G. Margorani Poesie *********************** BOSII Tutti n'emm dii, nissun, mi pensi, pòdaria negall, di vòlt se disen per salvà on quaivun, di vòlt per sotterall... Hinn semper tradiment a la coscienza e semper in ritard se pò capì se hinn dii per convenienza e domà per el gust de fà soffrì. Bosii, fòrsi incoscienza, paura de affrontà la realtà. Bosii, pòden cambià on'esistenza o strascià ona speranza e fà crodà i foeui d'on sentiment. Bosii, di vòlt la ment la pò inventai, se ghe le dis el coeur, per dà ona man o per illud chi moeur...! EL GRAN NIENT Me tremolen in l'aria de la sera i pobbi adree al fossett...! Nissun frecass, domà el brontolà de l'acqua che scarliga... intorna tutt bell quiett ... Ona luna slavada la cerca de fass strada dedree de quatter nivol sfilapprent che righen el gran ciel già quasi scur; fòrsi là gh'è del vent, ma giò sù i praa la pas l'è ben distesa 'me on lenzoeu trasparent... Come se sent, sospesa e greva, la presenza del gran nient... Signor, come la pesa...! EL MES DE MAGG Intorna al campanil de la gesetta, in del tramont del sô, rondin sgarriven in de l'aria netta che pian la se scuriva ... pareva che tusscòss fudess in sosta intanta che passava la bassora per trasformass in sera ... passer cippent sui piant de la piazzetta, 'dree on mur el sciavattà d'ona donnetta e quatter fioeu che aveven giugattaa sui basei del sagraa tornaven ai sò cà ... Se smorzaven pianin tutti i color e in l'ora del passagg batteva ona campana a ricordà che l'era el mes de magg ...! MEMÒRI La veggia strada de periferia l'era on ricòrd de vent, on vent fòrt che boffava, che strapegava e che portava via on fagòtt de memòri sfilappraa strusaa sòtta ai porton insemma al polveron de tutti i temp andaa... In l'aria, secch, secchent, filapper de ricòrd volaven via indoe voreva el vent. Saravi i oeucc e in d'ona nebbia, in fond vedevi tanti facc che poeu, pian pian spariven in del nient... In del ricòrd de vent de la mia strada mi me troavi ben: on fiolin vecc che se insognava la soa bella luna indormentaa in d'ona gròssa cuna...! RICORDASS OGNI TANT Gh'avevom fregg e anca on poo el magon, forse gh'era on quaivun che cantava sottvos, la nòtt l'era serena e in del vagon invece di cavai ghe serom nun, coi noster s'ciopp model del novantun, cont i noster gavvett, i zain affardellaa con la coverta... e con taccaa i elmett... E quand s'è movuu el treno, prima pian, poeu pussee fòrt, ma senza esagerà, nun capivom nagòtt però Milan el diventava on sògn on poo sfumaa che me saria restaa in de la memoria perchè senza savell borlavom tutti dent in d'ona storia indoe ghe saria staa tusscòss de brutt, ona stòria che infin la m'ha lassaa quadraa de cros in fila depertutt, che adess l'è on poo smorzada ma che ricòrdom ben se magari per strada I nun sentom siffolà "Lilli Marlen".... RIFLESS Pensa minga che el specc el sia cattiv, quell che te vedet dent in fond l'è vera, la soa, se sa, l'è riflession sincera.... Magari se podess semper trovà in tutti dispiasè o divertiment stessa sincerità in di oeucc de la gent.....! STORIA D'AGOST Alt, in del ciel seren de mezza està hoo vist volà on falchett, l'era sospes in l'aria celestina e 'l girava pian pian, coi al distes e l'era 'me on quaicòss a metà strada tra on sògn e la natura, ona materia viva trasportada come on destin segnaa senza premura. Me piaseva guardà la soa indolenza, el sò volà de sfròs e la soa gran pazienza e l'hoo guardaa fin quand, 'me 'na saetta in del bell ciel seren l'è piombaa giò in d'on prà, el s'è fermaa on second in su l'erbetta poeu cont on gran sbatt d'al l'è rampegaa in de l'aria e l'è scappaa. L'hoo guardaa ben e hoo vist che in di sò sciamp gh'era on quaicòss de viv che se sbatteva e in l'aria di piumett... Poeu tutt l'è tornaa quiett. In alt, in del celest de mezza està on vol de passer ò stornei, soo nò, ma viv e gran cippà. Natura, vita, sògn e realtà, fòrza, destin e tutt mes'ciaa in de la tragedia d'on minutt...! da SCIROEU de MILAN