Proverbi Milanesi ************************ Tratto da: I Proverbi Milanesi - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Milano Qualche provèrbi de: Campagna e i sò prodott, Pajsan, Bondanza, Carestia - Chi gh'ha la vigna sova, in tra marz e april le brova, - Chi mangia la somenza, caga el pajee. - Chi no sa lavorà ingrassa. - Chi pienta dàtoli, no mangia dàtoli. - Chi somenna el forment in di ronch, mett el vin sul granee. - Chi vœur imparà a bestemmià, porta i päl prima de ligà. - Chi vœur nœus al visin, pienta nòs granda e figh piscinin. - Cocumer, melon e meresgian ghe fan perd la pascenza ai ortolan. - Cont i vilan la polizia la var pocch. - Del praa vren l'erba, e del cuu ven la merda. - Di melon ghe n'è pocch de bon. Qualche provèrbi de: Esperienza - Besogna cred mitaa de quell che se ved, e nient de quell che se sent. - Besogna propri patì per compatí. - Bœugna valutà i coss per quell che varen. - Certe comedii hin come el formagg, - Che quanto pù l'è grass e savorii, - Pù el stomegh el boltriga (el bozzàra), - Pù dur de digerì quant pú el pezziga. - Chi cura i interess di olter, trascura i sœu. - Chi è staa a cà del diavol, sa cossa ghe fan. - Chi fabbrica d'inverna, fabbrica in eterna. - Chi fabrica in piazza, o che le fa alta o che le fa bassa. - Chi fa trenta, pò fa trentun. - Chi ha gust de dà gust, respond con gust. - Chi inscí vœur, nient ghe dœur. - Chi lassa la straa veggia per la nœuva, ingannaa se trœuva. - Chi no pò batt el cavall, batt la sella. - Chi no va primm, va senza; o Chi è primm, no va senza. Qualche provèrbi de: Fiducia, Difidenza - A dí d'incœu gh'è de fidass de nissun, gnanca de sò pader. - Besogna guardà ben con chi se ne confid a. - Besogna guardass ben di cóo bass (o di acqu mort); e - Di morgnon besogna guardassen ben. - Chi è in difett, è in sospett; e - La gatta che sta in cardenza, tal e qual la fa la pensa. - Chi ne fa vunna ne fa dò; e - Vardeten ben de chi t'ha bolgiraa ona vœulta. - Chi tropp se fida resta ingannaa. - Cred minga al sant se no se ved i miracol. - El lóff el mangia anca i pégor cuntaa. - Fidass de tucc l'è ona bella robba, ma fidass de nissun l'èmej anmò. Qualche provèrbi de: Guadagn, Perdit - A streng i grópp se gh'ha nissun guadagn. - Chi no resega no rosega; o - Chi no resega no fa ass. - Fenida la messa, l'è fenii i candil. - L'è mej perd quejcoss che tuttcoss. - L'è minga a vend car che se guadagna, l'è a vend sossenn; e - L' è a voltà tanti danee che se guadagna. - Morta la vacca, pers el scjosc. - On póo per la gesa e on póo per el santissem, se tira-là benissem. - Per guadagnà quejcoss besogna mettegh la pell (o el pelott). - Viv e lassà viv. Qualche provèrbi de: Libertaa, Servitú - I servitor han de vess ubidient e minga intèrpret. - La libertaa de fà e de desfà - No gh'è danee che le possa pagà; e - L'è mej on'onza de libertàa, che tutt l' òr del mond. - La troppa libertaa l' è causa de tanti maa. - La vera libertaa l' è pú difficil de con servà che de quistà. - L'è mej vess on magher padron che on grass servitor. - L'è mej vess usell de bosch che de gabbia. - Ognidun dev fa a sò mœud; e - Ognidun ha de fa el sò vers; e - Ognidun l' è padron de pensà come el vœur. - On servitor bon el var pussee d'on bon padron, - Padron comanda, cavall trotta. - Var pussee ona polenta a cà soa, che on pollin a cà di olter. Qualche provèrbi de: Parlà, Tasè - La bocca l'è fada per parlà. - La lengua la batt dove dœur el dent. - La soa lengua ghe l'han tutt i mincion, - Ma pocch hin quij che parla con reson. - L'è domà quella del forna che se pò stoppà de bocca; e - A stoppà la bocca a tucc i mincion, ghe ne vorav inscí de macaron; e - A vorè stoppà la bocca a tucc, hin minga assee i navasc del borgh. - Lengua toscanna in bocca romanna. - Manch paroll e pussee fatt; e - Mitaa parer e mitaa danee. - Non tutt i cavaj hin de posta, e non tutt i paroll meriten risposta. - Ona risposta a temp la cunta sossenn. - Parolla tasuda l'è mai scrivuda. - Prima sent (o scólta), e pœu parla. - Putòst che parlà maa l'è mej tasè. - Riflett ben quell che te devet dí; o - Varda ben quell che te diset. - Se fa pussee fadiga a tasè che nè a parlà. - Segrett confidaa, segrett palesaa. Qualche provèrbi de: Tavola, Cusinna, Cantinna, Mangià - Chi mangia de pitocch, caga de struppiaa. - Chi vœur mangià on bon boccon, mangia on pollin gross come on cappon. - Cœugh franzes e cantinee todesch. - Come s'ha ben mangiaa e bevuu s'ha el diavol in del cuu. - Dove se tratta de paccià hin pront tucc. - El balb no l'è bon né fregg, né cald. - El fœugh l'è l'ajut del cœugh. - El formaj de granna el fa s' cenna. - El pèss l'è semper bon in quij mes che gh'ha denter l'erra. - El stuaa besogna mangiall cont el cugiaa. - Erba cruda e gamber cott no lassen mai dormí tutta la nott. - Formaj senza bœucc, pan coi bœucc e vin che solta ai œucc. - I bon boccon costen car. - In la padella l'è bon anca on sciatt. Qualche provèrbi de: Vitta, Mort - La rócchetta l' e ona mort secretta. - La vitta l'è on bóff; e - Incœu in figura,'e doman in sepoltura; e - El temp el passa e la mort la ven inanz. - Mort on fraa, rott on boccaa. - Ogni cossa che nass conven che mœura; - Se tucc scampassen, ah, povera nun! - Ogni mort la vœur el sò perchè. - Omm a cavall, sepoltura averta. - Pú che viv e morí no se pò fà. - Pur tropp ghe n'è de quij che gh'ha la smania - D'andà a cercà la mort col lanternin. - Quand s'è cavezzaa i œuv in del cava gnœu se mœur. - Quand s'ha de morí, morí d'on maa, morí de l'olter l'è tuttunna. - Quell ch'emm de fà fèmmell ai nost dí. - Sanitaa de bèsti, mortalitaa de donn, l'è l'ajutt d'on pover omm. - Se sa dove se nass e minga dove s'ha de morí; o - Se sa come se nass, ma no se sa co me se mœur. - S'ha minga de viv per mangià, ma mangià per viv. Tratto da: SCIROEU de MILAN Vos de ringhera L'ha faa i folcitt... A parlà pòcch se falla mai Chi sent e tas manten la pas! Se te indovinet 'se gh'hoo in borsa, te ne doo on grappell. A spià i affari di alter se fa ben i sò... Cont i asen ghe voeur el baston... A fallà l'è de òmm, l'è a ostinass che l'è de bestia... Gh'è nissun che nass maester... La gaina che va per cà l'impiss el gòss e nissun le sa.... Sta scritt apos al Dòmm che dònna bella la toeu on brut òmm... L'è on amor de gatta soriana...... Cent coo, cent crapp Ràn ràn, el malaa el pòrta el sàn A lavorà con sentiment anca la fadiga l'è on divertiment Ghe voeur l'inguent spuìn L'è andaa in di òmen con la soa De là de via Vigeven al 45 se va a l'ester I paròll riportaa gh'hann semper la coa I dònn cicciaren semper e pò capità che, per distrazion, ona quej vòlta disen la verità I dònn tasen domà quand hinn intent a scolà on secrett Pussee liger l'è el fà pescin pussee pesanta l'è A chì voeur ben, piasen squasi pussee i difett che i vitù del sò amor... Aquij de Vares e Gallaraa toocchegh la man e lassii andà. Scusom se la mia ignoranza l'è nò pari a la toa Puttòst che dì la verità deperlee l'ha preferii sbagliass in compagnia ... A furia de fallì a ògni moment adess el va in gir in tirosa L'ha faa come quell che l'è borlaa giò de l'asen e el diseva che tant el voreva desmontà ... Ti a mì te me det del lù! ... Se se voeur ben anca in di cruzzi, se resta arent anca senza pescuzzi Dì per dì la nass on'illusion che me fa viv de convinzion... L'è inscì deslippaa che se gh'è ona camola la ghe va in del sò paltò..... Adree a l'ideal el va el ben cobbiaa col mal... La salud senza danee l'è ona mezza malattia.... El ross el va e el ven, el giald el se manten ... El smòrt l'è on color fòrt che dura anca dòpo mòrt. A fallà el primm botton se fallen tucc i alter ... La prima gaina che canta l'ha faa l'oeuv ... Chi ven de la gaina, semper ruspa in la pollina ... Quell che l'è faa, l'è faa