Pier Gildo Bianchi poesie ****************** ALLEGORIA D'AUTUNN Lontan d'ogni penser, andavi a spass in giardin, adree al vial quattaa de géra per gòdom l'aria fresca de la sera d'autunn, senza fastidi e col coo bass, quand, in mezz ai sassitt de la bordura rùstega e verdesina d'ona proeusa, hoo vist el nonsochè ross d'ona roeusa (foeura stagion, quasi 'na stonadura). Me vesini, me metti giò in scruscion con la premura de cattalla-sù: là intorna, de quij fior, ghe n'era pù e mì vorevi nò perd l'occasion. Lera ona roeusa rara, del Bengala, borlada senza plecch dent in de l'erba ma, per profumm e per color, superba degna de vess esposta in d'ona sala. L'hoo streppada de fatt cont el sò fust ma in del moment che ghe l'hoo avuda in man me sont subit accort, de gongoran, che avevi faa on quajcoss de minga giust: foeuj pass, avert, on poo tropp increspaa; de chì e de là sfilozzadur, smaggett e, sott al fior, 'na motta de ramett storgiuu, secch e schejos o resciaa. Ma, nondemen, sariss proppi on bosard se no disessi che, de nascondon, gh'hoo riservaa l'istess on bell canton - in del mè studi - de maggior riguard. Minga per quell che l'era deperlee - in quell precis moment, possa e sbiavada ma per quell che ona volta l'era stada regina non plus ultra in del vivee. CIAO MALINCONIA Ciao, nee! Come te stee, malinconia? Te specciavi anch incoeu, come stanott, quand, oeucc avert al scur, faa-sù in l'ombria indepermì, tremavi fregg e biott. T'hoo sentuu stamattina vegnì arent, nicciada sott al lett de nascondon cont i primm ragg de sô giamò present per famm, forse, de scorta a colezion. Ma soo giamò che in d'ogni tocch de pan, in d'ogni cuggiarin de marmellada te trovaroo mes'ciada manaman per stamm insèma tutta la giornada. In la carta, in la macchina per scriv, in di volumm s'ceraa in libreria, in di "cidì" con tutti quej motiv, in d'ogni quader o fotografia Te saree semper lì come on salvan traditor e toeu-fiaa per famm la posta, quasi on riciamm che'l riva da lontan o'n problema restaa senza risposta. On quajdun l'era chì ma l'è anda via per di més o domà di settimann ma bandonàndom , dree per compagnia el voeuj, l'agitazion, el disingann. No te vanzet oramai che tì, con l'orelogg pondaa in la scrivania senza lassamm on attim, nott e dì, sorella di mè or, malinconia. IN DEL SOFFEGH D'AGOST In del sòffegh d'agost, ona sigala l'era borlada giò, mezza sfinida, d'on ramm, in sul terren, tutta inranghida. La soa vita, per lee, l'era fornida e tutt - attorna - l'è restaa l'istess: el praa, el torrent, la rogora, el cipress, fina 'l color del ciel e del forment. Domà, per on indizzi misterios, me pareva però che in quell moment l'estaa l'avess perduda la soa vôs. da SCIROEU de MILAN