No hi ha més, sortim del pas.) Hola Enriquet, que no balla? ENRIQUE No estic per balls, ni per bromes. PAU (Bo: ja es tem la barrellada.) ENRIQUE Vostè ve al cas senyor Pau. Digui, què és això que passa? A què ve aqueixa fredor? A què aqueixa mala cara? PAU Què li diré... com la noia sembla que es veu desairada... ENRIQUE Desairada? I quin motiu... PAU Vostès dos sabran la causa. Jo també el veig molt distret, i la veritat això esglaia. ENRIQUE Si tractem de distraccions, es comprèn bé la mudança: és dona, i la varietat... PAU La Roseta és molt honrada. Tingui's compte... ENRIQUE Jo no dic... PAU El sospitar-ho ja és massa. ENRIQUE Senyor Pau per'mor de Déu!... Vull saber d'una vegada... PAU No res: que no seguien bé, i ha vingut una borrasca, i en fi... jo no sé com dir-li... No el vol, ab una paraula. ENRIQUE Què diu?... (Ja no puc dubtar!...) PAU Què s'ha de fer? Prendre-ho ab calma. Jo li he fet mil reflexions, totes inútils. Acaba dient que s'ha repensat... i a l'últim, que no li agrada. Perdoni si parlo clar. (Voldria trobar-me a França!) ENRIQUE I ara se'n recorda? Bé. És ben clara la jugada! PAU Jo ho, sento, cregui'm, Enrique, per'xò sap que aquesta casa és de vostè que no quita... ENRIQUE Bueno. (Usem de diplomàcia.) Doncs ja que vostè és tan franc, li diré parlant ab plata, que la noia no em convé. PAU Com s'entén? ENRIQUE La cosa és clara. Ella no em vol, jo tampoc, girem full, i santes pasqües. PAU Ja veig que s'ha incomodat. ENRIQUE No em fa cap mica de gràcia. PAU Això són inclinacions... ENRIQUE Sí... Luego he vist l'emboscada. PAU La noia. Sí que ve a tomb. (Veient-la venir del braç de Flores.) Ja veurà, vostès s'ho parlen... ENRIQUE No és necessari. ESCENA XVI Dits, ROSETA i FLORES. ROSETA Padrí! PAU Senyor Flores... FLORES Vostè mana... PAU Que tornem a ensalivar?... FLORES Andando, ya estoy en marcha. PAU El senyor et volia dir... (Senyalant a Enric.) (No só bo per dar carbasses!) (Se'n va al cafè junt ab Flores.) ROSETA Permeti'm, tinc molt què fer. (Vol retirar-se.) ENRIQUE Roseta, dugues paraules. ROSETA Faci el favor d'abreviar. ENRIQUE Seré molt breu. (No té ànima!) Quan una noia, a son pler, vol rompre unes relacions, es donen explicacions. Espero les de vostè. ROSETA Quan un jura amor, en va, i es cansa al fi, o es mareja i ab les altres coqueteja; digui'm, què pot esperar? ENRIQUE M'agrada l'observació i que es mostri ressentida; que a vostè va dirigida una igual reconvenció. ROSETA Com pot creure?... ENRIQUE Lo que he vist. ROSETA. No és cert. ENRIQUE Com? ROSETA La vista enganya. ENRIQUE A vegades desenganya, i és el desengany, molt trist... Per los que estimen com jo, és lo dubte, etern suplici. ROSETA Vostès es queixen de vici! ENRIQUE Roseta, em sobra raó. ROSETA Pues si es posa la mà al pit, i les impressions compara, comprendrà, que em sobren ara motius per dar-lo a l'olvit. Faltant a lo més sagrat, vostè ha emprès altres amors... Com no pot tenir dos cors, quedi's ab la novedat. ENRIQUE No comprenc l'interès que aquest llenguatge revela... ROSETA Pues que li expliqui l'Adela. ENRIQUE L'Adela? No digui més. Ja adivino el seu afan que tot mon recel mitiga, i perdoni que li diga jo li feia un cor més gran. Els que en societat vivim, tenim en mil ocasions, compromisos i atencions... ROSETA Sí... Vostès no miren prim! ENRIQUE Lo dir una galanteria, lo fer una broma innocent, Roseta, pel que és atent, és dever de cortesia. Aqueixa noia em coneix des d'un ball de Carnaval, i después, serà casual, que per totes parts la veig. ROSETA És molta casualitat!... Miri's que a mi tot m'ho escriuen. ENRIQUE Si elles van pertot, si els diuen, «les tauletes del torrat». ROSETA Vostè la veu cada nit, vostè li ha donat paraula, vostè és plat d'aquella taula... no es pensi que em mamo el dit. I aquí, a casa, ara mateix, si no es pot dissimular!... ENRIQUE Roseta, li puc jurar ROSETA Que és ella que el persegueix? ENRIQUE Oh! Basta ja per favor. No saps que per tu deliro, i que constantment suspiro i que visc pel teu amor? Si ara, al veure't sola, aquí ab lo pollo, m'he exaltat, i molt més quan m'ha confiat que tu li has donat el sí. ROSETA Ell t'ha dit? Se'n guardarà. ENRIQUE Potser tu li has dat motiu? ROSETA I vostè creu lo que diu? ENRIQUE Jo, ni ho crec, ni ho vull dubtar. ROSETA I em considera capaç?... ENRIQUE I vostè a mi em considera?... ROSETA Això és lo que em desespera! ENRIQUE I vols que jo hagués fet cas?... ROSETA Si els homes, per un capritxo... ENRIQUE Mai deixen la realitat. ROSETA Segons... ENRIQUE Lo passat, passat. Jo apartaré a n'aquell bitxo. ROSETA Són dos caps omplerts de vent, tallats ab un mateix motllo. ENRIQUE A n'ell, jo el posaré a rotllo. ROSETA No, Enrique, sigas prudent, Si el teu carinyo és constant... ESCENA XVII Dits, LLUÍS i ADELA LLUÍS M'ha posat en un apuro. (Parlant ab Adela.) ENRIQUE Una i mil voltes t'ho juro! (Besant la mà a Roseta.) ADELA Has vist Lluïset? (Des del fondo.) LLUÍS Això és gran! ADELA Hola, Roseta! (Adelantant-se.) ROSETA Hola, noia! ADELA Com t'aprofites! Molt bé! ROSETA Estàvem aquí en conversa. ADELA Vols dir? Parlàveu del temps! (Ironia.) Si és que els destorbem? ROSETA No ho creguis. El camp és ben descobert! ADELA I vostè, què diu, Enrique? Sembla que ha quedat sorprès? ENRIQUE No sé per què ho diu, Adela. ADELA Vostè ho sap, no l'hi diré. LLUÍS Noia, no veus que importunes? ROSETA Vostè tal vegada ho creu. LLUÍS No saps que moltes vegades, s'ha de fer el paper de Met? ENRIQUE I sap que són tals paraules quant menos inconvenients? LLUÍS Seran lo que vostè vúlguia, jo no parlava ab vostè. ENRIQUE M'ha al·ludit i és lo que basta, perquè aquí juguem molt net. ROSETA Jo no sé per què s'enfaden! ADELA És clar, Roseta, dius bé. Què té de particular que estiguis ab l'Enriquet, i que us digueu tonteries i us jureu amor etern; si aquí reina la innocència... si a fora tot es admès? ROSETA Adela, tu repares... ADELA Pues, lo mateix que vostè. (A Enrique.) Que és estrany que un jove del dia, elegant, com el que més, divagui de l'una a l'altra, busqui conquistes a parells i vengui amor i fineses i es mostri constant i fiel, si ab una nova impressió, se dissipen com el vent? ENRIQUE Adela, vostè es propassa, i jo no li he dat cap dret, ni per vigilar-me els passos, ni per judicar els meus fets. ADELA No el creia tan susceptible, vostè dispensi, Enriquet. Lo que sí, no admet disculpa, que ab capa de senzillés, s'abusa de la confiança. Se sorprènguien els secrets, per posar ab una en ridícul descobrint-los a son temps. Podeu dir de les de fora!... No hi ha dubte, us porteu! ROSETA Si et prenguéssem per modelo, potser que sabríem més! Les que vivim atrassades, que no seguim la corrent, ignorem idees noves, i això disculpa mereix. Aquí no tenim per lujo relacions ab dos o tres; ni un esquadró de reserva, ni en cas de baixes, suplents. Aquí, la coqueteria està en un gran desnivell, i no proclamem conquistes, sens amor ni fonament. En canvi, tenim cordura, dignitat, més altivés, i si bé, sabem que diuen «que una noia és per un rei», per atrapar un rei de bastos, mai farem cap mal paper. Admetem bromes senzilles, a conquistes no aspirem, i si un el cor mos conquista, pot comptar que és tot per ell. No fem alarde d'astúcia, no faltem a lo promès, i en fi, seguint l'Evangeli, les injúries despreciem, recordant aquell adagi: «segons la gent, els encens». ADELA Sembla que parles per mi? ROSETA Tota volta que així ho prens... ADELA Jo et feia molt despejada, però mai... Has sentit, Lluïset? LLUÍS Veig que s'explica, Roseta! En fi, coses de vostès. Lo que no puc tolerar, que es presenti aquí un tercer a disputar la jugada, sense tenir-hi cap dret. ENRIQUE El que em dóna l'amistat. El que donà a l'honradés, la societat rebajada per títeres com vostè. LLUÍS Enrique! ENRIQUE Poques paraules. ROSETA Oh! Senyors, per'mor de Déu! ADELA Desafia'l! Desafia'l! LLUÍS Que es pensa que tracta ab nens? ENRIQUE No alci la veu, l'hi demano, estem a prop del carrer, i més, davant de senyores. LLUÍS Millor. ENRIQUE No escandalitzem. LLUÍS Sortim a fora. ENRIQUE Com vúlguia. ADELA No. Lluís. ROSETA Per Déu, Enriquet!... ENRIQUE Vull dar-li una lliçó. LLUÍS Vamos! (Dirigint-se al fondo.) ESCENA XVIII Dits i PEP. PEP Que va a prendre un refresc? ADELA Detíngui'ls. PEP Què hi ha de nou? ROSETA Arribes a bon punt, Pep. ADELA És que van a desafiar-se. PEP Alto, senyors. Com s'entén! (Detenint-los.) LLUÍS És que si a vostè l'insulten... ENRIQUE Después ho ventilarem. ADELA Ai, Pep, Déu me l'ha portat!... PEP Al costat d'un angelet. ROSETA Quin mal punt! ADELA No hagués vingut! LLUÍS Pues no faltaria més! PEP Volen jugar que adivino la causa d'aquest tropell? Tot és qüestió de faldilles. Qui més hi fa, més hi perd! LLUÍS I bé, què vol dir? PEP Jo, nada. Que és el cas molt compromès. Vostè vol a la Roseta, i vostè la vol també. (A Enrique.) ENRIQUE Jo no he dit... LLUÍS Ni jo tampoc. PEP No m'ho neguen, jo ho conec. I si ho hem de dir-ho tot, jo també, ben pregadet... ENRIQUE Vostè? ADELA Què diu? ROSETA És un plaga! PEP I alante sempre, Josep! Ara ve la gran sortida. Jo l'estimo fa molt temps el seu padrí me la dóna, m'hi caso i queden corrents sense res de desafio. ROSETA Noi, tu beus molt a galet. PEP Si jo ho tinc tot arreglat! ESCENA XIX Dits, PAU i FLORES PAU Bé, home, bé, ja en parlarem. (Contestant a Flores.) ENRIQUE Senyor Pau. PAU Hola, senyors! FLORES Entonces esperaré. PAU Què hi ha de nou per la vila, que veig aquest gran concert? PEP Trencant les vostres raons: parlàvem de casament. PAU I això, noi? ROSETA Deixi'l estar! PAU Alguna cosa en sabrem. PEP Pau, vós teniu una néta, fresca com un matonet. PAU I bé, fins aquí què hi ha? PEP És que tots tres la volem. Vós sabeu com hem quedat... PAU Sí, noi! Em sembla que drets. LLUÍS Senyor Pau, vostè recorda... PAU Prou! Si tinc un cap més ple!... ENRIQUE Res dec dir-li, senyor Pau. PAU No s'amoïni, Enriquet! ADELA (Noi, porta'm a l'envelat, que aquí estic fent mal paper.) PAU No et queixaràs pas, pubilla! Ben mirat, aquí són tres, i anyadint-hi el senyor Flores, formen els quatre angelets per portar el teu tabernacle!... Bé, vamos, això fa ple! No és cas de fer-ho a palletes!... Tot són gent d'antecedents... Perquè si mirem don Blas, i examinem en Lluïset, i una guinyada a l'Enrique, i un cop de vista a n'el Pep... Un no sap què decidir. Bé, noia, què t'apareix? ROSETA Jo, padrí? Què vol que digui? PAU Tu sabràs lo que et convé. ROSETA Ja li he dit aquesta tarde... PAU Que has mudat de pensament? ROSETA La primera inclinació... PAU Vamos, vols dir l'Enriquet. LLUÍS Com s'entén! ENRIQUE Só el més ditxós! PEP Pau, no m'havíeu promès? LLUÍS Roseta, no m'ho pensava! ADELA Enrique, finges molt bé! ROSETA Jo, senyors... LLUÍS Vostè, Roseta. PEP Noia, tu m'has deixat fred! ADELA Anem luego. PAU Poc a poc. FLORES (¡Paciencia!) LLUÍS Jo em venjaré. ADELA Quin desengany! PEP I van quatre! PAU Callin! N'hi ha un vagó ple! ROSETA No hi ha motiu d'enfadar-se, que al fi, só molt conseqüent. L'Enriquet fa temps m'estima, i el seu carinyo he comprès. Si he recollit una flor, i si ab tots he estat atent; és que m'agrada complir ab amics i forasters. ADELA Has estat molt reservada... Vostè molt fals, Enriquet! ROSETA Noia, els secrets de l'amor, van de promès a promès. ENRIQUE Adela, hi ha diferència, entre broma i casament. PEP A mi, no em ve res de nou. cada any passa el mateix. PAU Fas de bon acontentar... ROSETA Per'xò sempre amics!... PEP S'entén! PAU Bravo, noi! Aixís m'agrades! PEP Prou que mos la camparem! LLUÍS No es pensin que, a mi, em sorprengui, són intrigues de poblet, i un està fet a aventures, ja saben que só gat vell. I sobretot, Barcelona, és de noies jardí immens, i perquè perdí una rosa, no m'han de faltar clavells! I aquí, sense anar més lluny, l'envelat n'està ben ple... Si em dedico a fer conquistes, en cauen lo menos deu. PEP No ho faci, no siga plaga! que no ens quedaria res. LLUÍS Anem, noia, que es fa tard. PEP Com que se'n tornen? PAU (Bon vent!) PEP I doncs, i l'americana? (Formant grupo a part.) Ja no es recorda d'en Pep? ADELA No tinc per què recordar-lo. PEP Adela, per'mor de Déu... No se les pegui tan fortes! ADELA És que vostè no mereix... PEP Vamos, siga carinyosa candela del meu braser... Ab la noia de la casa un ha fet el compliment; mes lo que toca al profundo (senyalant el cor) és vostè i sempre vostè. ADELA Ha! ha! Sempre està de guassa! Per més que diga, no el crec. PEP Vol proves? Pel ball del vespre, d'un pic, n'hi demano set. ADELA Oh! Gràcies! (Del mal el menos.) En sent l'ocasió, veurem. PEP (Tiba, noi! Ja tenim teca!) Veurà quin remolinet! (Descrivint círculs ab el dit.) FLORES Que vamos a fer pa i trago? PAU Comenci vostè mateix... FLORES Un poco de langoniza... (Dirigint-se a la casa.) PAU (Sí, posa't un morralet!) Quin home! ROSETA Deixi'l menjar! PAU Sempre té buit un budell! LLUÍS Tornem al ball? ROSETA Hasta luego. ADELA Ab el permís de vostès. LLUÍS (He vist una moreneta!...) PEP Adela, vostè em permet? (Oferint-li el braç.) ADELA Ab molt de gust. PEP Ui! Qui m'afana! És lo que es diu de patent. (Se'n van.) ESCENA ÚLTIMA PAU, ENRIQUE i ROSETA. PAU S'en var al fi, respiro, Bona pareja! Dineu bé: Déu lo cria... i ells... ho esguerren. Quina quitxalla! Si el jovent aixís puja, estàs bé Espanya! ROSETA No, padrí. Són els menos. Vostè compari... (Senyalant a Enrique.) PAU Caseu's, i quan siga hora, - feu-me besavi. (Roseta baixa els ulls.) No et tornis roja. ROSETA Sempre diu unes coses... (Ruboritzada.) PAU La gata moixa... (Remedant-la.) ENRIQUE Brilla radiant i pura la meva estrella. ROSETA Pues per poc no l'eclipsa lo sol d'Adela. ENRIQUE Oh! No t'alteris, Que m'aguanto més firme que el ministeri! PAU Vamos, mira si et donen l'enhorabona? ROSETA Potser no hi tindré gràcia. ENRIQUE Si ets la més mona! ROSETA Els dos promesos (al públic) estem a punt de rebre... Vostès mateixos. FI La pubilla del Vallès Josep M. Arnau Copyright (c) Institut Joan Lluis Vives, Banco Santander Central Hispano 1999-2000