Carlo Porta, milanese Ricchezz del vocabolari milanes Oh quante parentell han tiraa in pee per nominà i cojon! Gh'han ditt sonaj, toder, granei, quattordes sold, badee, zeri, testiccol, rosc, ball, baravaj; Gh'han ditt oeuv senza guss, bartolamee, barlafus, fasoritt, menus, coo d'aj, signori de cittaa, zeder, campee, barole, ballauster e coraj. Gh'han ditt gandoll, frittur, pes, contrappes, segond nodar, ballottol, bicciolan e (no soo perché coss) fin verones. E adess in grazia de Madamm Bibin gh'è paricc che i domanden i Bonsan, e la massima part i Gherardin. A Teresina Sent, Teresina, m'el sera daa anca mi che te saravet stada già drovada, ma desmettuda a sta manera chì no m'el sarav creduu ona sbozzada! Ho ciavaa tanti donn che fa stordì, ma ona figa inscì larga e stravasciada come quella che gh'eet in di gamb ti vuj ess ben marcadett se l'hoo trovada. E sì che in quant a usell, sont persuas che nissun poda mettem suggezion, e poeu basta domà guardamm el nas! Ma per ti boeugnarar che on galantomm el podes tirà a voltra di calzon minga on usell, ma el campanil del domm! Sura Caterinin... Sura Caterinin, tra i bej cossett che la gh' ha intorno e che ghe fan onor, gh' è quell para de ciapp e quij dò tett ch' hin degn de guarnì on lett de imperator. Oh che tett! Oh che ciapp plusquam perfett! collogaa a voeuna a voeuna de per lor, sald al post senza zent, senza farsett, comor, che paren faa da un tornidor. Per mì son chì a giugagh el mè salari che la moeuv pussee usij lee col vardà che i olter donn cont el voltalla in ari. Basta dì che mì istess di voeult arrivi a cercall di mezz' or s' hoo de pissà, e ghe l' hoo drizz e dur adess che scrivi. I putann ai "damm del bescottin" Malerbetti slandronn del bescottin, tanto ruzz, tant spuell contra i putann! Perché? Perché la dan per pocch lanfann e la dan minga sott a balducchin? Vergogna! Tasii là ch' el semm anch nun perché cossa bajee; bajee, bajee perché sii vecc strangosser che morbee, che no voeur refilavel pù nessun. E quand serev bej, gioven e grassott e stagn e prosperos, disii, o damazz, serev allora inscì nemis del cazz? la davev forsi via per nagott? nagott on corno! i mei delicadonn, domandeghel on poo ai voster servent coss' han spes ogni voeulta a mettel dent in quij vost illustrissem figazzon. E i palch e i carroccett e i sorbettitt e i faravost e i scenn e i mascarad e i accord e i bigliett e i festi, i entrad, hin danee, facc de porchi! o fasoritt? e poeù gh' avii el mostacc, veggiann calvari, de romp el cuu al Governo per fà esclud quij tosann che la dan per on mezz scud? Citto là; sii nanch degn de stagh in pari. L'oltrer de sira... L'oltrer de sira, per dà un poo de biada all'usell ch'el pareva lasagnent, m' è soltaa in coeur de dagh ona sperlada a ona brava marfisa per dedent. Cristo che boeuggia! l'avess nanch vardada, la par on lamberint de perd la gent, che chì gh'è on doss, de là gh'è ona vallada de scià di pellegatt mezz sfilaprent: da ona part l'è color de zenzuin, da l'otra l'è color de carna cotta: la par ona livreja de Arlecchin. Basta, basta: hoo tiraa la conclusion che per fass somejà bona la potta no ghe va che ona ciolla e di cojon.