Giuseppe Peraboni Poesie ******************** IN D'ONA NÒTT DE STELL In d'ona nòtt de stell mi seri in viagg vèrs casa mia, voeuna de quij sêr de famm sentì allegher e sotta a on scenari inscì bell. Intorna a mì on'ariettinna fresca e profumada cont ona voeuja de brasciala sù. Nissun in gir via de ona quaj lusiroeula; poeu spariven anlor. Restava soll el frecass di mè pass, pass che andaven in là denter in del silenzi de la nott Inscì me sentivi content anca perché in quell moment gh'era el luzì de miara e miara de stell desora a mì L'È SERA E stracch de la giornada son chì sul vialett del giardin intorna la mia cà. On ciel sora de mì tutt pien de stell e on'ariettinna, de fa caponà la pell. Dennanz a mì tuscòss che dòrma foeura d'on gri col sò cri-cri d'ona tegnoeura che me passa rasent de famm stremì e 'na quaj lusiroeula col sò ciarin. E giren e giren in del giardin intorna ai piant e sora la verdura apenna bagnada col d'acquador. Lontana ona campana la segna i or. E mì lì in pee a respirà quell'aria fresca che la riva de la montagna cont el scur de la nòtt. Poeu dasin-dasiòtt me slontani in silenzi, senza premura per minga romp l'incant che pòcch o tant... l'è quell de la natura. O MADÒNNA DEL CIEL O Madònna del ciel, tira el tò vell sora l'umanità perchè senza de ti semm pù se fà Cont i tò oeucc tutt pien de lacrim guarda on poo sul tò mond e 'sta gent che l'ha pers la Fed, La cred de dominà Te vann in sù la Lunna; ciappen de mira i stell ma senza ti, gh'hann on bel dì, ch'hinn semper piccol gh'hann semper de imparà. O Madònna del ciel sent scolta i orazion de tanti malaa, de tanti bon! Insemma spettom el tò miracol, el tò miracol sù tutt el tò creaa. Ti te see Santa ti te see pura ò nòstra Immacolada Concezion Insemma ai Angiol che te fann corònna, l'umanità la spera in la toa grazia el tò perdon. SPERANZA Voo in gir pian, pian coi man de dree vardi la gent, me fermi, pensi; me piasariss savè cossa la pensa Cognoss i bon cognoss i cattiv... l'è minga facil varda quell là che faccia ciara varda quell'alter che faccia scura. La veritaa? Ma chi me fermi, me ciappa la paura: paura del mal pussee che'l ben. Cambi penser, cambi vision te là i fiolitt par de vedègh in man on ramm de oliv. Varda' me salten!, paren gott de rosada fresca, tremorenta su on fior che'l se slanza Denter de mi quajcòss se moeuv e el corr...el corr on fil de la speranza. da: SCIROEU de MILAN