Maria Brusotti Poesie ********************* CIAPPEL... CIAPPEL! On raspusc cont i bisc e duu oeucc negher che sorrid alla vitta cont on fa metà trist e metà alegher el sa ch'el gh'ha de andà senza fermass come se'l fuss on gioeugh in d'on mond metà sògn e metà realtà. El corr come ona bissa in del mercaa el branca on pòmm dal cest d'on ortolan e via ch'el va, a coo bass, senza voltass Per Lù, adess, questa l'è libertà (ghe tajaven i man al sò paes) Ma 'na guardia le branca: alto là! Lù 'l spua in terra el fuston del pòmm; poeu ghe daran 'na medaja al sorvegliant (ch'el lassa scappà da la prison i brigant) ma a brancà on fioeu se sent inscì important. E quell poer nano, vegnuu dal paradis, in terra l'ha trovaa dolor senza sorris. COMPAGN DE MÌ De giovin el faseva el rottamatt ma 'i s'ingegnava d'imparà on mestée Semper negher e vonc come on pilatt fin che l'ha mettuu bottega de ferrée On tanabus ch'el stava in la mia porta e lù, dent, ch'el ravanna con passion in d'on miscmasc de robba d'ogni sorta tra tocch de ferr, de ramm e de lotton E giò ch'el picca, el lima, el torniss, fiamma e bocchell e a pocch a pocch je giusta e de mort che pareven dess fann mostra 'na sferla de lus in del scur d'on canton e paren fin d'or i strataj de lotton. El va in sù l'uss, finida la giornada per godè del sò sigher 'na boccada e tra i nivol del sigher che se smorza (riva nissun per lù) 'l sara la porta...... ............Compagn de mì..... Gh'avevi in del cervell on cantonin doe rastellaven per fà sù on ballett paroll e sentiment; staven visin a cruzzi, sogn e letter d'alfabett. Dess in sù 'l mè tavolin, piatt come on banch gh'è domà carimaa, penna e foeuj bianch. La mia memoria oramai la và in stondera sentiment d'ona volta? ... varen pù paroll che tocca el coeur hann faa ragnera, hoo perduu el tramm e stagh adrée posspù. Imprestom, ferré e, el tò rampin de ferr Sari bottega e tiri giò la cler! FOEUGH Viscor e ross come on tocchell de sô che'l scalda che'l carezza che'l dà vitta. Pura sorgent de lus e de calor che 'na quaj volta el brusa, come l'amor. Foeugh in la nott sperduu foeura de man lusor sinister de coverton brusaa: on viv strasaa, senza incoeu nè doman de barbon, de tosann. Foeugh che scrizza, sconduu in la memoria, sbirr che volen sù per el camin: Fogoraa de cà, e te se scalda 'l coeur senza parlà OSPIZZI Chicchinscì conta pù nient l'è assee vess ubidient, stà settaa nel corridor dove nissun gh'è che pò corr. Dobiada su ona panca cont el coo che guarda in scòss de lontan la se ved nanca contra 'l sô a scaldass i òss: l'è ona veggia de l'ospizzi oramai domà ona forma voeuja, che la fà stremizzi, la someja squas a on'ombra. Ona man dent 'al scossà la tegn sald on tòcch de pan e in l'altra la coròna, l'è tutt quell che la pò fà. Se sà nò se la mastega o, inveci, se la prega: Paterave, pan moeuji hinn tutt duu per non morì Vun de là - l'alter de chì. VIV INSCÌ Vèss moderni! che frenesia senza regol senza orari basta moeuv la fantasia Quest l'è on mond all'incontrari E per minga restà indree anca numm ghe vemm adree. Vedarem senza binari on tramvai che corr perari ch'el se ferma con la man giust arent del nost ripian E per chi voeur nò andà a pee 'na cintura a "retrorazzi" impiantada sul dedree Semm o nò padron del spazi? Nò parlemen di emozion dess l'è assee schiscià on botton 'Me se fa a sentì el savor d'on basin, d'ona carezza, usmà on fior, parlà d'amor? Viv inscì me fa tristezza. Per conclud, on bel pacett on gustos piatt de spaghett (fa de ferr) e de bullon savorii col rosmarin Damm a trà! Te ne voeuret on ciccin? Viv inscì l'è nò per mì Hoo decis... voo su la luna Ma me tocca d'inventà... on quaicoss che mena bon... hoo trovaa la novità! on cornin porta "fortuna" da: SCIROEU de MILAN