MARIÀ MANENT (1898-1988) ì ODA ALS CARROS MATINERS Sóc en el llit sense trontoll, ara que l'alba els finestrons colora, o duc als llavis un bri de fonoll, dintre d'un carro perfumat de boll, pels empedrats de la ciutat sonora? Aquest trontoll tan seguit tot el meu cos sotraga - jo diria. I el so dels picarols m'ha deixondit, - ritme valent, clara melodia - com si el cavall m'arrossegués el llit. Són filagarses de tenebra els guarniments, amb un or malaltís. Les morisques de coure han deixondit el gebre de les roderes, vidre fonedís. L'euga ha vist en la pura tenebra les estrelles caient a l'abís. I ha sentit pel camí del tossal el refrec perfumat de la pineda. Tot el cel era fi com la seda i, al bell cim de la vela, el fanal ha copsat dintre de la llauna freda el batec d'una estrella immortal. LA TOMBA DE RILKE (Rarogne, Valais) Reposes en l'extrem cementiri, damunt la roca fosca, amb l'heura muntanyana, que no tem el gebre del febrer. Tens una creu ben tosca, de fossar de pastors i camperols, i cenyeix el teu clos una pedra corcada com les arques de núvia. Neus i sols han fet grisa la creu, amb color de boirada. Però en la teva tomba hi ha una mica d'urc: un escut cisellat, una mica de faula de l'Àustria antiga, coronant el burg solitari i extrem de la teva paraula. Ací reposa el front que s'inclinà sovint al silenci i a l'ombra; i quan el vent dels Alps la neu escombra damunt l'herbeta morta, els camperols, venint de les vinyes, on tenen els ceps forma de lira, no saben que s'amaga sota la creu el blau i la por dels teus ulls d'infant, i que sospira l'heura sobre el teu cor que ignorava la pau. A LA MEVA FILLA MARIA QUAN TENIA UN ANY, EN TEMPS DE GUERRA Se'ns acosten al ràfec les branques de l'avet i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra? És trista la muntanya al cor del fred, i és trista aquesta olor de la pobra minestra. Com la rel, com el fruit en la boira de l'hort, damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida, i s'assembla al silenci de la mort aquest tebi silenci de la vida. EL DAVID DE LA CATEDRAL DE SALISBURY Aeri, en la grisor de la pedra, en el vent, entre els crits de les gralles iròniques, t'inclines, abstret damunt de l'arpa, a la música ardent. Però una herba se't mou sobre les cordes fines. Ara és verda i menuda aquesta arpa, que duu al teu cos mineral una trèmula saba del juny assolellat i feliç, mentre tu escoltes, i qui sap si una abella et besava. Més enlaire que el cedre, entre dos àngels greus, no veus enamorats a la prada, el tord lliure que xiula sobre l'herba dels morts. I vora els teus brins de música, lluny, t'endevino el somriure. NOU CANT A LA VINYA; [I] Sigui el meu cant per la vinya fecunda, que em dón' la sang, com la sang de mes venes roja i ardent, car el sol és adintre i en cada glop em nodreix de la posta i de la llum violent del migdia canicular; i dels vents i les aigües de las setembre, pesant de la fruita i purpurenc com la poma. NOU CANT A LA VINYA; [II] Aprengui el seny davant teu, oh ma vinya!, la paciència i el ritme que et menen, com en el bell contrapunt d'una dansa, amb igual i diversa mesura. Aprengui el seny el turment de la soca de cada cep, com un braç de la terra, que si ens apar moridor cada anyada, rítmicament treu la nova florida. NOU CANT A LA VINYA; [XI] Qui dirà el goig de la tarda madura, quan el raïm és daurat i s'esquerda la pell del cap; i la sang del crepuscle diríem que és una fruita que esclata? Fou aquell temps que hi anava l'amiga fina i suau, dins la tarda més lenta; fou aquell temps que els infants hi jugaven com una rica garlanda de joia. NOU CANT A LA VINYA; [XII] Qui dirà el goig de la tarda madura, quan pels camins on els carros trontollen, es vessa el vi i una olor de verema, dins el polsim de la boira que passa? Damunt el cup lluu l'ofrena madura, policromada talment com la posta, i en els cellers de la fresca penombra fa una claror la daurada collita. NOU CANT A LA VINYA; [XIII] A l'home bru que trepitja la fruita, amb una dansa pesant i sonora, i sent fatiga del pas de la dansa, darem la sang d'alguna altra collita. Als qui collien tot l'or sota els pàmpols, ritmant amb cants el treball de la vrema, darem la sang d'un altre any, i la força els pervindrà del mateix que els fatiga. DIUEN: LA MAR ÉS TRISTA Diuen: la mar és trista. Quin trepig fa cada onada, quan s'esberla! I veig una mar trista, però, al mig, tu, com una perla. Diuen: la terra és trista. Quin trepig fa cada fulla! Mig no gosa. I veig la terra trista, però, al mig, tu, com una rosa. L'OMBRA Tristesa perfumada, rossinyol de la nit: amb sospirs, al meu son vas fent una corona. El coixí feia olor de taronger florit, oh rossinyol, colgat d'estrelles i d'aromes! Però, si em desvetllava, he vist que era de neu el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada: i es glaçava un somriure entre sa boca lleu, com l'aigua de la nit dins una rosa amarga. A MITJAN SETEMBRE Llarga com la carena, sobre el riu, cada matí s'adorm la boira clara. On són els lliris? S'ha tornat esquiu el sol adesiara. Però canten aloses cel amunt i fan les herbes una olor més forta. La vidiella no és un blanc repunt, sinó una seda morta. Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer quan el reflex de l'aigua se'ns apaga. L'argent de l'albereda té el primer tremolor d'un or vague. No veureu a la posta aquells nacrats dofins del juliol. És grisa i bistre. La guineu caça vora els espadats amb un lladruc sinistre. I les aglans madures, pel camí, es desprenen del calze. L'avellana dringa pels sacs. La poma fa venir el gaig a la solana. I si l'avellaner duu el fruit vinent en verdes arrecades, és vermella la pinassa, i les flors, vora el torrent, es parlen a l'orella.