A la cort del negus Minga de cred che el noster mestee el porta semper desgrazia. A on tassista pò anca capità la fortuna, a condizion però de savella ciappà al volo, come volgarment se dis. Pò capità che in fra tanta gent che se caréga ghe sia anca ona persona importanta de qui che a la stazion central o a la aereoport hinn segnalaa come V.I.P. (very important person) e a qui lì fann trovà ona bella saletta a pòsta per i sò cómod. Se el tassista el sa fà, se el sa trovà la manera de rendess simpategh, se el sa taccà botton, el pò cavagh anca on quaj benefizi. Vun de sti incónter de fortuna el gh'è toccaa a on mè collega. L'è ona storia che par inventada, ona storia de "Milla e una nott", e invece l'è vera. A on mè collega, el Fernand, on bel dì, a mezz radio, ghe passen ordin de andà a l'ambassada de Etiopia. El va, e se tratta de portà d'urgenza soa eccellenza l'ambassador a l'aereoporto. L'ambassador l'è on bell omm, alt, distint e gentilissim. In sù la córsa el ghe fa al Fernand ona quaj domanda e a lù ghe vegn el córagg de fàghen on'altra a "Sua Eccellenza". Bisògna savé ch'el sò papà del Fernand in del 1935 l'era staa riciamaa in servizi militar e spedii in Africa per vendicà, inscì diseven, la sconfitta de Adua del 1896. A quel tempo là, gh'era on grand entusiasmo per questa spedizione mì, che s'eri ancamò on bagajòtt me rigordi che tucc cantáven la canzon "Faccetta nera". I soldaa partiven cantand: "Io ti saluto e vado in Abissinia cara Virginia ti scriverò." A mì quel nomm de Virginia foeura de l'usual el me pareva stramb, ma adess, che me son mess in del coo de scriv poesii, me rendi cont che l'andava ben per fà la rima. A falla curta, el papà del mè collega l'era andaa anca lù in Abissinia ma l'era pù tornaa indree. Se saveva che l'era mort in la battaglia del lago Ascianghi, perché anca lor i Etiopi se batteven con coragg in difesa del sò paes. El Fernand l'aveva sbattuu per tanto temp, con dimand sora dimand e implorazion a tutti i utorità, per vegh indree i oss o almen quell che restava del so pover papà, ma l'era mai vegnuu a coo de nagott, fodess a causa de la burocrazia ministerial, che come se sa la va a pass de tartaruga, o per l'enormità de la spesa. Stant l'occasion che ghe se presentava n'ha faa parola a soa eccellenza, dimandant se ghe fuss ona quai probabilità de vedé saddisfaa el so legittim desideri. Quell là el gh'ha ditt che se saria informaa e l'ha ciappà nota del nomm e cognòmm del militar e del loeugh de la soa sepoltura. Passaa on mes circa, el Fernand el ghe pensava nanca pù, perché se sa coma vann sti robb, prómess de interessament, e chi s'è vist s'è vist. Invece on dì sona el campanell de cà, e hinn nientemen che duu carabinier che porten l'invit di andà a l'aereoport a ritirà ona cassetta cont i zêner del militar e portall al cimiteri monumental, compagnaa anca da on alter bigliett dove se dis che "sua Maestà" l'imperador Hailé Sellassié l'invidava el Fernand e la soa gentil consorta a on viagg fina a Addis Abeba, ospiti per quindes dì, in del Gheby del negus Neghesti. Gh'hinn andaa riverii e spesaa fin a l'ultim tallero. Disemm la verità! Se podeva vess pussee gentil de inscì? Infin di cont se trattava, sì, de on "caduto", ma cont i arma in pugn in d'ona guerra de conqui'sta a i dagn de stó pòver omasc del negus che l'era staa obbligaa a scappà dal sò paes quand i fascista ghe cantaven adree: "Se prenderemo il negus gliene farem di belle". L'è stada ona lezión de civiltà. Mì credi che se dev minga desmentegà che el negus l'ha ciappa la difesa d'italian in Etiopia quand i bon ingles i lassaven espost a la vendetta di nativ. L'è vera che, dopo, el negus l'ha dovuu scappaa on'altra volta perché anca i sò fedeli sudditi gh'hann dà el duu de picch. Affari sò, gh'avaran avuu anca resón, ma per mì quell "Leon de Giuda" l'era on bón pegoròtt.